Constaten que l’única solució per garantir l’aigua és construir dessalinitzadores

0
1027

En 30 anys les pluges s’han reduït un 60% i els experts creuen que ampliar el pantà no seria una solució viable


 

La conca de la Muga és una de les més vulnerables de Catalunya. Arran del canvi climàtic, i dels canvis en els usos del sòl, entre el 1973 i el 2013 les precipitacions estivals hi van disminuir un 60% i el cabal dels rius a la capçalera es va reduir a la meitat. Però paradoxalment és una de les zones amb una demanda d’aigua més elevada durant els mesos d’estiu, fruit de les campanyes de reg i de la gran afluència turística que hi ha a la part costanera. Per això cal trobar mesures per resoldre el problema. I això és precisament el que ha intentat el projecte LIFE-MEDACC.

Durant cinc anys, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb la participació de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) i de l’IPE-CSIC (Instituto Pirenaico de Ecología), han analitzat les conques fluvials de la Muga, el Ter i el Segre. Basant-se en 22 indicadors, han quantificat com l’agricultura, els boscos i la gestió de l’aigua d’aquestes conques s’ha adaptat al canvi climàtic. I ho han fet mitjançant un treball multidisciplinari que ha comptat amb la col·laboració de diversos actors locals i transversals (des d’agricultors fins a l’Administració pública, passant per empreses, ONGs, espais naturals, universitats i centres de recerca).

Segons el responsable de l’OCCC, Gabriel Borràs, les conclusions del projecte alerten que cal una adaptació urgent, i que «és força preocupant la situació de la Muga quant a gestió de l’aigua, sobretot a l’estiu». En aquest sentit, l’investigador de l’IPE-CSIC Javier Zabalza assegura que «amb les simulacions fetes durant el projecte veiem que la solució no passa en absolut per fer més gran l’embassament de Darnius-Boadella com s’ha plantejat». De fet, els resultats mostren que no hi ha cap gestió possible que permeti garantir les demandes futures i el compliment dels cabals de manteniment, motiu pel qual Borràs apunta que «cal centrar l’esforç a reduir la demanda d’aigua, millorar-ne l’eficiència en l’ús, i posar en marxa instal·lacions dessalinitzadores i regeneradores d’aigua a la costa». «Són infraestructures en les quals el sector del turisme ha d’estar disposat a invertir si vol mantenir el nivell dels visitants», assegura el responsable de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

BOSCOS I CAMPS. D’altra banda, entre el 1970 i el 2015 la superfície boscosa de la conca de la Muga ha augmentat un 20%, en detriment dels conreus i els matollars. És un dels casos més extrems de Catalunya i, a més, els nous boscos són molt densos i no solen ser gestionats, cosa que comporta encara més competència per l’aigua (ja que cada cop són més vulnerables a la sequera i als incendis).

Davant d’aquesta situació, les conclusions del projecte alerten que cal una correcta gestió forestal perquè, si no, algunes plantes no podran suportar la sequera i acabaran desapareixent. I això provocarà que els boscos tinguin una menor productivitat i capacitat per emmagatzemar carboni.

En aquest sentit, el projecte ja ha fet algunes proves. I segons la investigadora del CREAF Diana Pascual s’ha demostrat que «la gestió forestal ha reduït ostensiblement el risc d’incendi i el decaïment dels arbres per culpa de les sequeres estivals del 2016 i el 2017, sobretot a les parcel·les d’alzina. En canvi, allà on no s’ha actuat els boscos han patit més decaïment i ha augmentat el risc d’incendi per culpa de la manca d’aigua».

CONREUS ALTERNATIUS. Pel que fa a l’agricultura, també s’han detectat canvis fenològics. Conreus com la pomera, per exemple, comencen abans l’activitat (per les altes temperatures de l’hivern i la primavera), tarden més a florir (perquè aleshores encara fa fred) i les fruites perden qualitat (pels posteriors cops de calor).

Això demostra que la falta d’aigua també obligarà a adaptar els conreus. Segons Robert Savé, investigador de l’IRTA, «caldrà escollir les espècies i les varietats més resistents a la sequera, i aplicar la rotació de conreus, el guaret, i adoptar altres sistemes de cultiu més sostenibles». En aquest sentit, el projecte LIFE-MEDACC ja ha aconseguit grans estalvis d’aigua en camps de blat de moro i en finques de pomeres de la conca de la Muga: els pagesos que han seguit les recomanacions del sistema Giroreg han aconseguit reduir entre un 20% i un 30% d’aigua en el cas del blat de moro, i han augmentat un 4,2% la rendibilitat econòmica de les pomeres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li