Crònica de l’ecologisme empordanès

0
773

‘Escola de radicals’ recull la lluita per a la preservació del paisatge dels últims quaranta anys


 

«Enviareu aquest recer vivent / que ja de llum enyoren tantes ales? / No trobarà més l’aigua nodridora / i els verds amagatalls l’ocell del Nord? / […] Murs de ciment, deixalles, només pols / seran els nius on bategà la vida». Són versos del poema «Els aiguamolls» de Maria Àngels Anglada, que va dedicar al Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà i que després va versionar el grup Indika. El poema es va convertir en tot un himne durant les mobilitzacions que van començar el 1976 _amb el punt àlgid de les acampades de 1977 i 1978_ per frenar les urbanitzacions Port Llevant i Fluvià Marin. Com és ben sabut, ho van aconseguir. El filòsof Xavier Rubert de Ventós va definir aquestes acampades com un exemple de «desobediència civil».

UN LLIBRE CORAL. Quatre dècades després, l’hivern del 2016, el fotògraf i editor Jordi Puig, Miquel Sànchez de la plataforma IAEDEN– Salvem l’Empordà i la periodista Cristina Masanés van convocar persones vinculades amb el territori per a recopilar les diferents lluites, accions i campanyes, per la preservació del paisatge. El fruit de la iniciativa ha sortit a la llum aquesta primavera: el llibre Escola de radicals. Quaranta anys defensant el territori de l’Empordà (Brau Edicions). «És un dels punts de Catalunya on més oposició hi ha hagut a la pressió immobiliària i en defensa del paisatge i del medi ambient. Com més pressió, més reacció. Ens vam adonar que era necessari explicar tot això», comenta Cristina Masanés.

La publicació consisteix en un recull d’articles, d’una trentena d’autors provinents d’àmbits diferents: des d’ecologistes fins a historiadors, de periodistes a arxivers que han rescatat projectes urbanístics finalment aturats. Hi han col·laborat, entre altres, els naturalistes Jordi Sargatal i Narcís Genís, l’ambientòloga Marta Ball-llosera, el periodista Josep Playà Maset, l’artista Mònica Campdepadrós o l’arxivera Èrika Serna. Ha estat un treball coral: «És un llibre absolutament plural, col·lectiu, desinteressat, decidit entre tots, que reflecteix aquesta lluita» valora Masanés.

Al llarg de les pàgines, s’il·lustra el contingut amb articles de diari, infografies i imatges, algunes de les quals inèdites de Jordi Coll.

RECULL DE PROJECTES ATURATS. Com seria avui el paisatge empordanès si s’haguessin tirat endavant tots els projectes urbanístics impulsats? Aquesta és la pregunta que intenta exposar el llibre a través de disset casos que es van evitar. Tot i això, s’han deixat projectes mai executats pel camí, perquè n’hi ha una bona pila: «Hi ha una feinada enciclopèdica per fer», diu Masanés. Només es presenta un projecte que es va desenvolupar, Empuriabrava: «L’hem explicat per com es va començar a construir, de manera il·legal».

Es recorden els col·lectius de la lluita mediambientalista: des del Grup de Defensa dels Aiguamolls de l’Empordà o la Institució Alt-empordanesa per l’Estudi i la Defensa de la Natura (IAEDEN) fins a la plataforma Salvem l’Empordà. El llenguatge dels activistes es transforma amb els anys. Així ho explica Imma Parada a l’article «Del ràpel a la performance»: «Als anys noranta, les campanyes de denúncia prenen l’estètica del moviment hippy, acampades amb fogueres i pancartes acolorides. Als noranta, adopten una línia més contundent seguint el model de mobilitzacions de Greenpeace», mentre que en el nou mil·lenni les accions es converteixen en esdeveniments artístics amb un alt nivell d’organització i logística.

CRÒNICA INDISPENSABLE. Tot i que el llibre parla de l’Empordà, se centra, sobretot, en la comarca de l’Alt: «Som conscients que pesa més l’Alt Empordà, perquè hi ha hagut una defensa més articulada i perquè els que hem fet el llibre som de la comarca». S’han incorporat del Baix Empordà, això sí, articles sobre el massís de les Gavarres, el paisatge de la Pletera, les plataformes Salvem Castell -que va detenir que s’edifiqués a l’única platja verge de la Costa Brava, a Palamós- i Salvem el Ter. De fet, la primera manifestació en defensa de l’Empordà va ser a Torroella de Montgrí, a principis d’agost del 1976, per reivindicar un riu net. Precisament el dissabte 4 de maig, l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella va acollir el Gran Concert de SOS Costa Brava sota el lema «Ajuda’ns a protegir la costa que encara ens queda». SOS Costa Brava és una plataforma que va néixer l’estiu del 2018 arran de l’increment de projectes urbanístics al litoral. «Per què la febre urbanitzadora apel·la al progrés?», s’escriu al prefaci del d’Escola de radicals, un llibre que avui, definitivament, és una crònica indispensable.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li