Cultura i ciutat, binomi guanyador

0
853

La cultura fa que les ciutats siguin atractives, creatives i sostenibles. La història ens mostra que la cultura és clau per al desenvolupament urbà, com posen de manifest els monuments, el patrimoni i les tradicions culturals. Sense la cultura no existirien les ciutats com a espais de vida dinàmics; serien tan sols construccions de formigó i acer, proclius a la fractura i la degradació social.

El reconeixent que la cultura és una eina clau per promoure el desenvolupament urbà sostenible a través de la salvaguarda del patrimoni cultural i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. En aquest sentit podem afirmar, doncs, que la cultura marca la diferència, però ¿com pot incorporar la cultura per assegurar l’eficàcia de les polítiques de planificació urbana sostenible? La Unesco al seu informe «Cultura i futur urbà» ens dona algunes pautes i eines per aconseguir-ho.

Una ciutat centrada en l’ésser humà ha de ser un espai centrat en la cultura. Hem de transformar aquesta realitat en polítiques més eficaces i en una gestió urbana sostenible. Les ciutats s’han convertit en laboratoris vius on es determina com afrontar, gestionar i experimentar alguns dels majors desafiaments a què ens enfrontem. Hem de reforçar els recursos culturals de les ciutats, així com el patrimoni, el qual proporciona un sentit i una identitat als seus habitants, i les oportunitats creatives capaces de fomentar la vitalitat, habitabilitat i prosperitat d’aquestes.

Fa dècades que les ciutats i el món municipal assumeixen un destacat paper pel que fa a polítiques culturals, en contraposició a l’Estat, per desgràcia, sovint massa allunyat de la realitat ciutadana. La proximitat dels equipaments culturals municipals de les ciutats i poblacions així com les estructures de govern i els seus representants polítics són avantatges que cal aprofitar. D’aquesta manera, sembla lògic pensar que les polítiques culturals que es defineixen i s’executen des de l’àmbit local, tenen –o haurien de tenir– més garanties d’èxit.

Llegia fa unes setmanes el document «La cultura», eina de transformació del Departament de Cultura de la Generalitat –en què defensa la transversalitat de la cultura–. Es desprèn que les ciutats són el lloc idoni per desplegar les polítiques culturals, ja que és on es produeixen la majoria d’interaccions humanes. Perquè, a més de ser un eficaç mecanisme de creixement personal, la cultura contribueix al desenvolupament d’una comunitat, i crea societats més obertes i cohesionades. «La cultura és aquell element que crea vincles entre les persones, que fa que es reconeguin i s’identifiquin com a societat», descriu el document. Sense la capacitat cohesionadora i integradora de la cultura, les ciutats no serien més que un conjunt d’edificis i individus que comparteixen espai però que no hi conviuen.

Així doncs, el binomi i la unió cultura-ciutat és essencial. L’enfocament i el pes específic que s’atorga a la cultura contribueix a definir el model de ciutat perquè configura els trets distintius que la defineixen i la diferencien d’altres. En aquest sentit, cal atrevir-se i traspassar les fronteres municipals, generar sinergies i projectes compartits entre les ciutats i poblacions, la suma de treball, recursos i organitzacions és positiva.

Si som conscients i tenim clar el rol transformador de la cultura; si entenem la cultura, doncs, com un agent essencial per a les polítiques de cohesió i inclusió; així com un motor de creació, d’ocupació i de dinamització econòmica, es fa necessari concebre les polítiques culturals des d’una òptica transversal, una aliada indispensable de les polítiques socials. Per aquests motius el binomi cultura i ciutat sumen i fins i tot m’atreviria a dir que multipliquen. En constituir el fonament de la societat, la cultura ha d’estar al centre de les polítiques i estratègies sostenibles. No obstant això, malgrat la seva vital importància, preguntes clau com: «Quin ha estat l’impacte de la cultura en el desenvolupament urbà al voltant del món?» i «com pot ser decisiva la cultura per al nostre futur urbà?» han quedat sovint sense respondre. És hora de revertir-ho, ja que ciutat i cultura són un binomi  guanyador.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li