Consol Cantenys: ‘A Vilafant Ă©s imprescindible la ronda urbana que connecti la C-31 amb el TAV’

0
695

És l’alcaldessa de Vilafant, pel Partit Socialista CatalĂ , un mandat mĂ©s. Ara fa deu anys que estĂ  al capdavant i assegura tenir moltes ganes de continuar treballant pel municipi. En aquesta entrevista, Cantenys llança un missatge al consistori figuerenc per tal de treballar plegats alguns factors importants, com ara el Pla General. A banda, avança l’ampliaciĂł de la zona esportiva


Un mandat mĂ©s al capdavant de l’Ajuntament de Vilafant, tot i haver perdut un regidor. Quina valoraciĂł en fa?
El 2015 teníem un regidor més tot i haver tingut menys vots. En aquests comicis hem tingut més vots que mai, i governar sense majoria va fer que tinguéssim un mandat fàcil, vam poder treballar molt bé.

A què creu que es deu aquesta pujada d’ERC Vilafant?
Hi ha diversos factors. Un és la tendència a l’alça que ha tingut ERC a tot el territori, és un fet i han recollit molt vot pel que fa al tema nacional. I aquí Vilafant JuntsxVilafant ha passat de tres regidors a un, per tant, tots aquests vots els ha absorbit ERC. I evidentment, els republicans al darrer mandat van fer una oposició molt constructiva i vam treballar molt bé, això té un retorn. A l’anterior mandat la relació era molt correcta i bona, vam tirar endavant molts projectes compartits i vam aprovar-ho tot sense problema.

Pel que fa a la dreta, desapareix el PP però Cs entra a l’Ajuntament amb dos regidors.
Déu-n’hi-do entrar a un Ajuntament amb dos regidors des de zero. És cert que el PP en perd un i evidentment Cs a les eleccions autonòmiques va guanyar i hi ha un vot important al municipi. És la representació que tenen i són representants municipals igual que els altres.

Una de les primeres propostes era repartir-se l’alcaldia amb ERC… Finalment no serĂ  aixĂ­. Per què?
Aquesta proposta va arribar dos o tres dies abans del ple de constituciĂł de l’Ajuntament. Nosaltres des de l’endemĂ  de les eleccions vam parlar amb tots els grups i vam fer la nostra proposta, que era treballar amb tothom com fins ara i ampliar el ventall, i reconeixent la representativitat de tots els grups: evidentment ERC tĂ© 5 regidors igual que nosaltres. ERC va fer pĂşblica una proposta però s’aguantava pels pèls, ells el que plantejaven era que no es pactĂ©s amb Cs , i no ens enganyem… els nĂşmeros sĂłn els que sĂłn i 5 de PSC i 2 de Cs haguĂ©ssim tingut la majoria absoluta, per nosaltres hauria sigut molt fĂ cil. Però hem entès des del principi que això no Ă©s el que el poble havia votat i, per tant, hem de treballar amb tothom. La proposta no era per governar conjuntament a travĂ©s d’un pacte de govern, sinĂł que tinguĂ©ssim l’alcaldia dos anys governant amb minoria i els Ăşltims dos anys donar-los l’alcaldia a ells, que tambĂ© governarien en minoria. Entenem que si podem treballar conjuntament Ă©s millor pel poble.

Vilafant i Figueres, dos municipis molt units. Com Ă©s la relaciĂł amb el consistori?
La relació ha estat molt bona sempre, però ara estem en un punt que s’ha d’aprofundir i intensificar aquesta relació amb Figueres. Per què? Perquè tenim molts projectes sobre la taula que han estat durant aquests últims anys molt encallats. El principal és el Pla General, hem treballat molt durant aquest últim mandat fins a aprovar-lo. Els darrers quatre anys vam estar fent els treballs previs i a l’espera que Figueres arranqués, perquè evidentment tenim temes conjunts, com l’estació del TAV. Hi ha molts temes que cal resoldre conjuntament i a la vista que Figueres no avançava amb el POUM, nosaltres vam tirar milles i vam acabar a fins a l’aprovació inicial. Hem de treballar de manera valenta i no podem estar més anys parats. A l’AVE falta tot l’encaix de l’entorn i cal resoldre mobilitat, urbanisme i encaix dels dos municipis. Esperem, i crec que així serà.

Ja hi ha hagut contactes amb la nova alcaldessa de Figueres?
De moment no. Hi havia hagut converses informals abans de les eleccions però penso que tots tenim clar que s’ha d’afrontar de manera intensa. Les relacions entre Figueres i Vilafant han de ser fluides i amb un treball important.

Ja han fet públic el cartipàs i vostè s’ocuparà de Recursos Humans, Habitatge i Participació. Seguidament els desgranarem, però, quina radiografia fa de la situació actual de la societat vilafantenca?
És un municipi on vivim molt bĂ©, no tenim problemes de socialitzaciĂł o de relaciĂł entre veĂŻns. És cert, però, que tenim un problema, i Ă©s la poca activitat econòmica, a causa de la proximitat amb Figueres. És un tema que caldrĂ  abordar durant aquest mandat. La nostra polĂ­tica ha sigut no incrementar impostos per mantenir un poble amable, però per això cal tenir recursos. Un altre repte Ă©s l’habitatge…

Quines mesures s’aplicaran?
Aquí tenim habitatges molt grans de tipus xalet, i això dificulta que la gent jove, la del municipi, es pugui quedar a viure aquí, o hi ha gent que vindria a viure aquí i no pot per qüestions adquisitives. Aquests dos punts i la mobilitat són les tres branques que cal resoldre en aquest mandat.

Sobre la participaciĂł ciutadana, quins temes es posaran sobre la taula per tal que el veĂŻnatge decideixi?
En aquest últim mandat vam fer el primer pressuposto participatiu i va ser un projecte en què tots érem nous, i de tot se n’aprèn. Incloïa el projecte de participació la rectoria i del Pla General. Participació de temes puntuals, tot això ens ha donat un bagatge important i estem convençuts que la participació ens ajuda a fer una millor obra de govern perquè ens enriqueix. I el punt més important que tenim per ara és la segona edició: hi vam destinar 90.000 euros però ara cal decidir quant es destinarà a aquesta propera edició. Estan totes executades i l’experiència és molt bona.
Un altre dels temes importants que passarà per un procés participatiu és la definició d’usos de Palol Sabaldòria.

Vau rebre la subvenciĂł, no?
SĂ­, i a mĂ©s a mĂ©s tenim el Feder i en principi s’acabaria tota la rehabilitaciĂł del Mas de Palol. Paral·lelament, farem un procĂ©s participatiu pels usos. Hi ha moltes propostes. Recuperar la masia ha sigut molt interessant i ara que veiem el final, des d’un centre d’interpretaciĂł dels rius mediterranis, Ă©s a dir, un observatori del paisatge perquè estĂ  en un punt important i molt destacat… hi ha diverses propostes i cal veure quina interessa mĂ©s. És un punt en què la participaciĂł serĂ  decisiva.

Un dels temes encallats és l’institut, quines novetats hi ha?
L’institut depèn claríssimament dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya i per part nostra i de tot el poble s’ha fet tot el que era possible. El consistori ha cedit els terrenys, ara tenim un projecte del pressupost del 2019 que s’iniciarà després de l’estiu i consisteix a fer arribar tots els serveis al costat del pavelló, que és on ha d’anar l’INS, i continuar el carril bici per deixar-ho tot a punt. El personal tècnic municipal i d’Ensenyament ha treballat conjuntament, però si no hi ha pressupostos de la Generalitat no avancem. Hem de fer més actes per recordar a la gent que ja n’hi ha prou, fa 10 anys que ho demanem i físicament no hi cabem, no podem ampliar els barracons i això ens limita l’oferta formativa, ja que ens agradaria oferir més cicles formatius.

Un altre dels desitjos Ă©s l’esperada biblioteca… com avança?
Això Ă©s el que parlĂ vem d’estar al costat de Figueres… És cert que un municipi de mĂ©s de 5.000 habitants tĂ© l’obligaciĂł de tenir el servei de biblioteca, Ă©s important pel nostre municipi perquè necessitem serveis culturals que complementin el poble. I el fet de tenir tres nuclis de poblaciĂł, tots aquests equipaments ajuden a cohesionar el municipi. L’efecte que ha fet el pavellĂł o l’institut ha sigut molt important. Plantegem una biblioteca com un centre de dinamitzaciĂł cultural amb un espai on s’hi pugui fer teatre, mĂşsica… o el que sigui. Hi estem treballant amb l’Ajuntament de Figueres, l’any passat es va fer el Pla de Ciutat i ara cal que es desenvolupi. Però Ă©s un tema que tambĂ© depèn del Pla de Biblioteques de la Generalitat.

On s’ubicaria?
La primera proposta Ă©s ubicar-la on hi ha el camp de futbol, que el tenim al centre històric, i aquest camp de futbol ha d’anar al pavellĂł per unificar tota l’oferta esportiva.

Parlava de l’espai esportiu de l’Àgora, hi ha alguna zona en bastant mal estat. Com canviarà?
El que estem fent a l’Ă€gora, que en principi al setembre ha d’estar llesta, Ă©s una pista pavimentada de mĂ©s de 3.000 metres, i podrĂ  servir per fer-hi activitats esportives, culturals… D’altra banda, al costat de les pistes de pĂ del, on hi havia les antigues pistes de tennis, hi ha projectada una pista de vòlei platja i tambĂ© hi havia la proposta de fer-hi una pista de futbol-pĂ del. La idea Ă©s recuperar tot l’espai de mica en mica, i a la llarga tenir-hi tots els equipaments esportius concentrats.

Una de les polèmiques que hi ha a Vilafant és l’activitat de l’empresa Fricafor. Es van presentar al·legacions i es demanava prendre mesures per evitar molèsties. S’han complert?
Ara mateix l’empresa estĂ  en plena transformaciĂł perquè des de fa un any va deixar de ser escorxador, ara tot el que entra Ă©s bestiar mort. Estan en procĂ©s de canvi i ara han demanat una llicència per canviar la teulada i adequar les instal·lacions. Les molèsties que provocava ja no hi sĂłn, tambĂ© han posat pantalles acĂşstiques tot voltant pels sorolls dels camions i un dels grans canvis serĂ  que nomĂ©s treballaran de dies. Se’ls estĂ  fent adaptar totes les mesures per minimitzar l’impacte, estem sense abaixar la guĂ rdia i es controla que no molestin.

Una de les decisions clau del darrer mandat va ser el giratori del TAV. En aquests pròxims quatre anys, què ha de canviar pel que fa a infraestructures viàries?
N’hi ha una d’imprescindible, que Ă©s la ronda urbana i que connecta la C-31 fins a l’estaciĂł del TAV. És imprescindible primer de tot per la mobilitat externa i tambĂ© per poder desviar el trĂ nsit d’indĂşstries.

Abans ha fet una pinzellada del carril bici, un dels mĂ©s famosos de Catalunya per l’apariciĂł al programa d’humor de TV3, l’APM.
Ha funcionat bĂ© per diferents raons, perquè ha millorat el trĂ nsit i la seguretat de les persones. Aquests tipus de carril bici fa anys que funcionen als paĂŻsos nòrdics, on ens porten molts anys d’avantatge, i l’objectiu d’aquestes rotondes Ă©s que, si pots passar pel centre, estĂ s mĂ©s protegit. És un tema purament de seguretat. A mĂ©s, es va aprofitar per canviar la direcciĂł d’alguns vials, perquè en aquella zona hi havia un trĂ nsit massificat, per tant, cal apostar per la mobilitat i continuarem fent carrils bici encara que sortim a l’APM.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li