Cui prodest

0
820

Cui prodest és una expressió reduïda i emprada en termes interrogatius (‘a qui beneficia?’), que prové d’una altra més extensa atribuïda al filòsof estoic, i moltes coses més, de la Corduba romana Sèneca, el jove, que deia que «a qui aprofita el crim, aquest és l’autor», una màxima que, donada la volta, ens condueix a deduir que les metes són perseguides per aquells que consideren que la seva superació els produirà beneficis.

Bé, he fet aquesta petita referència clàssica, benvolguts lectors, perquè ens serveixi de guia en la reflexió que avui els proposo: a qui beneficia aquesta situació política de permanent enfrontament que si bé no es nova, perquè inclús els fenòmens que ens apareixen com a sobtats tenen, abans de la seva eclosió, el corresponent període de gestació, sí que ha adquirit en els darrers mesos uns impulsos, una virulència que, després d’aconseguir que el «xoc de trens» desitjat per determinats polítics ja s’hagi produït, ara, segons els pronòstics o auguris (guarda’t Cèsar dels idus de Mart) de tots els analistes, ens amenaça amb la major perversió humana que es pot patir: la de l’enfrontament civil.

Si us plau, no em diguin exagerat ni em tractin de maniqueu davant l’expressió i corroboració d’aquesta temença, perquè tothom va ple d’aquests tipus d’informacions publicades als mitjans de comunicació (ràdios, televisions i premsa impresa i digital, de caràcter independent i subvencionada, obedient al corresponent partit o ideologia) i a les xarxes socials i no seria prudent pensar, contradient el conegut refrany, que el riu fa fresa sense portar aigua.

Però tornem al principi, cui bono, cui prodest, a qui beneficia aquest estat de permanent i creixent enfrontament que estem vivint i que se’ns vaticina, sobretot després de conèixer les opinions sociopolítiques, lingüístiques i culturals i sentir en seu parlamentària les declaracions programàtiques del (quan llegeixin aquestes línies) segurament president de la Generalitat catalana?

Si, segons el questor, pretor i senador bètic que fou a la vegada el filòsof més influent de la seva època (un període de decadent hedonisme similar al que està posant en crisi la nostra societat), «el crim aprofita a l’autor», són els propis responsables d’aquesta pugna els beneficiaris de la situació de disputa? Però, quina classe de guany obtenen, la permanència en el poder?

No ho sé, jo mantinc la pregunta i no puc imaginar-me la resposta. D’una part perquè vist des del costat dels governants, si la seva obligació és procurar-nos el major bé, en absolut ho aconsegueixen, i mirat des del costat dels ciutadans no entenc l’elecció de representants que no saben quin és el profit que per nosaltres representen les seves accions.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li