‚ÄėCl√†ssics revisitats‚Äô

0
561

Un dels llibres que he tingut ocasi√≥ de llegir aquests dies i que he trobat de gran inter√®s ha estat Cl√†ssics revisitats, de Vicen√ß Pag√®s i Jord√†, publicat dins de la col¬∑lecci√≥ ¬ęJosep Pla¬Ľ que edita la Diputaci√≥ de Girona. Es tracta d‚Äôun recull de cinquanta-sis textos aplegats en una edici√≥ profusament il¬∑lustrada i molt pulcra, en qu√® Pag√®s parla d‚Äôun llibre de cadascun dels autors que considera i que s√≥n originaris o vinculats a les comarques gironines. Fa servir el mot ¬ęcl√†ssic¬Ľ d‚Äôuna manera laxa, ja que no hi trobem nom√©s aquells noms que ja han estat incorporats al c√†non literari com a imprescindibles, sin√≥ tamb√© d‚Äôaltres que han cridat la seva atenci√≥, per√≤ que a hores d‚Äôara s√≥n poc valorats o pr√†cticament desconeguts pel gran p√ļblic. D‚Äôalguns d‚Äôaquests darrers en fa una franca reivindicaci√≥, com √©s el cas de Llucieta Cany√†, Josep M. Corredor, Joaquim Casas, Eusebi Isern o Esteve F√†bregas i Barri.

Naturalment hi apareixen els grans noms, sovint valorats en obres o aspectes fins ara menystinguts, com ara els articles de joventut de Dal√≠, les novel¬∑les de Pla, la prosa d‚ÄôEspriu, la biografia Climent de Fages de Climent o les mem√≤ries de Gaziel. Tamb√© sovint Pag√®s els analitza des d‚Äôun angle nou. Aix√≠, considera Solitud, de V√≠ctor Catal√† /Caterina Albert, com una obra ¬ęm√©s feminista que modernista¬Ľ i els Records de la darrera carlinada, de Mari√† (Marian) Vayreda, com uns contes que ¬ęno difereixen gaire dels westerns crepusculars¬Ľ.

No en va, el seu objectiu, com explica en la introducci√≥ del volum, ha estat la confecci√≥ d‚Äôuna ¬ęllista pr√≤pia, exempta de prejudicis literaris i ideol√≤gics¬Ľ, perqu√® com a lector sovint s‚Äôha trobat que ¬ęalguns escriptors considerats com a can√≤nics no em feien el pes, i que m‚Äôatreien d‚Äôaltres que no solen apar√®ixer en els manuals de literatura¬Ľ. El llibre vol ser un reconeixement de les aportacions fetes i vol facilitar el contacte del lector amb la tradici√≥ liter√†ria ¬ęsense la qual estem condemnats a repetir els mateixos errors i a confondre la pretensi√≥ d‚Äôoriginalitat amb el plagi inconscient¬Ľ.

L’ordenació de les obres ha seguit un fil cronològic i no s’ha considerat els escriptors nascuts amb posterioritat a l’any 1920. Això ha fet que encara sigui més visible la florida que la literatura catalana va experimentar durant els anys vint i trenta, i la gran ruptura que suposà la dictadura franquista.

Clàssics revisitats és una mostra més de la gran capacitat de Vicenç Pagès com a crític literari (més enllà de si estem o no d’acord amb aquesta o aquella seva valoració). Un aspecte de la seva faceta d’escriptor que injustament queda força eclipsat per l’èxit de les seves narracions i novel·les. Crec sincerament que és un dels millors crítics que tenim.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz