Cultura empĂ tica

Capacitat d’entendre i sentir-se identificat amb els sentiments i les emocions d’una altra persona o grup: els pacients valoren molt la capacitat d’empatia del doctor Ferreres. Estem parlant d’empatia, és a dir, la participació efectiva i, en general, emotiva, d’una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de «llegir» emocionalment les persones.

La realitat actual demana noves propostes per generar idees innovadores i creatives. Sovint, els projectes culturals tendeixen a donar resposta a la necessitat interna de la institució, és dir actuen, per «allò que toca fer» perquè «ho diu» el sector i perquè «això sempre s’ha fet així». Al meu entendre, ara tampoc cal deixar de fer el que es feia fins ara, però sí de fer-ho diferent i a més, de fer coses noves. I per fer-ho, cal sobretot fomentar l’empatia i posar-nos a la pell dels diversos públics per entendre què és allò que necessiten, quins són les seves inquietuds i preocupacions per començar a pensar de quines maneres podem donar-hi resposta, és a dir, connectar amb ells.

No podem negar que en els darrers mesos la cultura s’ha posicionat com una clara eina de transformació i benestar social. Quelcom al que tothom s’ha adreçat per tirar endavant. Ara és el torn del sector cultural i demostrar la nostra capacitat adaptativa per oferir noves propostes per fer front a les necessitats reals de les nostres comunitats.

Ser empàtics per poder crear un projecte que realment tingui un impacte positiu. Ens hem de posar en la pell dels usuaris potencials, i per això una vegada hem definit el perfil dels usuaris potencials, cal posar-se en la seva pell per identificar les seves necessitats, fet que ens permetrà definir una proposta enfocada a les seves necessitats culturals. Per fer-ho podem utilitzar tècniques que ens permetin obtenir informació mitjançant una interacció directa, sigui parlant amb ells, observant o coneixent el seu entorn; realitzant entrevistes centrades a obtenir informació dels usuaris sobre les seves experiències reals: problemes, necessitats i desitjos associats a la nostra entitat. Un cop feta aquesta tasca, s’ha d’avaluar tota la informació que ha generat i s’han d’identificar revelacions o insights. Aquestes revelacions es donen quan trobem patrons de comportament sobre aquestes necessitats, problemes o desitjos que comentem.

En hi posem? De fet, és fàcil, ja que l’empatia és una qualitat innata; totes les persones són capaces d’identificar les emocions d’altres i comparar-les amb les pròpies, i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret. Que no ho som prou ? Ho podem fomentar i incentivar: per fer-ho cal practicar i entrenar-se; és a dir, es pot aprendre a ser empàtic.

Malgrat que no ho sembli, el sector cultural viu un moment dolç i hem de ser capaços d’aprofitar el prestigi guanyat durant els darrers mesos. Primer, fomentem l’empatia, aquesta capacitat d’entendre i connectar amb els públics. En segon lloc,no podem veure l’entorn digital com una amenaça , cal ser conscients i entendre les oportunitats que l’entorn digital proveeix als professionals i a les organitzacions. En tercer lloc, gestionem de forma eficient la informació d’aquesta escolta activa a l’usuari per avaluar i buscar solucions. En quart lloc, fomentem la capacitat per captar tendències, per poder transformar-les en oportunitats de millora per a la institució i d’oferta de programació. Per últim, és molt important l’assumpció i gestió de riscos, ara més que mai,cal ser conscient que som part d’un context variable i buscar estratègies per gestionar oportunitats. Hi ha riscos que cal entomar i, encara que sembli una obvietat, cal integrar el fracàs, no com una desgràcia i una vergonya, sinó com un procés d’aprenentatge.

Afirmava GenĂ­s Roca en un article a Viaempresa que recomano, La hipĂłtesis de la Reina Roja: ÂŤVivim temps convulsos amb canvis de tota mena: tecnològics, socials, econòmics, geopolĂ­tics, culturals… Si volem avançar necessitem organitzacions capaces de canviar a un ritme mĂŠs rĂ pid que el ritme del nostre entornÂť. Per fer-ho cal posar fil a l’agulla, iniciar processos d’escolta activa amb els pĂşblics i crear espais i condicions centrades en innovaciĂł orientada a l’acciĂł. Això, tot i que significa diners i inversions, ĂŠs factible fer-ho d’una forma gradual, sense obres faraòniques ni edificis que esdevenen mausoleus polĂ­tics, deixem la cultura de l’edifici per passar a la cultura empĂ tica, ĂŠs a dir, la que respon amb fets i adaptant-se a les necessitats de les persones.