‘Clàssics revisitats’

0
1021

Un dels llibres que he tingut ocasió de llegir aquests dies i que he trobat de gran interès ha estat Clàssics revisitats, de Vicenç Pagès i Jordà, publicat dins de la col·lecció «Josep Pla» que edita la Diputació de Girona. Es tracta d’un recull de cinquanta-sis textos aplegats en una edició profusament il·lustrada i molt pulcra, en què Pagès parla d’un llibre de cadascun dels autors que considera i que són originaris o vinculats a les comarques gironines. Fa servir el mot «clàssic» d’una manera laxa, ja que no hi trobem només aquells noms que ja han estat incorporats al cànon literari com a imprescindibles, sinó també d’altres que han cridat la seva atenció, però que a hores d’ara són poc valorats o pràcticament desconeguts pel gran públic. D’alguns d’aquests darrers en fa una franca reivindicació, com és el cas de Llucieta Canyà, Josep M. Corredor, Joaquim Casas, Eusebi Isern o Esteve Fàbregas i Barri.

Naturalment hi apareixen els grans noms, sovint valorats en obres o aspectes fins ara menystinguts, com ara els articles de joventut de Dalí, les novel·les de Pla, la prosa d’Espriu, la biografia Climent de Fages de Climent o les memòries de Gaziel. També sovint Pagès els analitza des d’un angle nou. Així, considera Solitud, de Víctor Català /Caterina Albert, com una obra «més feminista que modernista» i els Records de la darrera carlinada, de Marià (Marian) Vayreda, com uns contes que «no difereixen gaire dels westerns crepusculars».

No en va, el seu objectiu, com explica en la introducció del volum, ha estat la confecció d’una «llista pròpia, exempta de prejudicis literaris i ideològics», perquè com a lector sovint s’ha trobat que «alguns escriptors considerats com a canònics no em feien el pes, i que m’atreien d’altres que no solen aparèixer en els manuals de literatura». El llibre vol ser un reconeixement de les aportacions fetes i vol facilitar el contacte del lector amb la tradició literària «sense la qual estem condemnats a repetir els mateixos errors i a confondre la pretensió d’originalitat amb el plagi inconscient».

L’ordenació de les obres ha seguit un fil cronològic i no s’ha considerat els escriptors nascuts amb posterioritat a l’any 1920. Això ha fet que encara sigui més visible la florida que la literatura catalana va experimentar durant els anys vint i trenta, i la gran ruptura que suposà la dictadura franquista.

Clàssics revisitats és una mostra més de la gran capacitat de Vicenç Pagès com a crític literari (més enllà de si estem o no d’acord amb aquesta o aquella seva valoració). Un aspecte de la seva faceta d’escriptor que injustament queda força eclipsat per l’èxit de les seves narracions i novel·les. Crec sincerament que és un dels millors crítics que tenim.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li