Centenari del traspàs d’E. Prat de la Riba (i II)

0
988

A part de la creació de l’IEC (1907), la Mancomunitat i Biblioteca de Catalunya (1914) impulsà molts més projectes. Abans, però, el seu discurs en iniciar la Mancomunitat:

Som en una girada fonamental decisiva, de la vida catalana: la Mancomunitat clou un període i n’obre un altre. Cloem el període que comença amb la caiguda de Barcelona, amb el decret de Nova Planta amb la supressió del Consell de Cent de la Generalitat; i n’iniciem un altre, que és el demà, que és l’esdevenidor, que és el desconegut. Però la Mancomunitat ens planteja […] un problema de poder, de funcions d’autonomia. L’Estat autoritzant les províncies per a mancomunar-se,[,,,], no ha traspassat a la Mancomunitat cap de les funcions que congestionen l’administració central. I sense les delegacions. la Mancomunitat, que com a personalitat és tot, com a poder no és res; és el paper i el segell […], és la capsa buida, es el vas que espera el contingut. La nostra feina capital, durant aquest primer període, és preparar i obtenir les delegacions[…] però l’obstacle més gros serà la resistència de l’administració, […] i mitjans del poder públic a Espanya. Volem que la nostra raça tingui tots els mitjans, institucions i instruments col·lectius d’educació, de vigorització, d’higiene, de formació intel·lectual, moral, professional i física que siguin indispensables per enlairar-la a una noble dignitat en el sentir, en el parlar i en l’actuar. Volem que els nostres municipis puguin dotar-se de tots els serveis d’instrucció, de policia urbana i d’aprofitament rural, segons llur importància, fins a arribar, entre l’esforç propi i el dels organismes superiors, que no hi hagi un sol ajuntament de Catalunya que deixi de tenir, a part dels serveis de policia, les seves escoles, la seva biblioteca, el seu telèfon i per a tots la seva carretera.

1) 1907. JUNTA DE MUSEUS.- La justifica ell mateix: Necessitem conservar i restaurar els monuments artístics que com Poblet i tants altres, són títol d’honor del nostre poble, exemples de la seva força passada, que ens donen dret a la consideració dels pobles civilitzats. Necessitem un gran Museu que sigui historial plàstic de la nostra vida col·lectiva de les més llunyanes edats fins ara […]

2) 1909. MUSEU SOCIAL.- Creat per fomentar tota iniciativa en benefici de les classes més necessitades i posar gratuïtament a disposició del públic, els documents de les institucions socials, tot per a la millora de la situació moral i material d’aquelles.

3) 1910. ESCOLA INDUSTRIAL.- Un autèntic campus universitari al recinte de l’antiga fàbrica de can Batlló.

4) 1912. ESCOLA SUPERIOR D’AGRICULTURA.- Una de les seves preocupacions, ja del tercer mandat, respon: A una vera necessitat, que abans de la seva creació no podia ésser satisfeta. Els agricultors no tenien un lloc on els seus fills puguin aprendre d’una manera racional i completa [..]. tenen a llur abast la solució que els ofereix la nostra escola

5) 1913: ESCOLA DEL TREBALL.- Lloc de la Península on s’instituïa el primer centre per divulgar els coneixements de la nova indústria automobilística.

6) CONSELL D’INVESTIGACIÓ PEDAGÒGICA.- La seva missió era estar al cas de tots els progressos que en pedagogia es feien en el món per assolir un ensenyament bàsic de qualitat; Escola d’Estiu, Cursos Monogràfics i d’Intercanvi.

7) ESCOLA CATALANA D’ART DRAMÀTIC.- .A. Gual fou fundador, director i professor. Prat la subvencionà amb 5.000 ptes. Com a dependències es crearen un Museu del Teatre i una biblioteca especialitzada, bases de l’actual Institut del Teatre.

8) ESCOLA D’ADMINISTRACIÓ,- A semblança de la de Düsseldorf, en sortiren funcionaris competents. Prat s’anticipà 30 anys a l’actuació de l’Estat espanyol.

9) 1914. ESCOLA SUPERIOR DE BELLS OFICIS.- Instal·lada en el recinte de l’Escola Industrial, fou nomenat director A. Galí. Ensenyaments de Fusteria, Jardineria, Enquadernació. Tenien com objectiu formar personal apte per a la direcció tècnica de les manufactures d’art.

10) CAIXA DE CRÈDIT COMUNAL.- Entitat que facilitava l’ús del crèdit als municipis, petits i mitjans del país. Element fonamental junt amb els emprèstits, per a la vida econòmica de la Mancomunitat.

11) 1915. BIBLIOTEQUES POPULARS.- El propòsit que cada vila en tingués era totalment nova al nostre país. Serien ateses per personal femení, format en una Escola especial de Bibliotecàries. Impulsades per E. D’Ors en fou el primer director.

12) ESCOLA DE BIBLIOTECÀRIES.- Fou el segon centre europeu establert amb el propòsit de formar personal femení competent, tot pensant en el rol social i professional de la dona.

13) SERVEI DE CATALOGACIÓ DE MONUMENTS.- Inicià la catalogació dels principals monuments de Catalunya; s’inventariaren més de 12.000.

14) 1917. ESCOLA D’INFERMERES.- Prevista ja en vida de Prat, el programa incloïa cursos d’humanitats, com a complement bàsic de tota formació científica.

ALTRES): Oficines Lexicogràfiques (1913); Laboratori de Fonètica Experimental; i Estació aerològica de Barcelona (1914), embrió del Servei Català de Meteorologia; Servei Tècnic del Paludisme (1915).

Com a docent vull citar un principi pedagògic essencial seu molt actual: Si algun dia es vol resoldre seriosament el problema de l’ensenyament secundari cal que estigui molt pròxim i vinculat a l’ensenyament superior, a la vida real i que es desprengui aviat del primari.

En definitiva, bastí, des de l’ètica i de l’estètica, com bon arquitecte, un edifici, CATALUNYA amb fonaments ben sòlids de caire jurídic, polític, cultural i social, a prova de terratrèmols (dictadures, estatuts retallats, querelles, amenaces, prohibicions, atemptats); amb consergeria: EUROPA, amb rètol: BENVINGUTS A LA CATALUNYA DE LA MODERNITAT, DEL SEGLES XX-XXI, DEL PROGRÉS HUMANÍSTIC, CULTURAL, CIENTÍFIC, TÈCNIC I SOCIAL! I 4 pisos intercomunicats:

1.Llengua i Cultura: IEC, Normes ortogràfiques, Annals
2.Educació i Recerca: Formació professorat, BNC; biblioteques.
3. Ciència i Técnica; Escola Industrial, del Treball, d’Agricultura.
4.Espectacle i Oci: Institut del Teatre.

Això era Catalunya per al gran arquitecte cultural Prat de la Riba. Ho és Catalunya? Ho tornarà a ser? Tant de bo! Per cloure, un missatge seu ben actual: L’especial situació de la nostra terra, el seu tràgic conflicte amb l’Estat que la governa, ens fa ser polítics a tots, sacerdots i obrers, negociants i artistes, pagesos, industrials i pensadors… Per això, els qui dintre una Catalunya lliure, en la quietud ignorada dels arxius i biblioteques, brodaríem tranquil·lament els nous ideals, els ideals de les generacions futures, en la Catalunya d’avui, doblats tots de polítics, hem d’aplicar de seguida les idees que elaborem, i les elaborem tot vivint-les, tot lluitant, en plena febre de combat, sempre al carrer i a la plaça pública, com els homes de les democràcies hel·lèniques.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li