Coses que (també) passen al món

0
1199

Fa molts mesos que el més important que passa a les nostres vides és l’amenaça de la pandèmia. I no n’hi ha per menys. A hores d’ara hem superat l’estranya sensació de la resignació amb la qual vàrem viure la reclusió a les nostres cases. I hem passat a la desconfiança, la credulitat, la incredulitat, la insubmissió o el compromís de manera alternativa, consecutiva o simultània. El desconcert, a hores d’ara, és tan gran, que com més diuen els científics que més saben, més dubtem que sigui així. Però el fet és que vivim els ERTOs, la pèrdua de feina, l’amenaça de la precarietat i, el que és pitjor, la malaltia i a vegades la mort cada cop més a prop. I això no és una sensació ni un rumor. Això és la realitat, pura, dura i propera. Però el món continua girant, i el que vivim a causa de la pandèmia no és l’únic que passa. A l’altra banda de l’Atlàntic, a Bolívia, el partit del primer president indígena Evo Morales, que fa un any va viure un cop d’estat part de la dreta amb el suport dels militars, que va ser acusat de sedició, se li va obrir un procés i denegar el dret a participar en les eleccions com a candidat –us sona?– i es va haver d’exiliar a l’Argentina, ha guanyat les eleccions. Una victòria que no és només el triomf d’un partit. És el triomf del vot del poble, molt majoritàriament indígena; és el triomf de la democràcia i la dignitat. Felicitats al poble de Bolívia i a totes les persones que en són originàries o descendents i viviu amb nosaltres. De l’altre costat del nostre continent, a la petita nació d’Armènia lluita per defensar la seva integritat territorial dels atacs de l’Azerbaidjan, a la zona de l’Alt Karabakh. Un atac que té al darrere Turquia, el causant del genocidi que fa 105 anys va matar un milió de persones. I ara el món es posa de perfil davant una segona part de la mateixa jugada. A totes les armènies i els armenis que viviu entre nosaltres, als que avui sou al vostre país d’origen, una abraçada i tota la força per defensar la vostra gent. A tota la gent que pateix un xic més que per si no pot sortir de nit, o si podrem fer el sopar de la colla, si no podrem anar a veure el partit, ànims. Als que tenen l’ai al cor per la seva gent arreu del món, als que celebren victòries o lluiten sobre el terreny o lluny de les fronteres, als que ens doneu lliçons de dignitat o de coratge mentre patim pel nostre dia a dia, tot el reconeixement, tot el suport. A la gent de Bolívia, a la d’Armènia, a la de tots els països i pobles que lluiten i defensen la llibertat, també en temps de pandèmia, la més gran de les abraçades (virtual, clar).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li