Comunisme disfressat de llibertats

0
898

Habitualment escric articles sobre temes de Figueres o de la comarca, però crec que avui cal parlar del govern que ja tenim a l’Estat espanyol, el primer govern de coalició en la història i encapçalat per Pedro Sánchez. Un president que ha volgut que es fes factible la seva investidura en unes dates de tradició cristiana tan assenyalades com ho són el Nadal i la festa dels Reis, minvant el protagonisme a qui realment ho requeria.

Ens trobem amb el nou govern, que, junt amb els seus socis comunistes, promou valors extrems com l’eutanàsia, l’avortament, castigar l’assignatura de religió, deixant-la sense valor acadèmic, eliminació de l’educació diferenciada en els centres concertats i un llarg etcètera que de ben segur serà tot menys encertat.

Un Pedro Sánchez que escolta amb impassibilitat com el portaveu d’ERC al congrés, el Sr. Rufián, diu que l’acord al qual ha arribat el seu partit amb el PSOE és un pas previ en el camí per arribar a la independència, demanant que a Catalunya es pugui fer un referèndum, i també promoure una llei d’amnistia; «l’amnistia dels condemnats pel procés».

Un president que, sense immutar-se, escolta com la diputada d’ERC al congrés, la Sra. Bassa, diu que «me importa un comino la gobernabilidad de España». Una senyora, que si ho té tan clar, hauria de marxar cap a casa.

Sánchez, que escolta, impertorbable, com la portaveu de Bildu al congrés, la Sra. Aizpurua, vomita fortes crítiques al rei i a la Constitució, reivindicant la figura del terrorista Arnaldo Otegui, i que mai ha condemnat les accions d’ETA ni tampoc ha demanat perdó als centenars de víctimes.

Un Sánchez que considera el més natural del món constituir un govern amb Unidas Podemos, els quals han tapat sempre la seva relació econòmica amb els règims totalitaris de Bolivia i Veneçuela.

Un Pedro Sánchez que va promoure una moció de censura contra el Partit Popular, en el moment que es va emetre la sentència del cas Gürtel. I que ara ens vol donar lliçons sobre corrupció, obviant el cas més gran de corrupció de la història d’Espanya, el cas dels ERE d’Andalusia, del seu mateix partit.

El nou govern XXL de Sánchez farà disparar la despesa pública amb més de dos milions d’euros en salaris de ministres i 21 milions amb tot el que comporta la gran estructura ministerial. El macrogovern més car de la democràcia: president, vint-i-dos ministeris, entre aquests, quatre vicepresidències i trenta secretaries d’Estat.

El Partit Popular, de la mà del president Rajoy, només comptava amb 13 ministeris. Els nostres principis sempre han seguit la màxima austeritat, baixada d’impostos, defensa dels interessos de tots els espanyols i sempre emparats amb la Constitució i l’Estat de dret, i això el president del meu partit, Pablo Casado, ho té molt clar i farà una oposició impecable i contundent.

Tinguin tots vostès molt clar que el nou govern de Pedro Sánchez ens vol vendre una esquerra progressista, quan la realitat del que s’hi amaga darrere no és res més que un comunisme disfressat de llibertats, de falses llibertats. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li