Commemoracions i celebracions

0
683

Ens trobem a l’equador de les festes nadalenques: vagin per davant els meus bons desitjos per l’any estrenat. A propòsit de les dates que marquen el calendari, vull fer unes petites reflexions personals que lliguen, a més, amb una conversa molt gratificant i positiva que vaig tenir amb una persona d’un organisme no governamental de projecció intercontinental.

Abans, però, com a professor de llengua -i heus aquí la primera reflexió- tot sovint s’empren indistintament els verbs celebrar i commemorar, de significats ben bé no iguals. Segons el DIEC:

Celebrar: ‘acomplir un acte sotmès a un ritual, fer una festa, un àpat a propòsit d’un succés faust, alegrar-se d’alguna cosa’; fàcilment es passa al substantiu celebració.

Commemorar: ‘fer solemnement memòria d’un esdeveniment, d’una persona’; fàcilment es passa al substantiu celebració.

Per tant, tenen matisos molt diferenciats, malgrat que a vegades es poden usar indistintament o que un porta a l’altre (més d’un polític ho ha fet). Cal que quedi clar el valor semàntic d’un i de l’altre, que podríem reduir a dir que commemorar pot recordar fets bons i dolents, mentre que celebrar només té càrrega positiva.

Dic tot això -i és la segona reflexió- perquè molts cops commemorem i celebrem grans esdeveniments i deixem de banda els petits, el que amb prou feines apareixen als mitjans. Sense sortir de les terres gironines: caldria haver tingut més ressò mediàtic els 50 anys de l’institut Pere Alsius de Banyoles, de l’Escola d’Educació Especial Joan XXIII d’Olot, de l’embassament de Susqueda; els 100 anys del monument a Narcís Monturiol a Figueres; de l’escola pública de Les Planes d’Hostoles; de la biblioteca Marià Vayreda d’Olot i de la creació del xuixo gironí; els 125 de les galetes Birba de Camprodon o el 1.000 del monestir de St. Daniel, de Girona.

I això enllaça amb la conversa suara al·ludida. Em deia l’Eva -i jo hi estava plenament d’acord- que s’haurien de pregonar molt més les bones notícies, incloses celebracions i les commemoracions i, si cal, crear un mitjà concret de difusió. Quanta raó tenien, per exemple, fa uns cent anys, E. d’Ors quan deia que l’anècdota s’hauria d’elevar a categoria i Azorín quan proposava engrandir la cosa petita, magnificar allò insignificant. Un exemple concret: a un congrés de literatura celebrat a la UB vaig commemorar el centenari de l’aparició de Mare Nostrum, una de les obres cabdals de V. Blasco Ibáñez, que al·ludeix la tramuntana i Ramon Muntaner.

En definitiva, sense moure’ns de l’Empordà, dues postil·les: el ressò dels 50 anys del traspàs de C. Fages de Climent i a la Biblioteca de Catalunya: es recordà els 25 anys del traspàs de la poeta cadaquesenca Quima Jaume.

Esperem que els mitjans de comunicació potents ens informin de les commemoracions i les celebracions dels esdeveniments -positius o negatius- d’enguany, facin 50 anys com l’arribada de l’home a la Lluna o el darrer viatge del tren d’Olot (conegut per la dita «el tren d’Olot surt quan vol i arriba quan pot») i de St. Feliu de Guíxols, o 400 com el naixement del general Josep Moragues (1669-1715) a St. Hilari Sacalm, militar injustament executat; per ara, fem vots perquè el 2019 es porti més celebracions que commemoracions. Per acabar, permeteu-me que inclogui el cinquantenari del traspàs de Joan Bastons Plana (1895-1969), el meu pare i professor de l’institut R. Muntaner de Figueres (1944-1965), a més de secretari uns anys.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li