Ceret bé val una visita al seu museu

0
955

L’equipament ha renovat i ampliat la seva extraordinària col·lecció d’art del segle XX


Després de dos anys de reformes, el Museu d’Art Modern de Ceret ha obert novament les seves portes des del passat 5 de març. Juntament amb l’excepcional col·lecció permanent —que ha renovat la seva presentació i relat—, fins al 6 de juny s’hi pot veure una exposició d’obra gràfica i escultures de Jaume Plensa, que sempre sorprèn. A tocar de l’Empordà, Ceret va ser un far d’artistes d’ambdues bandes de la frontera durant bona part del segle xx (entre ells, els figuerencs Salvador Dalí i Felip Vilà) i ha sabut potenciar aquest pòsit amb un museu de projecció internacional. Per tot plegat, la capital del Vallespir, a poc menys de tres quarts d’hora en cotxe des de la comarca, sempre val una visita, on el turisme i la cultura es donen la mà.

Quant l’any 2007 es preparava la candidatura del Vessant Mediterrani dels Pirineus a Patrimoni de la Humanitat —aplegava bona part de l’Alt Empordà i diverses zones del Rosselló i el Vallespir francès— s’esmentava Ceret, juntament amb Cotlliure i Cadaqués, com el triangle de l’art modern que va esdevenir un focus de creació intents en aquest espai transfronterer al llarg de tot el segle passat, i amb projecció internacional.

El cert és que el llistat de noms d’artistes que hi van passar parla per si sol i va justificar en el seu moment, el 1950, la creació d’aquest museu, que en les dues reformes posteriors, la del 1993 i l’actual, no han fet altra cosa que posar cada cop més en valor aquest singular epicentre artístic que representa Ceret, reconegut mundialment com la Meca del Cubisme. Situat al número 8 del carrer dedicat al Mariscal Joffre —l’heroi militar de la Catalunya Nord durant la Primera Guerra Mundial— el Museu d’Art Modern és el 41è més visitat de França, una xifra que per si sola ja evidencia la seva importància. En total, més de cent mil visitants anuals.

L’ORIGEN. El gener del 1910, el pintor Frank Burty Haviland, l’escultor català Manolo Hugué i el compositor Deodat de Séverac van decidir instal·lar-se a Ceret. Entre 1911 i 1913, van convidar els seus amics del barri parisenc de Montmartre, que es trobaven en ple període d’experimentació cubista. Així, els anys següents vindrien fins al poble personatges com Pablo Picasso, Georges Braque, Auguste Herbin, Max Jacob, Juan Gris i Jean Marchand, entre d’altres.

Alguns d’aquests pintors tornarien a Ceret després de la Primera Guerra Mundial, com Auguste Herbin, Manolo Hugué i Juan Gris. Més endavant, tot fugint de l’exèrcit nazi, ja durant la Segona Guerra Mundial, artistes com Tristan Tzara i Jean Dubuffet es van refugiar a la vila. Pierre Brune, Pinchus Krémègne i Frank Burty Haviland hi fixarien la seva residència permanent.

Entre els anys 1934 i 1950 la vídua de Michael Aribaud (arxiver de la vila, que havia conegut els artistes durant la seva estada a Ceret i havia adquirit algunes de les seves obres) va donar a la ciutat obres d’Herbin, Gris, Kisling i Manolo Hugué. Dos prohom locals, Pierre Brune i Frank Burty-Haviland, van pensar ràpidament a crear un museu d’art modern per rememorar l’aventura artística de la vila. Aquí va començar tot.

Van contactar amb tots els artistes que havien passat per Ceret i hi havien pintat. Gràcies a Pablo Picasso i Henri Matisse en particular, van aconseguir reunir una bona col·lecció i convèncer l’Ajuntament per exposar-la. El museu va obrir les seves portes el 18 de juny del 1950 en els passadissos d’un antic convent carmelita del segle xviii. L’associació Amics del Museu de Ceret dona suport a les seves activitats des d’aquell moment, tot i l’evolució que ha tingut. L’any 1966 Salvador Dalí va visitar Ceret i va deixar la seva petjada al museu, igual que Felip Vilà, un altre figuerenc que, en aquest cas, va fer estades al municipi i encara avui hi trobem una enorme foto seva presidint una plaça molt cèntrica.

DUES REFORMES. La reputació del museu va anar creixent de tal manera que l’any 1980 la vila va decidir ampliar-lo i rehabilitar l’edifici. El President François Mitterrand va inaugurar el nou equipament, el 17 de desembre del 1993. Ara, després de dos anys tancat, que han coincidit amb la pandèmia, el 5 de març passat es va reobrir amb un pavelló nou, de 1.300 metres quadrats, que ha permès traslladar-hi les exposicions temporals. La primera, dedicada a Jaume Plensa, amb 12 escultures i una vintena de dibuixos originals, on explora el rostre, un dels àmbits temàtics més identificatius de l’artista català.

A la resta del museu s’han col·locat totes les obres de la col·lecció permanent, en un nou relat artístic on destaca un apartat amb Salvador de Dalí de protagonista. A la planta baixa hi ha la col·lecció d’art modern i a la primera s’exposen totes les obres contemporànies. La idea és que el visitant pugui veure la importància de Ceret en la història de l’art des de principis del segle xx. La reforma del museu, feta per l’arquitecte Pierre-Louis Faloci, també incorpora un espai de mirador que permet al visitant descobrir alguns dels paisatges que van inspirar els pintors i que han quedat retratats a les seves teles.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li