Clam perquè la prostitució a la carretera i el top manta es considerin delictes penals

0
855

L’hostaleria reclama noves lleis perquè jutges i policies puguin actuar contra unes pràctiques que els perjudiquen


 

Nou clam, ara de l’hostaleria, contra la prostitució a les carreteres i el top manta. El sector considera que són dos fenòmens que perjudiquen greument la imatge de la demarcació i, de retruc, els seus negocis; i per això volen que s’erradiqui d’una vegada per totes.

Dimecres, el Castell de Biart de Masarac va acollir la 15a edició del Dia Mundial del Turisme, organitzat per la Federació d’Hostaleria de les Comarques Gironines. Més de 600 persones -entre les quals hi havia empresaris i representants de patronals, autoritats catalanes i espanyoles, i representants policials i del sector judicial- van compartir la ja tradicional jornada de contactes i de reivindicacions. Entre altres assistents, enguany hi havia la secretària d’Empresa i Coneixement, Marta Felip; el president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, Miquel Noguer; el delegat de la Generalitat a Girona, Pere Vila; el subdelegat del Govern espanyol, Albert Bramon; el director general de Turisme, Octavi Bono, i diversos alcaldes i regidors, a part d’una nodrida representació del sector serveis.

Una presència que el president de la Federació, Antoni Escudero, va aprofitar per difondre el que ell mateix va anomenar una «carta als Reis». Amb l’objectiu final de consolidar un model que, tot i estar basat en el turisme de sol i platja (perquè «és el que ens porta més visitants»), prioritzi la qualitat, Escudero va formular diverses reivindicacions, relacionades sobretot amb els fenòmens que perjudiquen la imatge turística.

El president dels hostalers va titllar d’«inadmissible i vergonyosa» la situació a què s’ha arribat amb el top manta i la prostitució a la via pública, i va plantejar la necessitat d’abordar, d’una vegada per totes, «un canvi en la legislació perquè les sancions puguin ser penals i no administratives». «Amb les lleis actuals, les forces policials i judicials se senten desemparades perquè no poden fer res contra dues activitats que perjudiquen econòmicament i socialment el nostre territori, pel que fa a seguretat, convivència i imatge», va lamentar, tot demanant a les administracions que es posin «mans a l’obra per canviar el marc legal i acabar amb aquesta xacra».

Però aquests no van ser els únics requeriments. Escudero també va proposar que es comenci a aplicar un model similar al dels països nòrdics per garantir la qualitat del servei hostaler. Més concretament, aposta perquè s’exigeixi «un certificat de professionalitat de nivell superior» a tots aquells que vulguin obrir negocis nous. I és que segons ell, una de les coses que provoca que molts establiments obrin i tanquin ràpidament és la «falta de qualificació», no només del personal, sinó també dels propietaris.

Paral·lelament, també va demanar que no es permeti «l’intrusisme» dels «menjars que se serveixen en camionetes a les fires» (fent referència als food trucks), i tampoc dels dinars i sopars populars. «No cal que s’acabi amb aquests, però per què no es fan en baixa temporada?», va proposar. I va tornar a reivindicar el baixador del TAV a l’aeroport de Girona, i que es destinin més efectius policials als municipis turístics durant els mesos d’estiu.

TEMPORADA «INFERIOR». Com cada any, el Dia Mundial del Turisme també va servir per fer balanç de la temporada davant dels representants de diverses administracions. En aquest sentit, tot i tenir clar que a la demarcació «hi ha moltes realitats», i admetre que «no estem tan malament», Escudero va assegurar que la temporada «en general no ha estat l’esperada». «No parlo d’ocupacions, perquè al final el que ens fa saber si un any ha estat millor o pitjor és la butxaca», va dir. I una de les causes que va donar és «la recuperació de destins competidors com Turquia, Tunísia, Egipte i Grècia. Països que estan aplicant polítiques de preus molt baixos amb noves i grans infraestructures».

Per la seva banda, la secretària general del Departament d’Empresa i Coneixement, Marta Felip, també va admetre que la temporada no ha estat tan bona com l’anterior, però va assegurar que les dades no són «dramàtiques». Segons ella, tot i que hi ha menys pernoctacions que el 2017, els ingressos s’han mantingut. «Hi ha molts indicadors -com per exemple el nombre de turistes de creuer o l’augment en les altres a la Seguretat Social- que es contraposen a aquestes dades», va concloure.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz