Cent anys de Josep M. Gironella

0
785

La seva germana Carmen, de 94 anys, evoca nombrosos records de l’escriptor, que va néixer a Darnius el 31 de desembre del 1917


 

L’escriptor Josep Maria Gironella va néixer a la mitjanit del 31 de desembre del 1917. Malgrat haver vist per primer cop el món a Darnius, la seva vida transcorreria sempre allunyada del poble natal i, després de nombroses vicissituds (va tenir mil i un oficis abans d’escriure), esdevindria un dels novel·listes més llegits del segle XX en llengua castellana malgrat romandre en l’oblit des de fa unes quantes dècades. Va morir el 3 de gener de 2003 a Arenys de Mar.

Durant bona part del 2017, Darnius va recordar la figura del seu fill més il·lustre amb nombrosos actes. L’apartat més destacat fou, sens dubte, l’exposició commemorativa, que va comissariar Pere Perxés, i que aplegava un fons documental i fotogràfic excepcional. Una part d’aquesta mostra es podrà veure al llarg d’aquest any a Girona. Val a dir que un dels darrers actes celebrats al poble natal de l’escriptor va ser un diàleg obert, davant del públic, amb Carmen Gironella, la seva germana de 94 anys, una dona amb una vitalitat extraordinària i una memòria envejable.

Dels cinc germans Gironella Pous, només queden en vida Carmen i Concepció, aquesta darrera, però, amb un delicat estat de salut. Malgrat la llunyania que van passar els germans durant algunes èpoques, la seva germana ha estat pendent al llarg de tota la vida de testimoniar l’escriptor. Tot i néixer a Darnius, la Carmen viu a Girona des de fa dècades i havia treballat de funcionària. “En tinc un gran record, d’en Josep, sempre estàvem en contacte”, remarca.

RELACIÓ AMB DARNIUS. Malgrat haver marxat de petit -els pares van anar a treballar a Sant Feliu de Guíxols- Gironella va portar sempre Darnius al cor. Ho ha testimoniat la seva germana, tot assenyalant que els escrits que havia fet sobre el poble reflectien aquest record i estimació. En destaca aquest text de 1964, escrit amb motiu del mil·lenari del seu poble natal:

“Estic amb deute amb Darnius. Hauria de visitar el poble almenys un cop l’any i no ho faig. Me’n vaig a l’Índia, me’n vaig al Japó i no pujo a Darnius. I no puc dir que no el recordi. Quantes vegades, en emplenar la meva fitxa en els més llunyans i estrafolaris hotels i escric Darnius com a lloc de naixement, de seguida recordo la meva infantesa. El paisatge de Darnius, la qualitat de la seva aigua, el profund silenci del poble a l’hivern, els arbres de la plaça i l’hort que hi havia al darrere de casa meva tenen una influència constant en el meu destí i es troben a la base de la meva personalitat. Darnius té la virtut de recordar-me que pertanyo a un lloc sobri, en el qual es conrea el suro, on l’aire és sa… un lloc ni tan gran que converteixi en un ofec per a l’home ni tan petit que converteixi les persones en neuròtiques”.

Carmen Gironella va afegir que “quan el van nomenar Fill Predilecte del poble, el 1983, es va sentir molt content i, efectivament, sempre va lamentar no haver pogut tenir més contacte amb Darnius. El meu germà sempre va tenir una enorme ànsia de coneixement. No va parar mai de llegir, de viatjar, de preguntar i d’estudiar. Tot i això manteníem relació constantment, ens enviava els seus llibres, els comentàvem… i durant els darrers anys, a Arenys de Mar, aquest contacte encara es va intensificar molt més”.

El diàleg amb la germana de l’escriptor es va farcir d’anècdotes. Un parell d’aquestes van fer referència a l’obra que va catapultar Gironella a la fama, Los cipreses creen en Dios, de la qual se n’han arribat a vendre més de sis milions d’exemplars. Va explicar que “l’original va anar d’editor en editor, rebutjat en tots els casos. La temàtica dels anys precedents a la Guerra Civil encara era delicada. Finalment, Lara, que acabava de començar amb l’editorial Planeta, la va acceptar”.

Va afegir que “tot això va ser gràcies a la seva dona, que era nascuda a Maçanet de Cabrenys, i que es va agafar amb interès la lectura del text per haver-lo fet un compatriota seu. Va despertar el seu marit a mitjanit i li va dir que amb aquella obra remuntarien l’empresa. I així va ser. Abans de publicar-la van tenir algun problema amb la censura però, finalment, es va donar el llibre a llegir-lo al general Franco i quan va ser que el meu germà havia fet la guerra amb els nacionals, el va autoritzar immediatament”.

L’altra anècdota, que evidencia la forta religiositat de l’escriptor malgrat haver passat etapes de dubtes, fou que un cop assolit l’èxit del llibre va decidir pujar a peu a Montserrat. “Allà va ser rebut pels monjos i els va lliurar de regal la ploma estilogràfica amb què havia escrit l’obra. Encara la conserven”, remarca amb orgull Carmen Gironella.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz