Cibereugenèsia

0
810

El prefix ciber deriva de la paraula cibernètica que és la ciència que estudia els sistemes de comunicació i de regulació automàtica dels éssers vius i els aplica a sistemes electrònics i mecànics. Els avenços en aquest camp han propiciat una teoria sobre la comunicació artificial. Si el prefix ens fa pensar en les tecnologies de la informació i la comunicació, la paraula eugenèsia –estudi i aplicació de les lleis biològiques de l’herència orientats al perfeccionament de l’espècie humana– ens evoca algunes de les més grans barbaritats que ha comès l’espècie humana, en nom de la seva evolució.

Francis Galton (1822-1911) va ser un metge anglès que va desenvolupar les primeres bases per a la millora de la raça humana, el seu pensament es va inspirar en el procĂ©s de selecciĂł i millora dels cavalls de carreres: “… aixĂ­ de factible hauria de ser produir una raça d’homes altament dotada per mitjĂ  de noces sensates al llarg de diverses generacions consecutives”; en resum, si s’aconsegueix la millora de les races de gossos o cavalls, per què no millorar la raça humana. La teoria de Galton, cosĂ­ de Charles Darwin, va ser adoptada per la Eugenics Society.

L’ideari eugenèsic el van portar a l’extrem els nazis alemanys en impedir els matrimonis amb persones de races inferiors, prohibir els matrimonis entre jueus i ciutadans de sang alemanya, i van propiciar un programa d’esterilitzacions obligatòries. Aquestes lleis de Nüremberg es van promulgar el 15 de setembre de 1935. Temps més tard, van imposar un programa d’eutanàsia obligatòria, conegut pel nom Aktion T4. Aquest pla el van supervisar metges nazis i l’objectiu era eliminar persones assenyalades com a malalts incurables, nens amb tares hereditàries o adults considerats un llast per a la societat. 70.273 persones van ser assassinades, independentment dels milions de persones que van ser assassinades als camps d’extermini.

Als Estats Units, el 1940, el Departament de Benestar Públic va promoure l’esterilització com a solució a la pobresa. Trenta-tres estats d’aquest país van portar a terme programes d’esterilització amb dones considerades promíscues, amb febles mentals, epilèptics, cecs, sords, alcohòlics: més de 65.000 persones van ser esterilitzades sense el seu coneixement.
A Espanya es va actualitzar el Codi Penal, el 21 de juny de 1989, per legalitzar l’esterilització forçosa a persones incapacitades. Llei, que no s’ajusta a la declaració pels Drets de les Persones Discapacitades, de 13 de desembre de 2006, de l’Assemblea General de les Nacions Unides, per cert, aquest tractat el va ratificar el 30 de març de 2007 i va entrar en vigor el 3 de maig de 2008, cosa que vincula jurídicament a Espanya. Per cert, entre els drets de les persones discapacitades, podem citar: es poden casar si ho desitgen, tenen dret a ser informades dels mitjans que eviten els embarassos i sobre planificació familiar, que puguin mantenir la seva capacitat reproductora en igualtat de condicions que les altres persones.

En definitiva, l’eugenèsia utilitza una base científica per ocultar el seu profund sentiment classista i racista.

Als Estats Units i la Unió Europea s’estan implantant tècniques eugenèsiques combinades amb les tecnologies de la informació i la comunicació, tècniques que s’apliquen en el context de la seguretat: “Les noves tecnologies de la informació i la comunicació s’utilitzen en els nostres dies per generar noves classificacions socials, nous significats polítics i noves formes d’identificació de trets que suposen una posada al dia de la vella lògica eugenèsica en un nou context de seguretat. Un significatiu resultat del matrimoni entre biotecnologia i ciència de la informació és l’ampliació del control estatal al camp virtual. La nova cibereugenèsia dels nostres dies s’interrelaciona i obté perfils informàtics de les característiques biològiques, les biografies i els patrons de conducta dels individus en els nous agrupaments socials, la qual cosa fa possible l’adopció de mesures concretes i l’establiment de noves formes de categorització discriminatòria “. James C Ross, professor a la Universitat de Colorado i especialista en immigració i biomètrica, va publicar en la Revista d’Occident, número 308, de gener de 2007, l’article “Control de la immigració i cibereugenèsia”.

En els deu anys que han passat, l’obsessió per la seguretat s’ha incrementat i les mesures biomètriques i de control, també. El creixement de les mesures de seguretat ha crescut al ritme que ho han fet els fluxos financers, els moviments de capitals globals, el comerç global de béns i serveis i, també, el trànsit global de drogues, sexe, nens, armes i màfies. El que permeten les tecnologies d’informació i comunicació és la certesa que tots aquests moviments globals estan interrelacionats. A Internet no existeixen les fronteres, encara que alguns polítics s’entestin a alçar murs entre els seus països i els seus veïns.

Si per vigilància informàtica entenem la recopilació d’informació sobre una persona utilitzant les seves dades públiques, és a dir, el que consten en els diferents departaments de les administracions públiques, dades a les quals hem de sumar les que obtenen les empreses privades, per exemple, les grans multinacionals que rastregen i controlen les pàgines web que visitem, el que escrivim a les xarxes socials, dades amb què es creen estereotips sobre la nostra conducta i sobre el nostre caràcter.

No pensem en les conseqüències que poden comportar els perfils estereotipats que es construeixen amb els rastres que deixem a les xarxes socials, no ho som, però n’hi hauria prou amb pensar en la propaganda que rebem en els nostres correus electrònics, per reflexionar-hi. I, si ho féssim, pensaríem en el que desconeixem, com per exemple, la vigilància biomètrica.

La biometria (del grec bios “vida” i metron “mesura”) és la presa de mesures estandarditzades dels éssers vius i dels processos biològics. Quan s’utilitza per al control, la vigilància i la seguretat, permet reconèixer inequívocament la persona investigada, cosa que permet argumentar els partidaris d’aquesta classe de sistemes, que “protegeixen” la intimitat salvaguardant i impedint el robatori d’identitat. Evidentment, poques vegades s’informa l’opinió pública de la utilització d’aquestes tècniques, d’aquí, el desconeixement que se’n té. El desplegament generalitzat de sistemes de vigilància biomètrica augmenta la visibilitat de les conductes individuals, exposa els ciutadans a la possibilitat de ser perseguits políticament i, pel que fa a l’ús privat de certes informacions que circulen per les xarxes socials, són eines eficaces per difamar, fer xantatge i extorsionar la persona que és blanc d’aquest tipus d’assetjament.

Vivim en societats vigilades exhaustivament: càmeres de vigilància als carrers de les ciutats, controls policials en carrers, aeroports i altres espais públics. Des dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, als Estats Units, estem sotmesos a la psicosi de la seguretat, per la qual acceptem la retallada de les nostres llibertats i de la nostra autonomia personal. Arribarà el temps, que aquestes maneres de classificació, fixació d’estereotips i categorització discriminatòria que possibiliten les tècniques de vigilància hauran de ser revisades, sobretot, quan aquestes dades personals poden ser utilitzades pels governs i les grans companyies, tot i que es nega aquesta utilització , el tràfic de dades personals dels ciutadans són i han estat utilitzats com a informació privilegiada.

Llegeixo i rellegeixo una frase de la politòloga Anne Norton: “En triar el que rebutgen, les nacions decideixen seu ésser i el seu destí”, i penso que les nostres societats retrocedeixen a triar el que rebutgen, ja que ningú que senti la llibertat com un dels èxits més grans que té com a persona. El nostre ser i el nostre destí com a països democràtics està sent qüestionat per la manera d’utilitzar les tecnologies de la informació per controlar les nostres identitats vigilades.

Si la pràctica de l’eugenèsia ha donat lloc a les més grans atrocitats que ha conegut la història de la Humanitat, la cibereugenèsia augmenta aquest risc a diluir les fronteres del que és privat i íntim. Converteix el gran germà amb el vigilant del nostre viure i divideix els ciutadans en alfes, betes i gammes. Potser, algun dia serem lliures i ens convertirem en homes llibre, com en Fahrenheit 451, perquè serà l’única manera que els malsons imaginats en les novel·les de ciència-ficció siguin menys reals i més de ficció.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li