Dades i ombres de la caverna

0
816

Quinze dies enrere, l’exalcalde Joan Armangué recopilava unes dades que mostraven un escenari desolador de la realitat econòmica i social de Figueres en relació amb Catalunya. La lectura dels indicadors feia resorgir el temor a haver viscut llargament dins la caverna de Plató. Els darrers anys, però, la situació ha empitjorat, encara que els índexs d’atur mostrin una lleugera i maquillada recuperació en el temps. Si ens comparem amb altres poblacions, superant la seva lectura aïllada –com se’ns ha vingut donant habitualment– apareixen unes ombres que no estan del tot definides. Avui, relativament, estem just per sota de Salt, amb la diferència que allà són conscients que els problemes i les dificultats es resolen acceptant-ne la seva existència i afrontant-los amb decisió. Les comparacions són odioses. Cert. Ordenant i analitzant l’evolució d’aquests paràmetres en el conjunt de les poblacions catalanes, l’alarma es dispara copsant la magnitud de les prestacions socials, dels dèficits en l’escolarització, de la solidesa dels factors de producció de riquesa, de l’ocupació i del poder adquisitiu a la ciutat. En aquest punt, la nostra particular caverna –i el mur que ens separa de l’exterior– trontolla per tots costats. Hi ha qui assenyala –perillosament– la immigració com l’element que ha desequilibrat l’harmoniosa convivència d’unes dades que sempre han estat enfocades en la capacitat financera del nostre ajuntament, en la projecció d’una vitalitat inconcreta, en estar fent coses per no semblar immòvil, i en la manca d’una anàlisi de l’eficiència i el retorn de les mesures impulsades. Dóna la sensació que ens conformem amb aquestes ombres.

Fa un temps, ja entrada la crisi, algú va suggerir que el govern de Figueres disposés d’indicadors socials, i s’exposessin, de forma clara, per treure de l’abstracció la pura realitat social de la ciutat. Però enlloc s’ha vist la difusió de les dades i gràfiques –generalment percentatges i mitjanes aritmètiques–, ni tan sols s’espera que els monitors gegants –ara tres– projectin la riquesa i la pobresa figuerenca, a més de les places d’aparcament i els béns i serveis en oferta a Figueres. No seria una mala opció, com passa al metro de Barcelona, d’emetre la realitat social, i no només la fantasia consumista pròpia d’una ficció de felicitat absoluta. Avui, però, aquestes dades queden en “stand by”. El govern, sense força, agonitza en la cerca de suports polítics després d’haver perdut tota la credibilitat que podia haver tingut, quan només es permetia projectar ombres a la paret. Mentre no volguem saltar el mur que ens separa de l’exterior, les mateixes ombres s’aniran desdibuixant en la nostra caverna figuerenca.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li