Claudia Bolte: ‘Tenir un festival nominat fora d’Europa és un orgull’

0
1320

«Una jove té una cita amb un noi que ha conegut en una app. Quan arriba al lloc de trobada, veu que hi ha una altra noia amiga d’ell. El jove amb qui ha quedat és sord, i ella no ho sabia». Això és ‘DIFER3NTE’, obra de la figuerenca Claudia Bolte


De totes les mancances, per què l’oïda?
M’hauria valgut tant l’oïda com la vista o la veu. Volia que lligués amb el tema de valors. La noia té els prejudicis molt elevats, i el nano li ensenya que s’equivoca molt. Al final l’únic que ens fa fer judicis als altres són aquests propis prejudicis que tenim a dins.

Quina durada té, i d’on ha sortit la producció?
Nou minuts i vint-i-dos segons. L’he produït jo, estalviant i fent el rodatge en un únic dia. El vam gravar al bar Gornishki de Barcelona. La idea va sortir d’aquest cervell que tinc, que a vegades dona molts mal de caps, però a vegades dona coses meravelloses.

Com afecten les restriccions actuals al curt?
Molt negativament. Volíem que a Girona es fes el passi presencial, però ara s’ha denegat. A més, no podrem anar presencialment al Secindi de Mèrida a parlar cara a cara amb la gent, directors, guionistes, actors… Això sempre ajuda. Ens perdem un dels millors moments per recollir-ne els fruits.

‘DIFER3NTE’ ha estat nominat al Festival de Cine Internacional de Girona i al Kursaal Film Festival de San Sebastián, entre altres. Com porteu aquestes nominacions?
Estem molt contents. Llàstima de no poder ser-hi presencialment. Això ens ha robat molta presència. Jo quan hi soc personalment intent-ho donar-li molta visibilitat, parlar amb gent, mai se sap on hi ha la possibilitat. Soc una persona que intenta devorar aquests moments. Recentment ens han nominat al We Cam Fest de Bogotà. Tenir un festival nominat fora d’Europa és un orgull. A més a més, es projectarà a Betevé.

Com portes el retorn a Figueres?
Anant i tornant. A figueres s’està bé per visualitzar pau momentània, confinament bàsicament. A Barcelona i a Madrid hi he hagut de continuar anant, per feina.

Cal anar lluny perquè et reconeguin a casa?
Personalment, crec que sí. Vaig acabar la carrera de multimèdia i visual a Girona. Al cap d’un mes d’haver-me graduat vaig anar a Barcelona amb una mà davant i l’altra darrere. A donar-me a conèixer, a espavilar-me, i a fer càstings, a buscar agències representants. I quan feia un any que era a Barcelona, vaig fer el mateix anant cap a Madrid.

En aquest món has de tenir poca vergonya, sense ser un pocavergonya, i tenir desparpajo. L’aquí i l’ara. Jo considero que sí, un ha de sortir de casa.

Com es lliga el treball d’actuació, direcció i guionista?
Amb paciència, molta feina i sabent quina feina has de fer en cadascun d’aquests departaments. El guió és el primer que es fa, en aquell moment estàs criant la idea. Un cop ja s’ha parit, queden dues feines, que, en el cas de DIFER3ENTE, van conjuntes. S’ha de tenir molt clar quina feina exerceixes en tot moment. És important estar molt concentrada, amb molta tranquil·litat, perquè hi ha molt moviment dins d’un rodatge.

Actues, cantes, guionitzes, dirigeixes, fas de coach i fins i tot has escrit un llibre. És impossible tenir avui en dia només una professió en el món de les arts escèniques?
És molt important, ja que esplaies el coneixement. Entens diferents formes de treballar això fa engrandir un teixit de coneixement. Clar que és possible quedar-se en una branca, però crec que l’art és una cosa en què com més reculls, més pots oferir.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li