‘Clàssics revisitats’

0
746

Un dels llibres que he tingut ocasiĂł de llegir aquests dies i que he trobat de gran interĂšs ha estat ClĂ ssics revisitats, de Vicenç PagĂšs i JordĂ , publicat dins de la col·lecciĂł «Josep Pla» que edita la DiputaciĂł de Girona. Es tracta d’un recull de cinquanta-sis textos aplegats en una ediciĂł profusament il·lustrada i molt pulcra, en quĂš PagĂšs parla d’un llibre de cadascun dels autors que considera i que sĂłn originaris o vinculats a les comarques gironines. Fa servir el mot «clĂ ssic» d’una manera laxa, ja que no hi trobem nomĂ©s aquells noms que ja han estat incorporats al cĂ non literari com a imprescindibles, sinĂł tambĂ© d’altres que han cridat la seva atenciĂł, perĂČ que a hores d’ara sĂłn poc valorats o prĂ cticament desconeguts pel gran pĂșblic. D’alguns d’aquests darrers en fa una franca reivindicaciĂł, com Ă©s el cas de Llucieta CanyĂ , Josep M. Corredor, Joaquim Casas, Eusebi Isern o Esteve FĂ bregas i Barri.

Naturalment hi apareixen els grans noms, sovint valorats en obres o aspectes fins ara menystinguts, com ara els articles de joventut de DalĂ­, les novel·les de Pla, la prosa d’Espriu, la biografia Climent de Fages de Climent o les memĂČries de Gaziel. TambĂ© sovint PagĂšs els analitza des d’un angle nou. AixĂ­, considera Solitud, de VĂ­ctor CatalĂ  /Caterina Albert, com una obra «mĂ©s feminista que modernista» i els Records de la darrera carlinada, de MariĂ  (Marian) Vayreda, com uns contes que «no difereixen gaire dels westerns crepusculars».

No en va, el seu objectiu, com explica en la introducciĂł del volum, ha estat la confecciĂł d’una «llista prĂČpia, exempta de prejudicis literaris i ideolĂČgics», perquĂš com a lector sovint s’ha trobat que «alguns escriptors considerats com a canĂČnics no em feien el pes, i que m’atreien d’altres que no solen aparĂšixer en els manuals de literatura». El llibre vol ser un reconeixement de les aportacions fetes i vol facilitar el contacte del lector amb la tradiciĂł literĂ ria «sense la qual estem condemnats a repetir els mateixos errors i a confondre la pretensiĂł d’originalitat amb el plagi inconscient».

L’ordenaciĂł de les obres ha seguit un fil cronolĂČgic i no s’ha considerat els escriptors nascuts amb posterioritat a l’any 1920. AixĂČ ha fet que encara sigui mĂ©s visible la florida que la literatura catalana va experimentar durant els anys vint i trenta, i la gran ruptura que suposĂ  la dictadura franquista.

ClĂ ssics revisitats Ă©s una mostra mĂ©s de la gran capacitat de Vicenç PagĂšs com a crĂ­tic literari (mĂ©s enllĂ  de si estem o no d’acord amb aquesta o aquella seva valoraciĂł). Un aspecte de la seva faceta d’escriptor que injustament queda força eclipsat per l’ùxit de les seves narracions i novel·les. Crec sincerament que Ă©s un dels millors crĂ­tics que tenim.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li