Condemnant animals

Ahir, el ple del nostre Ajuntament va aprovar un conveni amb el Consell Comarcal per derivar els gossos perduts i abandonats del nostre poble i la gestió de les colònies de gats a la gossera de Figueres.

Vull pensar que cap dels regidors i regidores que van fer possible l’aprovació d’aquest conveni no hi ha posat mai els peus, a la gossera. I ho vull pensar, perquè si hi han estat, tot plegat encara és més greu.

La gossera de Figueres és un lloc trist, fosc i desagradable. Quan arribes et rep una reixa i crits. Lladrucs de centenars de gossos i gosses que borden sense parar. Un cop entres; una olor forta i humitat, molta humitat, que s’explica pels terres de les gàbies constantment molls, netejats a base d’aigua a pressió que es tira amb els gossos dins les gàbies, morts de por i arraconats en una cantonada. Causa d’això són les otitis cròniques i els problemes als coixinets de les potes que tenen tots els gossos quan surten, els que tenen la sort de fer-ho, d’allà dins.

Gàbies superpoblades on recurrentment hi ha baralles que solen acabar amb la mort dels més dèbils, els acabats d’arribar o els més porucs. Morts degudes al no control i al fet d’ajuntar 15 o 20 gossos en una mateixa gàbia, sense passejos i sense supervisió de problemes de comportament. Col·locats allà com una cosa de la qual no sabem que fer-ne i apartem del mig perquè no molesti, perquè així, si no ho veiem, no existeix el problema.

Gossos tancats entre reixes anys i anys, dels quals no es fa cap mena de promoció per a la seva adopció. Gossos que entren de cadells i no en surten mai més perquè, com deia, l’única cosa que es fa és arraconar-los perquè no molestin a la vista pel carrer. I no parlem dels gossos mal anomenats potencialment perillosos, que un cop trepitgen la instal·lació queden condemnats a cadena perpètua.

La mateixa regidora de medi ambient de Figueres, Sònia Trilla, per cert, del PSC, en la seva primera entrevista com a regidora va dir, i cito textualment: «Vull una ciutat pet friendly però amb la canera com la tenim no em veig amb cor de plantejar-ho». I seguia: «El problema va ser delegar les competències al Consell Comarcal, ens trobem molt lligats. Ara estan a la presó, i que han fet aquells animals per estar així? La de Pedret i Marzà en té com a mínim per a dos anys». Declaracions que demostren com, que el Consell Comarcal tingui delegades les competències de molts dels municipis de la comarca, no vol dir que la solució que ofereixen sigui la bona.

D’altra banda, la llei de protecció dels animals, en el seu article 16, estableix que els ajuntaments s’han de fer càrrec de la recollida d’animals de la via pública amb una instal·lació pròpia o derivar-la a un altre ens, sense especificar en cap cas que aquest ens tercer hagi de disposar d’un terreny propi.

Per tot això, cap motiu tècnic, cap, justifica que el govern de l’Escala sigui còmplice d’aquestes condemnes a tots aquests gossos i gats. Cap motiu tècnic, i ni molt menys polític, pot passar per sobre d’una qüestió de sensibilitat, de dignitat i d’humanitat. I menys quan l’Escala té dues associacions locals sense ànim de lucre que gestionen, sense cap ajuda, aquests temes des de fa anys.