
Capacitat dâentendre i sentir-se identificat amb els sentiments i les emocions dâuna altra persona o grup: els pacients valoren molt la capacitat dâempatia del doctor Ferreres. Estem parlant dâempatia, Ă©s a dir, la participaciĂł efectiva i, en general, emotiva, dâuna persona en una realitat aliena. Ser empĂ tics Ă©s ser capaços de «llegir» emocionalment les persones.
La realitat actual demana noves propostes per generar idees innovadores i creatives. Sovint, els projectes culturals tendeixen a donar resposta a la necessitat interna de la instituciĂł, Ă©s dir actuen, per «allĂČ que toca fer» perquĂš «ho diu» el sector i perquĂš «aixĂČ sempre sâha fet aixĂ». Al meu entendre, ara tampoc cal deixar de fer el que es feia fins ara, perĂČ sĂ de fer-ho diferent i a mĂ©s, de fer coses noves. I per fer-ho, cal sobretot fomentar lâempatia i posar-nos a la pell dels diversos pĂșblics per entendre quĂš Ă©s allĂČ que necessiten, quins sĂłn les seves inquietuds i preocupacions per començar a pensar de quines maneres podem donar-hi resposta, Ă©s a dir, connectar amb ells.
No podem negar que en els darrers mesos la cultura sâha posicionat com una clara eina de transformaciĂł i benestar social. Quelcom al que tothom sâha adreçat per tirar endavant. Ara Ă©s el torn del sector cultural i demostrar la nostra capacitat adaptativa per oferir noves propostes per fer front a les necessitats reals de les nostres comunitats.
Ser empĂ tics per poder crear un projecte que realment tingui un impacte positiu. Ens hem de posar en la pell dels usuaris potencials, i per aixĂČ una vegada hem definit el perfil dels usuaris potencials, cal posar-se en la seva pell per identificar les seves necessitats, fet que ens permetrĂ definir una proposta enfocada a les seves necessitats culturals. Per fer-ho podem utilitzar tĂšcniques que ens permetin obtenir informaciĂł mitjançant una interacciĂł directa, sigui parlant amb ells, observant o coneixent el seu entorn; realitzant entrevistes centrades a obtenir informaciĂł dels usuaris sobre les seves experiĂšncies reals: problemes, necessitats i desitjos associats a la nostra entitat. Un cop feta aquesta tasca, sâha dâavaluar tota la informaciĂł que ha generat i sâhan dâidentificar revelacions o insights. Aquestes revelacions es donen quan trobem patrons de comportament sobre aquestes necessitats, problemes o desitjos que comentem.
En hi posem? De fet, Ă©s fĂ cil, ja que lâempatia Ă©s una qualitat innata; totes les persones sĂłn capaces dâidentificar les emocions dâaltres i comparar-les amb les prĂČpies, i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret. Que no ho som prou ? Ho podem fomentar i incentivar: per fer-ho cal practicar i entrenar-se; Ă©s a dir, es pot aprendre a ser empĂ tic.
Malgrat que no ho sembli, el sector cultural viu un moment dolç i hem de ser capaços dâaprofitar el prestigi guanyat durant els darrers mesos. Primer, fomentem lâempatia, aquesta capacitat dâentendre i connectar amb els pĂșblics. En segon lloc,no podem veure lâentorn digital com una amenaça , cal ser conscients i entendre les oportunitats que lâentorn digital proveeix als professionals i a les organitzacions. En tercer lloc, gestionem de forma eficient la informaciĂł dâaquesta escolta activa a lâusuari per avaluar i buscar solucions. En quart lloc, fomentem la capacitat per captar tendĂšncies, per poder transformar-les en oportunitats de millora per a la instituciĂł i dâoferta de programaciĂł. Per Ășltim, Ă©s molt important lâassumpciĂł i gestiĂł de riscos, ara mĂ©s que mai,cal ser conscient que som part dâun context variable i buscar estratĂšgies per gestionar oportunitats. Hi ha riscos que cal entomar i, encara que sembli una obvietat, cal integrar el fracĂ s, no com una desgrĂ cia i una vergonya, sinĂł com un procĂ©s dâaprenentatge.
Afirmava GenĂs Roca en un article a Viaempresa que recomano, La hipĂłtesis de la Reina Roja: «Vivim temps convulsos amb canvis de tota mena: tecnolĂČgics, socials, econĂČmics, geopolĂtics, culturals… Si volem avançar necessitem organitzacions capaces de canviar a un ritme mĂ©s rĂ pid que el ritme del nostre entorn». Per fer-ho cal posar fil a lâagulla, iniciar processos dâescolta activa amb els pĂșblics i crear espais i condicions centrades en innovaciĂł orientada a lâacciĂł. AixĂČ, tot i que significa diners i inversions, Ă©s factible fer-ho dâuna forma gradual, sense obres faraĂČniques ni edificis que esdevenen mausoleus polĂtics, deixem la cultura de lâedifici per passar a la cultura empĂ tica, Ă©s a dir, la que respon amb fets i adaptant-se a les necessitats de les persones.
Leave a Reply