Coherència, càrrecs i cinisme

0
965

Per tots és coneguda l’expressió popular de ‘bueno, bonito y barato’ quan col·loquialment, amb les tres bes, ens referim a les tres qualitats que ens agradaria trobar en un producte, destinació, etc. Molt difícil a la pràctica.

Ara, amb aquesta nova remesa de polítics que ens desgovernen des del nostre estimat Madrizz o Bcn, parlem de les tres ces, ja que la manca de coherència és evident veient comunistes de pro en mansions luxoses vigilades permanentment pel cos benemèrit que tant odien, un repartiment de càrrecs que recorda els millors tems de Bill Clinton i la seva estimada becària i el cinisme i la manca d’ètica, de paraula i de predicar amb tot allò que han de fer els altres però jo no.

De fet, aquesta nova legislatura serà molt didàctica: ja coneixem el preu d’un antisistema, republicà, marxista i leninista, en jurar fidelitat a la monarquia i la Constitució: exactament 314.000 €/any de les arques de l’Estat, que com que són públics, no són de ningú, o almenys és el que pensen aquests personatges unineuronals. Per coherència, tots aquests hiperventilats haurien de renunciar al seu sou i dietes, ja que prové de l’Estat opressor.

També hem assistit a un curs accelerat de com desmentir tot allò que es va dir en campanya, i és que la política i l’alcohol (i les drogues) sovint fan companys de llit estranys. Passar gana és molt dolent i, per sort, la política, com si fos una oficina de col·locació, ajuda a trobar feina a gent que mai trobaria una feina i molt menys amb aquests sous, amb el seu currículum i la seva experiència laboral.

Totes les comparacions són odioses, però malgrat no ser partidari i ni detractor, cal dir que Ana Botella va ser inspectora d’Hisenda, 10 anys regidora, escriptora i alcaldessa de Madrid, criticada fins a la sacietat per ser la dona de qui era, versus Irene Montero, empleada de supermercat i ben segur que amb algun mèrit més que desconeixem o no podem repetir aquí, i és ministra; d’en Rufian i les seves feines a botigues de roba d’En Amancio, de la Topor, etc., ni en parlem…

No cal anar a Madrizz per comprovar com estar dins del sistema remuneratiu estatal o local canvia les persones i les seves idees: aquí tenim socialistes amb companys morts en mans dels terroristes que ara tenen el seu suport, regidors que signen manifestos a favor dels terroristes presos i després participen en actes d’homenatge a policies morts, regidores que afavoreixen subvencions públiques a empreses privades pel bé comú (comú dels seus parents i amics, és clar), pactes antinatura de partits oposats però aliats per engrandir el seu compte corrent, com s’ha demostrat aquesta setmana al parlament de Catalunya, etc.

Això acaba de començar i ja ens podem preparar per ser «penetrats analment», segons les directrius de Bea Gimeno, la directora de l’Institut de la dona… Potser té accions d’alguna empresa fabricant de vaselina, és el seu vici o desig inconfessable o és una metàfora del que ens espera els 4 anys vinents. Va haver-hi un temps que l’homosexualitat o segons quines pràctiques sexuals estaven mal vistes, com és normal tot evoluciona i moltes coses ara són acceptades i gairebé ningú s’espanta pel fet de tenir parents, amics o coneguts amb altres tendències que no siguin les majoritàries, sempre respectant voluntats i edats; el que em preocupa és que segons què esdevingui obligatori, si més no perquè arribat a certa edat no vull perdre l’antiguitat i canviar d’hàbits, em fa mandra.

Els jubilats ja poden dormir més tranquils amb l’augment del 0,9% de la seva missera pensió. En conec alguns que no saben què fer amb aquests ingressos sobtats i ja pensen en viatges exòtics, canviar el cotxe per poder circular per les zones de baixes emissions o tocant de peus a terra, comprar un paquet de iogurts o de llet. Poques manifestacions veig dels jubilats, però és clar, amb aquests progres, no toca, que aquests defensen la gent gran i ens volen molt (per això estan a favor de l’eutanàsia).

El que continua tocant, i no dic el què, és l’espectacle surrealista i grotesc d’un president no electe inhabilitat, escollit a dit per un altre fugit, escollit alhora per un altre condemnat que tampoc el volien… i mentre l’altre és amb la butxaca plena fotent-se’n de tots plegats. Heu de reconèixer que això és digne de les obres mestres d’Ozores, Esteso i Pajares en els seus millors temps.

Malauradament, hem de continuar treballant per pagar els impostos necessaris per mantenir tota aquesta troupe, els seus cotxes oficials, les seves remuneracions desorbitades i tot el seguici de pilotes, estimades i llepaesfínters que orbitals tot recordant que molts d’ells no han treballat mai al sector privat en la seva vida, com molts regidors d’alguns ajuntaments.

Continuen proliferant mesquites a tot arreu, les violacions en grup (amb el vistiplau dels progres que estan en contra de la presó permanent revisable), la inseguretat ciutadana és evident, els top manta creixen, la violència a les llars segueix, els MENAs augmenten, el tràfic de drogues és a moltes cantonades i ara ho solucionarem tot amb altres eleccions noves i la quimèrica república bananera… Esperem que el nou molt honorable president no fugi, sigui escollit a les urnes, no als despatxos, i la seva honorabilitat, de la seva dona i familiars, no sigui qüestionada… que ja tenim prou, de fer el ridícul.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li