Dalí i Fages, història d’una amistat

0
1029

«Fages-Dalí. Genis i Amics», un llibre de Josep Playà sobre la intensa i llarga relació entre els dos artistes


 

El llegat de Carles Fages de Climent ha revifat amb la commemoració de l’Any Fages, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort, el 2018. S’han reeditat nombroses obres, algunes inèdites. Amb tot, quedava pendent investigar i explicar el lligam, intens i dilatat en el temps, entre el mestre dels epigrames i el geni surrealista. Fruit d’un encàrrec per l’Any Fages, el periodista Josep Playà Maset (Garriguella, 1957) acaba de publicar Fages-Dalí. Genis i amics, de la mà de Brau Edicions.

‘PATRIOTISME EMPORDANÈS’. En una publicació de dues-centes pàgines, Playà desgrana les confluències entre els dos personatges, malgrat les trajectòries poc equiparables: «Ni a Dalí se’l pot encasellar en la categoria de pintor ni a Fages en la de poeta, perquè ambdós trenquen tots els marcs convencionals», escriu al pròleg. Així mateix, considera que van coincidir, des de les seves pintures i els seus textos, en cert «patriotisme empordanès» i «en la seva defensa del localisme com a principi i mètode del seu procés creatiu»: «La seva obra […] és una declaració de fidelitat a la terra, sempre que es desvinculi aquest «patriotisme empordanès» de tota vindicació política. És una pàtria en el sentit de geografia sentimental, un empordanisme que no entén de divisòries comarcals o provincials, sinó que s’aferra als espais viscuts, de Figueres a Cadaqués, del Montgrí al Canigó, del cap de Creus a la Mare de Déu del Mont».

NASCUTS AL CARRER MONTURIOL. «Al carrer de Monturiol, l’inventor del submarí, jo i en Salvador Dalí –tres genis– hem vist el sol», va deixar escrit Fages a Memòries a la recerca de mi mateix (Brau Edicions, 2014). Fages, nascut el 1902, i Dalí, el 1904, es coneixien de petits. Van coincidir, tot i que només un any, al col·legi La Salle de Figueres. Es van retrobar, segons documenta el periodista, a Barcelona, on va anar a estudiar el poeta, a principis dels anys vint. Fages va impulsar l’Associació Catalana d’Estudiants i va organitzar un concurs de pintura, que va guanyar Dalí amb una obra actualment perduda, Mercat. Arran del concurs i gràcies a l’escriptor empordanès, l’artista va exposar, per primer cop, a la ciutat comtal, a la Galeria Dalmau, el 1922.

En una entrevista a HORA NOVA, Playà ressegueix les seves evolucions, que considera similars: «De joves, quan són estudiants, són una mica rebels i la Revolució Russa els desperta certa admiració. El desencant primer ve a Fages i després, a Dalí. Fages, al principi, s’alinea amb el règim franquista, ocupa càrrecs a Barcelona fins que se’n cansa i es reclou a l’Empordà. Dalí accepta el règim però, en el fons, sempre va ser un personatge incòmode, que feia por, provocador. En cap cas eren intel·lectuals del règim».

COL·LABORACIONS A QUATRE MANS. El pintor va il·lustrar versos de Fages de Les bruixes de Llers (1924) i Balada del sabater d’Ordis (1954). Pel gran homenatge a Dalí a la seva ciutat natal, van crear, a quatre mans, l’auca El triomf i el rodolí de Gala i Salvador Dalí (1961). Durant la seva recerca, Playà ha descobert, a través de l’Arxiu Fages, que encara es conserva una caixa amb els rodolins escrits pel poeta i corregits per Dalí, que va cedir al seu amic els drets d’autor. «Dalí va col·laborar amb altres autors, però sempre de manera puntual. En aquest cas, que hi hagi tres produccions, és un fet bastant insòlit i que Dalí firmi un paper cedint tots els drets, encara més», apunta.

ALLUNYAMENT. Tot i aquesta fidelitat continuada, poc habitual en el surrealista, van viure períodes d’allunyament. Sobretot, quan Dalí s’acosta al moviment surrealista, a partir de l’any 1927. Aleshores, Fages publica un article a La Nova Revista criticant l’artista i Dalí es va molestar. En una carta a l’amic Sebastià Guasch parla del «pedant Fages». La distància també va ser física: el de Cadaqués abandona l’Empordà, trenca la seva família i, amb l’esclat de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, s’instal·la als Estats Units fins al 1948.

EL CELLER D’EN CLIMENT. A principis dels seixanta, com es rememora a partir de fotografies i documents, l’artista va donar suport a Fages, immers en certes dificultats, amb l’obertura del bar i discoteca Celler d’en Climent, a la Selva de Mar. Es van imprimir targetes publicitàries del Celler fent servir el nom de Dalí i Gala, així com cartells amb texts com aquest: «Dalí ha dicho: “Cualquier noche, sin previo aviso, voy a llegarme a Selva de Mar para verificar personalmente una noticia sensacional. Me han asegurado que en Celler d’en Climent es el establecimiento más impresionante del Mediterráneo”».

L’ÚLTIM HOMENATGE. Fages i Dalí van néixer al carrer Monturiol i van morir a l’hospital de Figueres, al costat d’amics i ben pocs familiars. El poeta, el 1968. I Playà remarca com, de manera excepcional, Dalí va cridar un periodista per donar-li unes declaracions en exclusiva, un «discurs d’admiració». En el seu parlament, l’equipara amb Marcel Duchamp, qui va morir el mateix dia, i en va dir això: «Yo creo que es el caso de Fages de Climent, que un día, cuando se conozca su obra, se verá que ha tocado problemas universales a través de lo ultralocal y provincial, que es nuestro maravilloso Ampurdán». Després de la seva mort, la revista Vida Parroquial de Figueres va dedicar el número 1.500 a l’escriptor. Dalí va fer-ne la portada, una aquarel·la titulada amb el nom de l’epigrama més conegut de Fages: Crist de la tramuntana.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li