Commemoracions de 2020 (I)

0
1141

La Generalitat ha publicat quines seran les personalitats per commemorar l’any 2020, amb motiu d’aniversaris rellevants. AixĂ­: fa cent anys del naixement de l’historiador i polĂ­tic Josep Benet (Cervera 1920 – St. Cugat del V. 2008); del catedrĂ tic i lingĂĽista A. M. Badia i Margarit; del pedagog i polĂ­tic Josep Pallach (Figueres 1920 – Hospitalet de Ll. 1977); de l’escriptor i periodista Joan Perucho (Barcelona 1920-2003); 150 del fĂ­sic Eduard FontserĂ© (Barcelona 1870-1970), del quĂ­mic Enric Cassasas (Sabadell 1920-Barcelona 2000). És tambĂ© el centenari del traspĂ s de l’il·lustrador Alexandre de Riquer (Calaf 1856 – Palma de M. 1920); del polĂ­tic Francesc Layret (Barcelona 1880-1920) i tambĂ© els cinquanta del poeta Josep Carner (Barcelona 1884 – Brussel·les 1970). Quant a personalitats femenines, cal recordar el centenari del naixement de l’empresĂ ria i quĂ­mica Mercè PĂ niker (Barcelona 1920-2012) i els 250 anys del traspĂ s d’Isabel Jolis (Barcelona 1682-1770) impressora i gravadora. I com a esdeveniments, els 150 anys de la Revolta de les Quintes l’abril del 1870. I a mĂ©s, encara, entre d’altres, els cent anys de la mort de l’escriptor B. PĂ©rez GaldĂłs (Las Palmas de G. C. 1843 – Madrid 1920); del polifacètic Miquel dels Sants Oliver (Campanet 1864 – Barcdelona 1920) i els 250 del naixement del mĂşsic L. Beethoven (Bonn 1770- Viena 1827).

Tots ells seran evocats amb mirada complaent per bons experts. Seguint ordre alfabètic, jo em fixaré només en tres: amb el Dr. Badia vaig tenir una relació acadèmica i personal: fou professor meu en els estudis de Filologia Romànica a la UB i estiuejava a St. Privat de Bas i jo a St. Feliu de Pallerols, dos pobles garrotxins. J. Pallach, natural de Figueres, i B. Pérez Galdós, per ser un insigne representant de la literatura castellana.

El Dr. Antoni Badia, catedràtic de Filologia Catalana i rector de la UB. Vaig rebre el seu mestratge pels anys seixanta, en un iniciat declivi del franquisme i en un ambient universitari trasbalsat. Molt s’ha escrit i es pot dir encara d’aquest gran filòleg, de la seva saviesa, del seu coneixement de la llengua catalana, de la seva passió per la Catalanística, del seu compromís polític i cívic. Per record, admiració, gratitud i estima al seu magisteri i mestratge esmento dos fets no gaire coneguts, però que vaig viure en primera persona i en directe.

1. L’any 1966, m’impactà molt una meva visita al Palau de Justícia de Barcelona. Havia estat detingut com a responsable de la Lliga d’Espiritualitat de Montserrat. Anava emmanillat; després, traslladat a Via Laietana, convisqué amb lladres, delinqüents, drogats. Quan tornà a les aules, ens digué: «El meu patiment era tan petit comparat amb el del món que això em consolava». Quina lliçó!

2. En una altra ocasió, més tardana i més bonica, el visità a St. Privat i a la plaça Major hi havia molts cotxes amb matrícula estrangera, situació inèdita en aquell indret. Em sobtà, però després vaig saber el motiu: havia convidat catalanòfils europeus per crear, d’amagatotis, l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) en un llogaret, lluny dels controls de la Guàrdia Civil. Més tard, impulsà expansions de la Catalanística a Europa i a Amèrica.

En definitiva, també persona afable, planera, bon professor, insaciable investigador, de prestigi i projecció internacional, al qual dedico el meu modest i profund record, des d’una publicació figuerenca. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li