Creuant el mirall

0
787

Ha estat el cap de setmana més dens dels que jo recordi. De fet, ja durant tota la setmana havien començat a preparar-se ingredients de tota mena que ja feien pensar que hi hauria molta “teca”. Però de cap manera m’imaginava aquest brou d’escudella i carn d’olla. Ja es veia que la judicialització de la política conduïa al fet que ens passaríem uns dies en què es parlaria de qualsevol cosa menys de política. Tot i que el problema era (i és) polític. La quantitat de legalismes que farcien els informatius de termes relacionats amb la llei em portaven de l’avorriment al vòmit. De vegades, tot barrejat. Legal, il·legal, penal . Desprès ja més sofisticades . “Un Tribunal Constitucional (per cert, amb un estatut modificat de forma antidemocràtica. Lectura única, i sense torn d’al·legacions), sanciona penalment (?) les seves decisions. Fiscals que decideixen intervencions sense que calgui una sentència judicial , “preventiu” en diuen d’aquesta cosa. Es declara il·legal gairebé tot allò que els passa la mà per la cara. La convocatòria de referèndum, les partides econòmiques, la llei de transitorietat, la junta electoral…Es van deixar “la Monyos”, potser perquè no sabien qui era.

Amb tot això, arriben als 10.000 fills de… Sant Lluís, de tan convençuts com n’estan de la força de la veritat i la justícia. I aleshores, sorgeix una frase que no deixa d’enamorar-me:”Només hi ha democràcia si s’obeeixen les lleis”. Em va portar a una reflexió suggerida per un dels personatges de la famosa pel·lícula El procés de Nuremberg.

Tres anys després del final de la Segona Guerra Mundial, quatre jutges nazis responsables de les polítiques d’esterilització i neteja ètniques seran jutjats a Nuremberg. Sobre Dan Hollywood, un jutge nord-americà retirat, recau la important responsabilitat de presidir aquest emblemàtic judici sobre l’extermini i holocaust nazi. Però allò que em sembla rellevant, i fa pel que passa als nostres dies, els que en la pel·lícula són jutjats, són jutges. L’elit dels jutges alemanys abans i durant el període nazi a l’Alemanya.

Passat un primer moment, on intentaven emparar-se en el desconeixement de les conseqüències de les seves decisions , Ernst Janing (un prestigiós jurista) interpretat per B.Lancaster, admet el seu error. S’empara en una cosa que els sonara. “Cal tenir en compte que calia obeir les lleis, tot i que admeto que eren injustes. Qui s’havia de pensar que això acabaria en un holocaust? S. Daywood, un jutge de poble interpretat per S.Tracy li diu: “el dia que vostè va sentenciar obeint la llei, però conscient que era injusta, tota aquesta vergonya va començar a passar.” Tal vegada són importants les lleis per a la democràcia; però només quan van agermanades amb la justícia són autènticament democràtiques.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz