Crisi (…psicològica)

0
414

Crisi (…psicològica). Aquest és el titular que he triat en aquesta ocasió, però que ningú s’espanti; deixeu que m’expliqui.
Està més que comprovat –i ho haureu sentit a dir– que, per afrontar una malaltia, el component psicològic és molt més que important. Adoptar una actitud serena i positiva contribueix enormement a guarir-se o, si més no, a viure el procés d’una forma molt més sana i menys dolorosa. Doncs això passa en tots els àmbits de la vida i ni tan sols la crisi se’n pot escapar.
Que estem vivint una profunda crisi és evident, és clar (i, si no, que ho demanin als milers de famílies que, en aquests moments, estan a l’atur), però que s’ha generat una mena de psicosi de consum absurda i contraproduent al respecte també és cert, i, en aquest fenomen, els mitjans en tenen gran part de culpa (siguem honestos: ser autocrític de tant en tant no va gens malament).
Tots sabem –o, almenys, així ens ho han fet creure–, que la història és cíclica; que, així com la nit porta al dia i a la inversa, els períodes de bonança porten a períodes de crisi i a la inversa. Malament aniríem si aquesta màxima no es complís, perquè, si fos així, simplement ens aturaríem, la roda deixaria de rodar…! La qüestió és: si això ho tenim tan clar, per què ens entossudim a aturar-nos quan el que hem de fer és precisament el contrari? És que no tenim memòria històrica?, o és que no volem portar la contrària a aquella frase cèlebre que diu que l’home és l’únic animal capaç d’entrebancar-se amb la mateixa pedra més d’una vegada? (…i de dues, i de tres…, hi hauríem d’afegir).

MÉS INFORMACIÓ A L’EDICIÓ IMPRESA
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li