Cultura empĂ tica

Capacitat d’entendre i sentir-se identificat amb els sentiments i les emocions d’una altra persona o grup: els pacients valoren molt la capacitat d’empatia del doctor Ferreres. Estem parlant d’empatia, Ă©s a dir, la participaciĂł efectiva i, en general, emotiva, d’una persona en una realitat aliena. Ser empĂ tics Ă©s ser capaços de «llegir» emocionalment les persones.

La realitat actual demana noves propostes per generar idees innovadores i creatives. Sovint, els projectes culturals tendeixen a donar resposta a la necessitat interna de la instituciĂł, Ă©s dir actuen, per «allĂČ que toca fer» perquĂš «ho diu» el sector i perquĂš «aixĂČ sempre s’ha fet així». Al meu entendre, ara tampoc cal deixar de fer el que es feia fins ara, perĂČ sĂ­ de fer-ho diferent i a mĂ©s, de fer coses noves. I per fer-ho, cal sobretot fomentar l’empatia i posar-nos a la pell dels diversos pĂșblics per entendre quĂš Ă©s allĂČ que necessiten, quins sĂłn les seves inquietuds i preocupacions per començar a pensar de quines maneres podem donar-hi resposta, Ă©s a dir, connectar amb ells.

No podem negar que en els darrers mesos la cultura s’ha posicionat com una clara eina de transformaciĂł i benestar social. Quelcom al que tothom s’ha adreçat per tirar endavant. Ara Ă©s el torn del sector cultural i demostrar la nostra capacitat adaptativa per oferir noves propostes per fer front a les necessitats reals de les nostres comunitats.

Ser empĂ tics per poder crear un projecte que realment tingui un impacte positiu. Ens hem de posar en la pell dels usuaris potencials, i per aixĂČ una vegada hem definit el perfil dels usuaris potencials, cal posar-se en la seva pell per identificar les seves necessitats, fet que ens permetrĂ  definir una proposta enfocada a les seves necessitats culturals. Per fer-ho podem utilitzar tĂšcniques que ens permetin obtenir informaciĂł mitjançant una interacciĂł directa, sigui parlant amb ells, observant o coneixent el seu entorn; realitzant entrevistes centrades a obtenir informaciĂł dels usuaris sobre les seves experiĂšncies reals: problemes, necessitats i desitjos associats a la nostra entitat. Un cop feta aquesta tasca, s’ha d’avaluar tota la informaciĂł que ha generat i s’han d’identificar revelacions o insights. Aquestes revelacions es donen quan trobem patrons de comportament sobre aquestes necessitats, problemes o desitjos que comentem.

En hi posem? De fet, Ă©s fĂ cil, ja que l’empatia Ă©s una qualitat innata; totes les persones sĂłn capaces d’identificar les emocions d’altres i comparar-les amb les prĂČpies, i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret. Que no ho som prou ? Ho podem fomentar i incentivar: per fer-ho cal practicar i entrenar-se; Ă©s a dir, es pot aprendre a ser empĂ tic.

Malgrat que no ho sembli, el sector cultural viu un moment dolç i hem de ser capaços d’aprofitar el prestigi guanyat durant els darrers mesos. Primer, fomentem l’empatia, aquesta capacitat d’entendre i connectar amb els pĂșblics. En segon lloc,no podem veure l’entorn digital com una amenaça , cal ser conscients i entendre les oportunitats que l’entorn digital proveeix als professionals i a les organitzacions. En tercer lloc, gestionem de forma eficient la informaciĂł d’aquesta escolta activa a l’usuari per avaluar i buscar solucions. En quart lloc, fomentem la capacitat per captar tendĂšncies, per poder transformar-les en oportunitats de millora per a la instituciĂł i d’oferta de programaciĂł. Per Ășltim, Ă©s molt important l’assumpciĂł i gestiĂł de riscos, ara mĂ©s que mai,cal ser conscient que som part d’un context variable i buscar estratĂšgies per gestionar oportunitats. Hi ha riscos que cal entomar i, encara que sembli una obvietat, cal integrar el fracĂ s, no com una desgrĂ cia i una vergonya, sinĂł com un procĂ©s d’aprenentatge.

Afirmava GenĂ­s Roca en un article a Viaempresa que recomano, La hipĂłtesis de la Reina Roja: «Vivim temps convulsos amb canvis de tota mena: tecnolĂČgics, socials, econĂČmics, geopolĂ­tics, culturals… Si volem avançar necessitem organitzacions capaces de canviar a un ritme mĂ©s rĂ pid que el ritme del nostre entorn». Per fer-ho cal posar fil a l’agulla, iniciar processos d’escolta activa amb els pĂșblics i crear espais i condicions centrades en innovaciĂł orientada a l’acciĂł. AixĂČ, tot i que significa diners i inversions, Ă©s factible fer-ho d’una forma gradual, sense obres faraĂČniques ni edificis que esdevenen mausoleus polĂ­tics, deixem la cultura de l’edifici per passar a la cultura empĂ tica, Ă©s a dir, la que respon amb fets i adaptant-se a les necessitats de les persones.