Cultura Pràctica, del prototip a l’acció

0
1236

El passat mes de febrer parlava de la necessitat d’incorporar l’empatia en els processos de creació i programació cultural, ja que habitualment els projectes culturals tendeixen a donar resposta a la necessitat interna de la institució, és dir actuen, per «allò que toca fer» perquè «ho diu» el sector i perquè «això sempre s’ha fet així». Com comentava a l’article Al meu entendre, ara tampoc cal deixar de fer el que es feia fins ara, però sí de fer-ho diferent i a més, de fer coses noves. I per fer-ho, cal sobretot fomentar l’empatia i posar-nos a la pell dels diversos públics per entendre què és allò que necessiten, quines són les seves inquietuds i preocupacions per començar a pensar de quines maneres podem donar-hi resposta, és a dir, connectar amb ells.

Un cop entès què és allò que necessita, què satisfà i quins són els motius pels quals una persona practica actes culturals, és hora de posar fil a l’agulla. En aquest sentit cal fer un pas previ: Realitzar una maqueta del projecte, és a dir, la creació d’un prototip com a punt de partida per tornar tangibles les idees i materialitzar els conceptes de disseny d’un producte i/o acció cultural. Està àmpliament demostrat que el disseny de prototips és un pas necessari en la resolució de problemes, genera eficiència de producció, et permet estudiar la viabilitat, així com oferir garantia de qualitat i funcionalitat. Per això crec que de la mateixa manera que es fa a la indústria, la pràctica de validar les idees mitjançant la creació de prototips físics és un pas crucial dins el procés de producció de propostes cultuals i per tant s’ha de contemplar tant pel que fa a la planificació com en el pressupost de l’acció. Amb la incorporació del prototip es verificarà, per tant, si el disseny compleix amb les especificacions i el rendiment esperats del producte: si té bona acollida, si s’entén, si és interessant, si és viable … El següent pas és crear un producte mínim viable, és a dir, iniciar aquella acció que té les característiques mínimes per ser posades en marxa.

Aquesta acció ha de permetre un aprenentatge inicial que contribueix a validar el seu posterior desenvolupament total i /o parcial per etapes. El Producte Mínim Viable s’acostuma a millorar a través de repetir en bucle «fer-mesurar-aprendre». Si el resultat final posa en evidència un enfocament equivocat del producte o servei, es produeix un canvi important en el producte, però amb el mínim cost inicial. Aquest és un procés cíclic que es pot repetir cada vegada. Aquest canvi pot redefinir en menor o major la proposta inicial. Així i tot es considera un èxit, ja que el més important és aprendre dels errors com més aviat millor. Per a fer-ho, s’estableixen una sèrie de mètriques i/o indicadors amb els quals avaluem l’eficàcia de la proposta amb relació als objectius proposats. Introduint aquest segon pas podem en primer lloc veure la viabilitat d’una proposta i verificar si la hipòtesi té en relació amb el projecte global un baix cost econòmic i de recursos inicials i a la vegada et permet millorar d’allò que no ha funcionat: accions, processos, eines, etc. Introduint maquetació i el producte mínim viable a la gestió cultural et permet doncs afinar la proposta, provar i testar la seva viabilitat i l’acceptació del públic.

I els diners per fer-ho? Crowdfunding com aliat ! El crowdfunding o finançament col·lectiu de préstec consisteix en la cooperació entre individus per aconseguir recursos i finançar iniciatives d’altres persones o organitzacions, creant una comunitat al voltant del producte o servei en qüestió. Es tracta d’una fórmula de finançament en què un projecte de tipus cultural pot aconseguir recursos gràcies a múltiples aportacions de persones interessades en el projecte. En lloc d’uns tràmits complexos i moltes vegades infructuosos (em refereixo la banca ) el crowdfunding permet obtenir de forma directa la inversió i, amb això, aconseguir el pressupost necessari per començar la idea de projecte des de zero o, també, millorar o introduir novetats en un projecte ja en marxa. Avui en dia, aquesta fórmula s’ha posicionat com l’alternativa de finançament que permet introduir a l’oferta cultural projectes interessants i amb molt potencial que, d’una altra manera no podrien arribar a conèixer-se. Al mateix temps, el micromecenatge és una opció senzilla, transparent i molt eficient per a entitats cultuals a l’hora de vincular-se amb les persones usuàries dels projectes i obtenir un benefici, sigui del tipus que sigui: la simple satisfacció moral d’haver donat suport a una causa que es considera justa, el gaudi d’algun tipus de producte o servei, o una compensació econòmica o participació en els rèdits d’una bona idea.

Cal doncs que la cultura empàtica passi a ser cultura pràctica, les eines hi són i també són accessibles, prenem com a referència les paraules del periodista Manuel Chaves Nogales: «Vam estar a punt de fracassar, no per falta de diners, sinó de fantasia, que és pel que es fracassa sempre».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li