Contra el 155

0
882

La multitudinària manifestació de dissabte passat fou la primera mostra de rebuig massiu contra l’aplicació de l’article 155. Les xifres de participació es mouen entre les 750.000 persones (segons la guàrdia urbana de Barcelona) i el 1.600.000 quantificat pels organitzadors. En realitat, tant se val, ja que és evident que fou una mobilització massiva que, a sobre, sorprengué tothom per l’ús que es féu, a l’entrada del capvespre, de la llum dels telèfons mòbils. Les imatges d’una immensa massa il·luminada enmig de la foscor ciutadana van donar la volta al món i van crear una fascinació general.

La repressió desfermada arran de l’aplicació del 155, doncs, no ha servit pas per desmobilitzar el moviment independentista, sinó al contrari. Una part important de la població, que no és sobiranista, també s’ha posicionat en contra de la mesura per tal de defensar els més elementals drets democràtics. El diari El País, de Madrid, ha publicat recentment una enquesta en què, entre altres coses, revela que el 63% de la població catalana hi és en contra. En canvi, a Espanya és el 67% de la població que l’aprova. Una altra constatació més de la gran diferència política entre les dues realitats. De fet, el mateix article 155, que s’aplica només a Catalunya (per ara), contribueix a reforçar encara més la idea de l’existència d’un “fet diferencial” català.

Les repercussions polítiques que la manifestació ha provocat poden ser també molt importants. Diumenge mateix, l’advocat del president Puigdemont va dir que en els propers dies podrien ser alliberats el vicepresident Junqueras i els consellers empresonats. A part d’un canvi important en el procediment judicial, molta gent hi veu la mà de la pressió europea i internacional que no pot admetre l’existència de presos polítics en el si d’una Europa que ha fet bandera fins ara de la democràcia i dels drets humans.

De fet, molts analistes pensen que ha estat aquesta mateixa pressió externa la que va forçar el president del govern espanyol Mariano Rajoy a convocar les eleccions del 21-D, convertides en una mena de plebiscitàries. I així és precisament com se les han preses tant els independentistes com els espanyolistes. Aviat, doncs, si no hi ha res de nou (cosa difícil d’assegurar en uns moments de canvis polítics constants) caldrà que la gent decideixi a les urnes entre fer avançar la ja proclamada república catalana o bé ressignar-se al fet que l’article 155 esdevingui un nou règim polític caracteritzat per l’autoritarisme i la repressió de totes les formes de catalanitat política i cultural, començant per la mateixa noció d’autogovern.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li