Commemoracions any 2022 (I)

0
1330

Com ja és habitual, els mass media i les xarxes socials informen a primers d’any, sempre no de forma exhaustiva, dels aniversaris commemoratius del nou any, per recordar fets importants que han marcat el devenir de la història o personalitats de diferents àmbits i indrets que, amb les seves aportacions, han deixat un gran llegat en molts àmbits.

Si del 2021 jo destacava (articles publicats ja el 2022) els 800 anys del naixement d’Alfons X el Savi, enguany començo amb un zoom retroactiu de 500 anys de distància per cloure en un desè aniversari. Atesa la quantitat i qualitat de fets i la categoria humana de grans personalitats, deixo per al proper article tot el que afecta la realitat empordanesa amb esporàdiques al·lusions també a la resta de terres gironines.

Heus aquí una breu síntesi cronològica, uns tastos del que considero destacable al meu parer, potser no compartit per tothom. Tota tria és per se subjectiva.

1522 (fa 500 anys). Mor el 22.VII a Alcalà d’Henares Elio Antonio de Nebrija, autor de la primera gramàtica castellana (1492). Arribada i estada d’Ignasi de Loiola a Manresa.

Com a professor de llengua, per la importància idiomàtica, vull fer un esment de la gramàtica castellana de Nebrija i reproduir els seus propòsits, exposats en el pròleg que adreçà a la reina Isabel la Catòlica. Són aquests:

1.- Fixar normes per donar consistència a l’idioma des d’uniformitat i perpetuïtat.

2.- El saber gramatical de la llengua vulgar facilitaria l’aprenentatge del llatí.

3.- Intuir que el castellà es difondria per l’Amèrica hispana.

1622 (fa 400 anys). Neix (París, 16.I) el comediògraf francès Jean Baptista Poquelin, Molière, pare de la comèdia francesa. En l’àmbit religiós, una canonització múltiple a Roma: sant Ignasi de Loiola, sant Felip Neri, sant Francesc Xavier, santa Teresa de Jesús i sant Isidre Llaurador.

1822 (fa 200 anys). Neixen dos grans científics: el txec Gregor Mendel (20.VII), el primer a establir les bases matemàtiques de la genètica, i el bacteriòleg francès Louis Pasteur (27.XII), i mor a Itàlia el poeta romàntic britànic Percy Schelley (8.VII).

En l’àmbit polític, es proclama a Sao Paolo la independència del Brasil respecte de Portugal. En l’àmbit artístic, J. F. Champollion desxifra els jeroglífics egipcis usant la pedra Rosetta.

1872 (fa 150 anys). Creació de l’Ateneu Barcelonès. Circula el primer tramvia per Barcelona. Neixen Francesca Bonnemaison (Barcelona, 12.IV), gran pedagoga i defensora dels drets de la dona, i el novel·lista Pío Baroja (Sant Sebastià, 28.XII).

1897 (fa 125 anys). Neixen personalitats catalanes barcelonines de gran prestigi: els metges Josep Trueta (27.X) i Santiago Dexeus i Font (5.V) i la soprano violinista Conxita Badia (14.XI).

1902 (fa 120 anys). Mor a Vallvidrera Mn. Cinto Verdaguer (10.VI).

1922 (fa 100 anys). Es publica la novel·la Ulisses. Neixen els italians Vittorio Gassmann (I.IX) i L. Passolini (5.III), grans directors de cinema; l’actriu nord-americana Ava Gardner (24.XII), l’escriptor portuguès José Saramago (16.XI), Premi Nobel de Literatura (1998), el fotògraf Francesc Català Roca (Valls, 19.III), els poetes Gabriel Ferrater (Reus, 20.V) i Guillem Viladot (Agramunt, 26.IV), l’assagista Joan Fuster (Sueca, 23.XI), el metge Josep Laporte (Reus, 18.III); el periodista Nèstor Lujan (Mataró, 1.III), el polític Ramon Trias Fargas (Barcelona, 27.XII). En l’àmbit cultural, destaca la publicació del Cançoner Popular Català. Mor l’escriptor francès Marcel Proust (18.XI). El dramaturg madrileny Jacinto Benavente rep el Premi Nobel de Literatura.

1932 (fa 90 anys). Aprovació de l’Estatut de Núria i creació de l’Institut Escola de la Generalitat.

1947 (fa 75 anys). A nivell internacional, Pla Marsall i la independència de la Índia.

1952 (fa 70 anys). Congrés Eucarístic celebrat a Barcelona i inici de Concili Vaticà II.

1972 (fa 50 anys). En positiu i en l’àmbit esportiu, l’esquiador Francisco Fernández Ochoa, medalla d’or als JJOO d’hivern a Sapporo (Japó), i el barceloní Andrés Gimeno, campió del torneig de tennis Roland Garros a París. I també la majoria d’edat de les dones s’iguala a la dels homes (21 anys). En negatiu: l’explosió de gas al c/ Capità Arenas de Barcelona amb 18 víctimes i decés del dissenyador de moda Cristóbal Balenciaga (Guetaria, 21.I.1895 – Jàvea, 23.III).

1982 (fa 40 anys). El PSOE guanya les eleccions generals i Felipe González esdevé president del Govern espanyol. En l’àmbit esportiu, Espanya és campiona del mundial de futbol. Mor el poeta Agustí Bartra.

1992 (Fa 30): JJOO d’estiu a Barcelona. Mor M. dels Àngels Ferrer i Sensat, (Barcelona, 18.V.1904-30-XI), excel·lent pedagoga.

1997 (fa 25 anys). Inauguració del museu Guggenheim a Bilbao; i del TNC amb la representació de L’auca del senyor Esteve. Creació de la Universitat de Vic-Catalunya Central.

2002 (fa 20 anys). S’implanta l’euro com a moneda europea.

2012 (fa 10 anys). Inauguració de la nova seu de la Filmoteca Nacional al Raval, c/. Salvador Seguí de Barcelona. Assemblea constituent de l’ANC.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li