Col·laboració per guanyar

0
887

La connectivitat empresarial no és unir punts, ni teixir xarxes… és establir relacions per pensar, desenvolupar i comercialitzar conjuntament. L’empresa ha de ser una plataforma per construir un ecosistema del qual neixin les oportunitats. Aquest fragment extret del manifest crowd ens anuncia que una empresa o projecte ha de ser capaç de transformar el coneixement col·lectiu en relacions, organització i negoci per tenir èxit i ser competitius en la societat actual.

Vivim en un entorn connectat i col·laboratiu, en què la pràctica de la col·laboració massiva, internalitzada i oberta s’ha convertit en una tendència, coneguda com crowdsourcing, de l’anglès crowd (multitud) i outsourcing (externalització). Aquest consisteix a externalitzar tasques que tradicionalment es realitzaven internament a un grup nombrós de persones o una comunitat a través d’una convocatòria oberta. En aquest nou entorn col·laboratiu ha d’imperar el win to win. Tot i que la idea, en si, és tan vella com l’ésser humà, en els últims temps, es parla cada cop més de conceptes com win to win i és que un fet que hauria de ser absolutament lògic, es veu frenat per una altra dinàmica innata a la societat: la competició, més que la competitivitat.

El concepte win to win se centra a establir relacions en què ambdues parts guanyin: “Si guanyen els meus clients, jo també guanyo”. En efecte, tota relació a llarg termini es basa en un benefici mutu per a ambdues parts. Una relació “jo guanyo, tu perds” pot ser efectiva a curt termini, però no es repetirà mai més a excepció de cas de masoquisme per part del “perdedor”.

Win to win descrit per Stephen R. Covey al llibre Els set hàbits de la gent altament efectiva basa en una sèrie de valors, començant per la confiança que s’ha de crear entre dues parts –dos socis, client amb venedor o la mateixa parella. De tots és sabut que confiança només pot guanyar-se amb empatia, així doncs, si el venedor se centra realment en les necessitats del client, no en col·locar els seus productes o serveis els dos hi guanyaran. Aquesta forma d’actuar es fa pensant que cal tenir present a llarg termini, fidelitzar i mantenir el client, el soci o la parella. És fonamental que la relació sigui duradora, buscant una col·laboració mútua, ajudant-se mútuament és per això que cal ser honestos, anar amb la veritat per davant, i ser sempre transparent.

Si fem una visió ràpida del que ens hem acostumat trobem en primer lloc “guanyo /perds” i és que la majoria de les persones tendeix a pensar en termes de dicotomies, en pla blanc i negre, on només hi ha dues opcions possibles: guanyar o perdre. Com afirma Covey aquest tipus de pensament és fonamentalment defectuós perquè està fonamentat en el poder i la posició, i no en principis. Aquesta idea de “si jo guanyo – tu perds”, es basa en la creença que no hi ha prou per a tothom, llavors si jo aconsegueixo el que vull és lògic que tu no aconsegueixis el que tu desitges.

En segon lloc, trobem la situació “perdo/guanyes” i és que aquesta és una forma de veure la vida particularment habitual entre les persones de qui l’autoestima es troba per sota del seu equilibri psicològic i en aquest sentit pensen que han perdre perquè un altre guanyi, que és aquest l’ordre correcte dels esdeveniments. “Jo perdo, tu guanyes” és el paradigma darrere d’aquesta forma d’actuar i decidir és: “Sóc un perdedor. Sempre ho he estat.” “Perdo/guanyes” és pitjor que “guanyo/perds”, perquè no té cap norma: cap requeriment, cap expectativa, cap visió. Les persones que pensen en “perdo/guanyes” en general estan desitjoses d’agradar o apaivagar. Busquen força en l’acceptació o la popularitat.

En tercer lloc, la situació “perdo/perds” és habitual que quan es reuneixen dues persones del tipus “guanyo/perds” és a dir, quan interactuen dos individus resolts, obstinats, egoistes, el resultat, segurament serà “perdo/perds” és a dir dos perdran. Els dos es tornen venjatius i volen recobrar el que se’ls tregui o “fer-pagar” l’altre.

En quart i últim lloc, es presenta com la millor win to win és a dir “guanyar/guanyar” tot acord, tracte o negociació en la qual participem, resulta beneficiós per a totes les persones involucrades malauradament és poc habitual trobar-se persones que només m’interessin per un acord “guanyar/guanyar” i afirmin “Vull guanyar i vull que tu guanyis”. A tall de conclusió podríem afirmar doncs que amb una solució de “guanyar/guanyar” totes les parts se senten bé amb la decisió que es prengui, i això genera un compromís i motivació molt més grans és a dir “si tu guanyes jo guanyo, que guanyi tothom”, premissa bàsica en una societat on cada cop impera més la col·laboració.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz