Commemoracions i celebracions

0
627

Ens trobem a l’equador de les festes nadalenques: vagin per davant els meus bons desitjos per l’any estrenat. A propĂČsit de les dates que marquen el calendari, vull fer unes petites reflexions personals que lliguen, a mĂ©s, amb una conversa molt gratificant i positiva que vaig tenir amb una persona d’un organisme no governamental de projecciĂł intercontinental.

Abans, perĂČ, com a professor de llengua -i heus aquĂ­ la primera reflexiĂł- tot sovint s’empren indistintament els verbs celebrar i commemorar, de significats ben bĂ© no iguals. Segons el DIEC:

Celebrar: ‘acomplir un acte sotmĂšs a un ritual, fer una festa, un Ă pat a propĂČsit d’un succĂ©s faust, alegrar-se d’alguna cosa’; fĂ cilment es passa al substantiu celebraciĂł.

Commemorar: ‘fer solemnement memĂČria d’un esdeveniment, d’una persona’; fĂ cilment es passa al substantiu celebraciĂł.

Per tant, tenen matisos molt diferenciats, malgrat que a vegades es poden usar indistintament o que un porta a l’altre (mĂ©s d’un polĂ­tic ho ha fet). Cal que quedi clar el valor semĂ ntic d’un i de l’altre, que podrĂ­em reduir a dir que commemorar pot recordar fets bons i dolents, mentre que celebrar nomĂ©s tĂ© cĂ rrega positiva.

Dic tot aixĂČ -i Ă©s la segona reflexiĂł- perquĂš molts cops commemorem i celebrem grans esdeveniments i deixem de banda els petits, el que amb prou feines apareixen als mitjans. Sense sortir de les terres gironines: caldria haver tingut mĂ©s ressĂČ mediĂ tic els 50 anys de l’institut Pere Alsius de Banyoles, de l’Escola d’EducaciĂł Especial Joan XXIII d’Olot, de l’embassament de Susqueda; els 100 anys del monument a NarcĂ­s Monturiol a Figueres; de l’escola pĂșblica de Les Planes d’Hostoles; de la biblioteca MariĂ  Vayreda d’Olot i de la creaciĂł del xuixo gironĂ­; els 125 de les galetes Birba de Camprodon o el 1.000 del monestir de St. Daniel, de Girona.

I aixĂČ enllaça amb la conversa suara al·ludida. Em deia l’Eva -i jo hi estava plenament d’acord- que s’haurien de pregonar molt mĂ©s les bones notĂ­cies, incloses celebracions i les commemoracions i, si cal, crear un mitjĂ  concret de difusiĂł. Quanta raĂł tenien, per exemple, fa uns cent anys, E. d’Ors quan deia que l’anĂšcdota s’hauria d’elevar a categoria i AzorĂ­n quan proposava engrandir la cosa petita, magnificar allĂČ insignificant. Un exemple concret: a un congrĂ©s de literatura celebrat a la UB vaig commemorar el centenari de l’apariciĂł de Mare Nostrum, una de les obres cabdals de V. Blasco Ibåñez, que al·ludeix la tramuntana i Ramon Muntaner.

En definitiva, sense moure’ns de l’EmpordĂ , dues postil·les: el ressĂČ dels 50 anys del traspĂ s de C. Fages de Climent i a la Biblioteca de Catalunya: es recordĂ  els 25 anys del traspĂ s de la poeta cadaquesenca Quima Jaume.

Esperem que els mitjans de comunicaciĂł potents ens informin de les commemoracions i les celebracions dels esdeveniments -positius o negatius- d’enguany, facin 50 anys com l’arribada de l’home a la Lluna o el darrer viatge del tren d’Olot (conegut per la dita «el tren d’Olot surt quan vol i arriba quan pot») i de St. Feliu de GuĂ­xols, o 400 com el naixement del general Josep Moragues (1669-1715) a St. Hilari Sacalm, militar injustament executat; per ara, fem vots perquĂš el 2019 es porti mĂ©s celebracions que commemoracions. Per acabar, permeteu-me que inclogui el cinquantenari del traspĂ s de Joan Bastons Plana (1895-1969), el meu pare i professor de l’institut R. Muntaner de Figueres (1944-1965), a mĂ©s de secretari uns anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li