Comparacions odioses

0
1038

És evident que la ciutat de Figueres no es troba en el seu millor moment i que fa anys que està immersa en una manca de rumb que accentua la seva decadència. Tot i així, les seves possibilitats estan intactes i només amb criteri, treball i determinació, Figueres podria ser en els propers anys una de les ciutats més dinàmiques del país. Mentre això no passi, continua el pendent cap avall.

Hi ha molts motius que ens han portat a aquesta situació. Però sens dubte un dels principals ha estat no tenir un model propi de ciutat. Aquelles que l’han tingut, com Girona o Vic, han sabut treure’n un suc que molts voldrien per la nostra ciutat.

Però és que a part de no tenir model, els qui ens han governat han tingut la mala sort de no triar bons models. A Catalunya, el model per excel·lència sempre ha estat Barcelona. I massa sovint s’ha intentat incorporar a la capital de l’Empordà allò que feien a la capital de Catalunya. Obviant unes diferències siderals en tots els casos.

Dos són els exemples que vull exposar per evidenciar aquest error: l’aposta per una ciutat compacta i la zona verda.

Als anys noranta, predominava el discurs sobre la planificació urbanística a Europa que apostava per les ciutats compactes i densament poblades per tal d’evitar l’expansió residencial que es produïa als Estats Units i que buidava de gent els centres de les ciutats. Sense tenir en compte la pròpia situació es va fer a Figueres una aposta continuada pel model d’edificis plurifamiliars i es va augmentar la densitat de població obviant la manca de residència unifamiliar que té la ciutat. Una aposta que es reivindicava amb orgull… Aquesta aposta s’entén en ciutats com Barcelona amb una demanda gegant i amb poc espai per créixer. Però tenia sentit a Figueres? No. Ho veiem a les ciutats similars. Girona, Vic, Olot tenen una oferta molt més gran de casetes i habitatges unifamiliars. Un mixt urbanístic en la que tothom hi troba el seu lloc. Què ens ha deixat aquesta aposta de creure’ns que érem Barcelona? Doncs que una bona part dels figuerencs han buscat l’oferta fora de la ciutat, a la resta de pobles de la comarca. On hi ha una oferta que Figueres es va negar a fer. Vilafant, Avinyonet, Navata, Peralada, etc. Òbviament, això ha suposat un increment del consum urbanístic.

És el que té no tenir model i, a més, copiar allò que no pots copiar.

El mateix ha passat amb la zona verda. S’implanta una zona verda gegant en una ciutat que no té la problemàtica que té Barcelona. On trobar aparcament gratuït pels veïns és impossible i d’aquí la necessitat de la zona verda. Figueres té més zona verda avui que cap altra ciutat de Catalunya. Exceptuant Barcelona, però estic convençut que percentualment en tenim més nosaltres. Conseqüències: un cost per aparcar a Figueres que no trobes en els municipis similars. Això, òbviament, provoca que deixi de venir gent.

Una altra vegada hem copiat sense saber ni per què ni quines conseqüències provoca.

Si ens hi fixem, en els dos casos que plantejo, Barcelona es va veure obligada a tirar endavant aquestes mesures i en canvi, Figueres les tria per gust.

D’això se’n diu masoquisme.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li