Crisi

0
1092

Els fenĂČmens sociolĂČgics i polĂ­tics, malgrat que puguin semblar espontanis, Ă©s a dir, que es produeixen sense causa humana propera o remota, no sĂłn sobtats, o sigui, no sĂłn imprevistos per molt que siguin rebuts amb cara de sorpresa i d’incredulitat, com si, diguem-ho pla, res no tinguĂ©ssim a veure amb ells i es tractĂ©s nomĂ©s d’un antull de la naturalesa com qualsevol erupciĂł volcĂ nica o tsunami. Per exemple: els fenĂČmens sociolĂČgics i polĂ­tics sĂłn uns cultius dels quals, encara que potser de vegades sense adonar-se’n per irresponsabilitat o desĂ­dia, hom posa la sement i mĂ©s tard els cuida, els adoba i els rega fins que acaben donant els fruits, siguin aquests saludables o perniciosos.

La crisi que estĂ  patint el nacionalisme catalĂ  de dretes (ho dic a efectes de diferenciaciĂł de sigles partidistes perquĂš, encara que alguns s’intitulin d’esquerres, en realitat hi ha algun nacionalisme que no sigui de dretes, que no tingui com una de les pedres fonamentals dels seus somnis identitaris un sentiment de suposada supremacia econĂČmica?), la crisi nacional catalanista, deia, Ă©s vella i ha estat curosament cultivada en els darrers deu anys, desprĂ©s que els set anys de tristpartit deixĂ©s l’economia, com es diu en castellĂ , hecha unos zorros i Mas no aconseguĂ­s que Rajoy li traguĂ©s de l’atzucac, ofegat com estava ell mateix amb la situaciĂł que havia heretat de RodrĂ­guez.

SĂ­, Ă©s aquĂ­, i per qĂŒestiĂł monetĂ ria, on comença la desnaturalitzaciĂł del nacionalisme catalĂ  de dretes (ho dic a efectes de diferenciaciĂł de sigles partidistes d’aquells que publiquen la selfie amb el peu de foto intitulant-se d’esquerres), que abandona el seu carĂ cter pactista (el qual no lloo ni critico, nomĂ©s ho constato) per endinsar-se i endinsar-nos en un via crucis d’enfrontaments el qual, si als ciutadans de base ens ha procurat un continu estat d’ansietat i patiment, per ells els ha significat una prĂ ctica voladura, un caminar de nits i sense llanterna Ă  la recherche no d’un home honest com DiĂČgenes, sinĂł d’un new deal que substituĂ­s el ja esgotat «peix al cove». Tot volent que el nom fes la cosa, que si PDeCAT, que si Junts pel SĂ­, que si la Crida Nacional per la RepĂșblica, que si l’AcciĂł per la RepĂșblica, que si Junts per CAT i ara, com possible au FĂšnix que reneix de les cendres, el neonat Partit Nacionalista de Catalunya que va celebrar el seu congrĂ©s fundacional el passat 27 de Juny i vol recuperar el centre liberal abandonat pels successors de l’antiga CDC i que els havia facilitat ser el pal de paller del catalanisme.

De moment, a Figueres, d’entre els components de l’originĂ ria llista municipal puigdemontista, tres regidors electes han abandonat la militĂ ncia del partit que ens proposa un assilvestrat enfrontament per molt que vulgui titllar-lo d’«intel·ligent» i es pronuncien pel «pactisme intel·ligent».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li