Ceret bé val una visita al seu museu

0
831

L’equipament ha renovat i ampliat la seva extraordinĂ ria col·lecciĂł d’art del segle XX


DesprĂ©s de dos anys de reformes, el Museu d’Art Modern de Ceret ha obert novament les seves portes des del passat 5 de març. Juntament amb l’excepcional col·lecciĂł permanent —que ha renovat la seva presentaciĂł i relat—, fins al 6 de juny s’hi pot veure una exposiciĂł d’obra grĂ fica i escultures de Jaume Plensa, que sempre sorprĂšn. A tocar de l’EmpordĂ , Ceret va ser un far d’artistes d’ambdues bandes de la frontera durant bona part del segle xx (entre ells, els figuerencs Salvador DalĂ­ i Felip VilĂ ) i ha sabut potenciar aquest pĂČsit amb un museu de projecciĂł internacional. Per tot plegat, la capital del Vallespir, a poc menys de tres quarts d’hora en cotxe des de la comarca, sempre val una visita, on el turisme i la cultura es donen la mĂ .

Quant l’any 2007 es preparava la candidatura del Vessant Mediterrani dels Pirineus a Patrimoni de la Humanitat —aplegava bona part de l’Alt EmpordĂ  i diverses zones del RossellĂł i el Vallespir francĂšs— s’esmentava Ceret, juntament amb Cotlliure i CadaquĂ©s, com el triangle de l’art modern que va esdevenir un focus de creaciĂł intents en aquest espai transfronterer al llarg de tot el segle passat, i amb projecciĂł internacional.

El cert Ă©s que el llistat de noms d’artistes que hi van passar parla per si sol i va justificar en el seu moment, el 1950, la creaciĂł d’aquest museu, que en les dues reformes posteriors, la del 1993 i l’actual, no han fet altra cosa que posar cada cop mĂ©s en valor aquest singular epicentre artĂ­stic que representa Ceret, reconegut mundialment com la Meca del Cubisme. Situat al nĂșmero 8 del carrer dedicat al Mariscal Joffre —l’heroi militar de la Catalunya Nord durant la Primera Guerra Mundial— el Museu d’Art Modern Ă©s el 41Ăš mĂ©s visitat de França, una xifra que per si sola ja evidencia la seva importĂ ncia. En total, mĂ©s de cent mil visitants anuals.

L’ORIGEN. El gener del 1910, el pintor Frank Burty Haviland, l’escultor catalĂ  Manolo HuguĂ© i el compositor Deodat de SĂ©verac van decidir instal·lar-se a Ceret. Entre 1911 i 1913, van convidar els seus amics del barri parisenc de Montmartre, que es trobaven en ple perĂ­ode d’experimentaciĂł cubista. AixĂ­, els anys segĂŒents vindrien fins al poble personatges com Pablo Picasso, Georges Braque, Auguste Herbin, Max Jacob, Juan Gris i Jean Marchand, entre d’altres.

Alguns d’aquests pintors tornarien a Ceret desprĂ©s de la Primera Guerra Mundial, com Auguste Herbin, Manolo HuguĂ© i Juan Gris. MĂ©s endavant, tot fugint de l’exĂšrcit nazi, ja durant la Segona Guerra Mundial, artistes com Tristan Tzara i Jean Dubuffet es van refugiar a la vila. Pierre Brune, Pinchus KrĂ©mĂšgne i Frank Burty Haviland hi fixarien la seva residĂšncia permanent.

Entre els anys 1934 i 1950 la vĂ­dua de Michael Aribaud (arxiver de la vila, que havia conegut els artistes durant la seva estada a Ceret i havia adquirit algunes de les seves obres) va donar a la ciutat obres d’Herbin, Gris, Kisling i Manolo HuguĂ©. Dos prohom locals, Pierre Brune i Frank Burty-Haviland, van pensar rĂ pidament a crear un museu d’art modern per rememorar l’aventura artĂ­stica de la vila. AquĂ­ va començar tot.

Van contactar amb tots els artistes que havien passat per Ceret i hi havien pintat. GrĂ cies a Pablo Picasso i Henri Matisse en particular, van aconseguir reunir una bona col·lecciĂł i convĂšncer l’Ajuntament per exposar-la. El museu va obrir les seves portes el 18 de juny del 1950 en els passadissos d’un antic convent carmelita del segle xviii. L’associaciĂł Amics del Museu de Ceret dona suport a les seves activitats des d’aquell moment, tot i l’evoluciĂł que ha tingut. L’any 1966 Salvador DalĂ­ va visitar Ceret i va deixar la seva petjada al museu, igual que Felip VilĂ , un altre figuerenc que, en aquest cas, va fer estades al municipi i encara avui hi trobem una enorme foto seva presidint una plaça molt cĂšntrica.

DUES REFORMES. La reputaciĂł del museu va anar creixent de tal manera que l’any 1980 la vila va decidir ampliar-lo i rehabilitar l’edifici. El President François Mitterrand va inaugurar el nou equipament, el 17 de desembre del 1993. Ara, desprĂ©s de dos anys tancat, que han coincidit amb la pandĂšmia, el 5 de març passat es va reobrir amb un pavellĂł nou, de 1.300 metres quadrats, que ha permĂšs traslladar-hi les exposicions temporals. La primera, dedicada a Jaume Plensa, amb 12 escultures i una vintena de dibuixos originals, on explora el rostre, un dels Ă mbits temĂ tics mĂ©s identificatius de l’artista catalĂ .

A la resta del museu s’han col·locat totes les obres de la col·lecciĂł permanent, en un nou relat artĂ­stic on destaca un apartat amb Salvador de DalĂ­ de protagonista. A la planta baixa hi ha la col·lecciĂł d’art modern i a la primera s’exposen totes les obres contemporĂ nies. La idea Ă©s que el visitant pugui veure la importĂ ncia de Ceret en la histĂČria de l’art des de principis del segle xx. La reforma del museu, feta per l’arquitecte Pierre-Louis Faloci, tambĂ© incorpora un espai de mirador que permet al visitant descobrir alguns dels paisatges que van inspirar els pintors i que han quedat retratats a les seves teles.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li