Com els de l’’Hola’, el mes d’agost parlem de la monarquia

0
1187

Els mesos de gener i agost han estat tradicionalment mesos monàrquics. El primer per ser el mes en què els Reis d’Orient visiten les cases dels infants fent regals amb una mostra de generositat absolutament inusual i, per aquesta raó, els predisposen subliminalment a favor de la institució monàrquica, encara que la intromissió del nòrdic Santa Claus, i no diguem del neocapitalista Black Friday, està produint una regressió en aquell sentiment.

La tradició monàrquica del mes d’agost és molt més moderna i menys generosa. Neix amb el restabliment de la monarquia després de la mort del dictador, quan la família reial pren per costum anar a estiuejar a Mallorca, elecció comprensible a causa de la insuportable calor de la capital del regne i a l’afició reial pels esports de vela, de difícil pràctica al riu Manzanares. Cada mes d’agost la revista Hola explicava, com en un conte de fades, la meravellosa vida familiar dels reis, el príncep i les infantes, en el romàntic Palau de Marivent, a Mallorca, on el cap del clan, l’ara repudiat Juan Carlos I, sortia fotografiat amb uniforme de mariner, navegant a la canya del Bribón (hi ha noms que marquen tota una vida) per la badia de Palma.

Les cròniques estivals de forma subtil i simpàtica ressaltaven les qualitats de campechano i pichabrava de reconegut prestigi del sobirà. Ningú no es qüestionava la utilitat de la institució, suposo que perquè el poble ja està acostumat després de segles a mantenir institucions inútils i oneroses, com si fossin obres de caritat inversa (dels pobres cap als rics). Llegeixis: Senat, Consells Comarcals, Diputacions, delegaciones del Gobierno, delegacions de la Generalitat a l’estranger, etc. No venia d’un duro i les fotos d’aquella família de pel·lícula donaven un toc d’elegant classicisme modern a la revista.

Però vet aquí que, com en els contes de fades, un bon dia l’encanteri es desfà i aquella històrica tolerància cap a les febleses humanes del monarca s’acaba de cop. Una Cruella de Vil despitada li explica a Harry el Brut hispànic (el comissari Villarejo), una aventi d’àrabs amb turbant i xilava blanca i comissions milionàries per la construcció d’un tren a la Meca. Com deia Dostoievski, per escriure no cal inventar res, la realitat és molt més rica que la imaginació.

Us heu adonat de la coincidència amb el cas Pujol, que també comença per una denúncia de l’exnòvia del fill gran del president sobre maletes plenes de bitllets de 500€ cap a Andorra? No deuen ser aquestes dues denunciants femenines encarnacions hispàniques del moviment Me Too?

L’altre dia parlant amb un amic sobre l’absurditat de mantenir una institució parasitària com la monarquia, em deia que en una república també hi ha presidents corruptes. Li vaig reconèixer que sí, que era veritat, que la corrupció no és un privilegi de la monarquia, però que la presidència de la república es pot canviar cada quatre anys i, sobretot, que el càrrec no és hereditari.

Se li retreu a Juan Carlos I que, a part de ser amic dels monarques saudites no caracteritzats precisament pel seu respecte als drets humans ni a les dones, sigui un comissionista, encara que la figura en si no ens ha d’escandalitzar ja que l’intermediari és una professió cabdal dins l’elit econòmica del nostre país i, en general, del món capitalista. Però em reconeixereu que és una activitat impròpia d’un rei!

El seu taló d’Aquiles no ha estat cobrar comissions ni que els embolics de faldilles reals li costessin un ronyó: seixanta-cinc milions d’euros, milió amunt o avall segons les declaracions de la seva noble amant (les altres amants més burgeses, com que cada dia no es ven un AVE a la Meca, s’hauran hagut de conformar amb regals més modests). El delicte pel qual se l’està investigant ha estat el mateix que va portar Al Capone a la presó o a la família Pujol al processament: no pagar els impostos corresponents als ingressos per les intermediacions a Hisenda.

Perquè, Ă©s clar, què ha de fer un rei? Trucar a informaciĂł al ciutadĂ  de la delegaciĂł d’Hisenda de Madrid i dir: «Oiga que me han ingresado unos amigos 65 millones de euros, Âżtengo que pagar impuestos?». I no Ă©s una pregunta innocent perquè si els polvos desgravessin potser la declaraciĂł de renda li sortiria a tornar…

Arribat aquí, em torna al cap un dubte recurrent des que va començar el tema de les suposades defraudacions fiscals reals: per què un home campechano, al qual fins i tot la dona li permet anar a fer el bandarra pel món, amb tot pagat «a cos de rei» pels seus súbdits, com no pot ser d’altra manera, s’ha d’embolicar en negocis tan plebeus?

Reconec que ser rei ha de ser un rotllo avorrit i fins i tot empipador: tot el dia donant la mà a desconeguts i aguantant discursos infumables. Però, què coi! Ho tens tot pagat! Agafa una excedència si vols dedicar-te als negocis!

Una altra hipòtesi que em balla pel cap i que atribueixo a la calor sahariana d’aquest agost és que potser tot l’enrenou reial ve de la caiguda en cavall de Juan Carlos i que des de llavors ha vist clar que ell sempre ha volgut ser un home de negocis i que té un complex d’Edip antimonàrquic, visceral.

Des del retir espiritual en què es troba actualment, podrà meditar així com superar les seves frustracions. D’una banda, si paga una multa a Hisenda i declara el capital que té a Suïssa, com han fet il·lustres col·legues seus del món del negoci, banquers i homes del totxo majoritàriament que el poden assessorar, s’acaba el delicte. D’aquesta manera, encara que li agafa una mica gran, podria obrir una oficina comercial amb seus a Madrid i Riad, amb un rètol lluminós que fes pampallugues i anunciant: «Representaciones férreas y ventas immobiliarias, Real Estate, JUANCA SLU». D’altra banda, per superar l’Edip res millor que matar el pare i ho està fent a consciència perquè s’està carregant la monarquia que tants disgustos li ha donat: començant per la tutoria d’en Franco que el va allunyar d’una infantesa feliç i li va amargar la joventut quan el van casar amb una princesa destronada, li van muntar un cop d’estat el 23-F, va haver de demanar perdó per caçar elefants, etc.

Si aquesta teoria és la bona, crec que l’està encertant.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li