Culmina la trilogia daliniana

0
701

Amb ‘Diaris de joventut’, la Fundació acaba amb la producció de tres documentals sobre la vida del pintor


Segurament que l’artista estaria encantat pel desordre. La setmana passada, la Fundació Gala Salvador Dalí va presentar a La Cate de Figueres el primer capítol de la trilogia Salvador Dalí, a la recerca de la immortalitat, però curiosament primer es van elaborar i presentar els altres dos (als anys 2017 i 2018) i, finalment, s’ha produït el que cronològicament hauria d’haver anat al capdavant. Tot plegat, a l’estil dalinià. Aquest documental porta per títol Diaris de joventut. 1904-1929 i els anteriors foren La vida secreta de Portlligat (1919-1982) i El refugi de la dona invisible (1982-1989).

Tots tres han estat elaborats per David Pujol, com a director i guionista al capdavant de la productora DocDoc Films, que va ser present a l’estrena del film, després d’una benvinguda a càrrec de Carles Ayats, president de l’associació d’Amics dels Museu Dalí, i de la presentació feta per Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, la qual va elogiar una vegada més la feina realitzada i, en aquest cas, la col·laboració de gent de Figueres i de la comarca, així com dels arxius i biblioteques, per tal de recollir imatges de l’època.

‘Salvador Dalí. Diaris de joventut’ abraça des del naixement de l’artista, el 1904 a Figueres, fins al 1929, any crucial en què ingressa en el moviment surrealista. Figueres, Barcelona, Madrid i París esdevenen les geografies del jove Dalí i seran les escenografies del naixement d’un geni que van apareixent de forma correlativa en les imatges del documental, complementades pels relats que el mateix pintor va deixar escrits entorn de la seva vida i dels testimonis de diversos especialistes en la seva trajectòria.

Aguer assenyalà que «aquest documental ens explica aspectes claus del jove Dalí. La infantesa marcada per la mort del seu germà, els primers estudis d’art a Figueres i més tard a Madrid, a la Residencia de Estudiantes, on coneixerà Federico García Lorca i Luis Buñuel, que tindran per ell una especial rellevància. I finalment el viatge i l’estada a París que li permetran contactes amb artistes com ara Miró, Picasso o els components del grup surrealista». Les imatges inclouen abundant documentació inèdita.

La directora dels museus Dalí va explicar que el film «també ens parla d’aspectes sorprenents com els records intrauterins, de com un safareig pot esdevenir taller d’artista, de les il·lusions òptiques o una nova mirada a la realitat, de la por al sexe o de la creença des de ben aviat de ser un geni. També ens explica la seva evolució artística, que es mou entre avantguarda i tradició, i el naixement i l’evolució d’una obra que ha esdevingut universal».

David Pujol va reconèixer «l’esforç de la Fundació Gala-Dalí en llençar al món la figura del pintor a través de l’audiovisual. Enfrontar-se a Dalí és complex, perquè es tracta d’un personatge a l’entorn del qual es produeixen nombroses llums i ombres». El director del documental va agrair «el meravellós suport de la Fundació Gala- Dalí, i en concret del seu arxiu que ens ha permès realitzar un treball de recerca molt complet i posar llum en aquesta primera etapa de Dalí, amb documents inèdits que encara donen més valor a la producció».

LA CASA ON VA VIURE. Durant aquest documental agafa un especial protagonisme la casa on va viure Salvador Dalí des dels vuit anys i fins que va marxar a Madrid, el 1929. No és la casa natal del carrer Monturiol, actualment de propietat municipal i en fase de remodelació, sinó un immoble situat a pocs metres, que fa xamfrà amb la plaça de la Palmera, conegut com la casa Mas Roguer. A partir de 1912 va ser el domicili familiar dels Dalí, concretament al segon pis, mentre el pare ocupava la planta baixa per al seu despatx de notaria. En l’estudi que instal·là al safareig del terrat d’aquest edifici, Dalí pintà quadres com «Noia a la finestra» (1925) o els cartells de les festes de la Santa Creu dels anys 1921 i 1922. La família va romandre en aquest immoble fins a la mort del pare, l’any 1950.

Segons s’explica en el documental, les reduïdíssimes dimensions de l’habitació el transportaven a «reminiscències de plaers intrauterins» i allà hi va portar la col·lecció de 10 volums sobre història de l’art que li va regalar el pare. «Des d’aquell safareig-taller, Dalí se sentia protegit d’un món que no era ni pensava com ell», explica Montse Aguer. El pintor ho expressava així en els seus escrits: «Jo, infant solitari, rei, assegut en un safareig, sovint sagnant-me el nas, dalt del terral, al bell cim. A baix, tota la resta, tota la carn de canó composta de biologia exempta d’angoixa, ànimes de purgatori, nens imbècils que aprenen qualsevol cosa».

El film descriu, finalment, l’estada de Dalí a l’Acadèmia de Belles Arts de Madrid, una experiència que «operaria un gran canvi en el seu aspecte físic i forma de vestir, i en la seva trajectòria pictòrica». Entremig dona un cop d’ull a la plasmació que fa del paisatge empordanès, sobretot de les rodalies de Figueres i de Cadaqués. El documental acaba amb la descripció del moviment surrealista que el portarà a catapultar-se internacionalment de la mà de qui seria la dona i musa de la seva vida, Gala.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li