Comiat a dones que marxen (i es queden)

0
1571

La setmana passada vàrem acomiadar la Francis Mallart, d’Espolla, que després de 92 anys de llarga i plena vida ens va deixar sobtadament. Unes setmanes abans, a primers de març, marxava amb 93 anys la Lluïsa Padrosa, de Figueres.

Totes dues dones discretes, cuidadores de la seva gent, de la família i dels amics de la família, de veïnes i veïns, del poble o del barri i del seu entorn, enamorades de la llengua, de la cultura, de les sardanes. Dones que des del seu dia a dia a casa i al carrer, des del seu activisme silent i constant ens van passar el llegat de l’amor a la cultura i a la llibertat a la generació de fills i filles, netes, nets i aquelles persones que ens han fet sentir part de la seva gent. Totes aquelles persones que algun dia ens n’hem sentit un xic filles, netes, nebodes o joves. Dones d’extrema generositat i bondat, dones que estimaven i es feien estimar.

Aquest és el tribut a les dones d’una generació que en va passar de dures i de madures, que van viure la guerra de petites, que en van patir les conseqüències a les famílies, i massa sovint la tortura de la por i l’autocensura durant llargs anys, que van superar el franquisme i viure el postfranquisme fins avui, que van mirar amb esperança la independència propera i ja no la podran veure amb els ulls terrenals. Una generació de dones que han estat necessàries perquè les dones d’avui siguem on som, d’un feminisme discret i fins i tot inconscient, elles han estat les referents que tampoc hem pogut llegir als llibres de text, però hem vist sempre als actes, a les reunions, a les manifestacions. I sobretot, hem sabut que hi eren. Les Francis, Lluïsetes, Margarites, Antònies, Marisés, són les nostres Simone, Àngela, Frida o Emeline. No hem portat les samarretes amb les seves cares, però hem tingut la sort de ser convidades a les seves taules, de sentir les seves històries i records, de compartir converses i lluites amb elles. Són les nostres referents quilòmetre zero.

Estimades Lluïsa i Francis, que heu marxat, estimades mares i àvies, dones de la generació que ens heu dedicat la vida, que ens heu permès arribar allà on som, que ens heu teixit jerseis i bufandes, i cosit els descosits de la roba i de l’ànima, que ens heu acompanyat als actes i les manifestacions, que sempre heu tingut una estona per a nosaltres: sempre estareu amb nosaltres, en els nostres pensaments, en les decisions que prenem i els nostres projectes de futur, perquè hem après de vosaltres la persistència, la positivitat, la generositat i la dignitat en la defensa dels valors. La gratitud envers els que us van precedir i el deure de fer un país millor per als que us seguien. Sereu sempre amb nosaltres perquè portem el vostre somriure i el vostre compromís al cor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li