Com evitar les caigudes en la gent gran, un objectiu compartit

0
604

L’aplicació de mesures preventives tant en l’àmbit domiciliari com en l’hospitalari és un factor clau per a prevenir-les. Una de cada tres persones grans pateix una caiguda al llarg de l’any, segons les estadístiques


Les caigudes a terra, sigui al carrer o al domicili, són freqüents entre persones d’edat avançada. Solen estar motivades per factors de risc inherents a aquest segment de població, però es poden evitar, o almenys reduir, si s’adopten un conjunt de mesures preventives. Des de la Fundació Salut Empordà (FSE) fa anys que es treballa en aquesta línia i s’aplica un programa de prevenció de caigudes i un conjunt de protocols per als pacients, tant pels que ingressen a l’Hospital com al Centre Sociosanitari Bernat Jaume.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la caiguda com «la conseqüència de qualsevol esdeveniment que precipita el pacient a terra de forma sobtada, involuntària i imprevista, amb lesió o sense». D’altra banda, totes les organitzacions sanitàries consideren que els pacients ingressats en un hospital tenen un risc superior de patir caigudes que aquells que desenvolupen una vida normal. Els especialistes ho justifiquen pel fet que «més de la meitat dels llits hospitalaris són ocupats per pacients majors de 65 anys, edat a partir de la qual augmenta el risc de patir caigudes».

De fet, les caigudes són un dels temes que més preocupen a les persones grans. Segons les estadístiques, aproximadament una de cada tres persones grans pateix una caiguda al llarg de l’any. Les conseqüències poden anar més enllà de les aparences i tenir conseqüències greus. Per això els professionals de la salut recomanen estar en alerta a fi d’evitar que es repeteixin i posar totes les mesures possibles per disminuir el risc de patir aquestes caigudes i les lesions que poden comportar.

Els professionals sanitaris ens alerten que «els factors que provoquen les caigudes de la gent gran poden ser tant interns com externs. Les causes internes són aquelles que tenen l’origen en la persona, en el seu estat de salut o en les seves habilitats. Les causes externes estan relacionades amb les condicions de l’entorn, tant sigui en l’àmbit privat com en el públic. Les caigudes en persones grans solen ser el resultat d’una combinació de les dues causes. Per exemple, si hi ha un desperfecte al carrer i el veiem a temps i reaccionem amb agilitat, no caurem. En canvi, si ens falla la vista o l’agilitat, aquest desperfecte en el paviment ens pot fer caure».

FACTORS DE RISC. Si l’edat és un dels principals factors de risc de caure, hi ha un conjunt de símptomes que també ho afavoreixen. Per exemple, els marejos, una disminució sobtada de la pressió arterial, deshidratació, ús de determinats medicaments i moviments físics sobtats. També és una factor de risc la manca de força i els problemes de mobilitat, derivats de malalties i problemes ossis, circulatoris i musculars.

Uns altres elements que poden ser motiu d’una caiguda són els problemes auditius, els problemes visuals i les alteracions de l’equilibri. Altres malalties com la insuficiència cardíaca i la incontinència urinària, la pèrdua d’atenció en la realització de tasques domèstiques i un estil de vida sedentari.

Els factors externs els podem trobar tant a l’espai públic com al domicili. Al carrer, tot sovint, no els podem controlar, ja que es deuen a defectes del paviment, mala il·luminació o terra relliscós. A casa, en canvi, es poden aplicar un conjunt de mesures preventives (vegeu el gràfic) que poden evitar les caigudes.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li