Celebracions primaverals anteriors

0
934

En un article anterior (Hora Nova 3-I-2019) distingia les coincidències i les diferències semàntiques entre els verbs celebrar i commemorar. En els darrers articles esmentava un grapat de commemoracions –i en alguns casos celebracions– que porta l’any 2020.

Ara estem al mes de maig i seguint en aquesta línia i mirant pel retrovisor ens adonem que estem en plena primavera, passà Setmana Santa –per alguns vacances de primavera– Sant Jordi, i estem en plenes Fires de la Santa Creu de Figueres. Tot això dona molt de joc i són moltes les connotacions en anys normals.

Anem a pams. En el seu dia (Hora Nova 8-I-20) vaig sintetitzar i valorar el que suposen les festes nadalenques. Setmana Santa també té les seves peculiaritats. Des d’aspectes de llarga tradició religiosa fins a la gastronomia. L’esperit religiós –potser dissortadament en hores baixes– arrenca amb la munió de nens i nenes amb un palmó o una palma el Diumenge de Rams. El dijous és el dia de la processó de Verges, un atractiu també turístic i humà, molt arrelat en aquesta població. Segueixen les processons també amb llarga tradició amb un format clàssic a ciutats com Girona i Figueres mateix. I els dies grossos de Pasqua –a banda del sentit religiós de la Vetlla Pasqual o del Diumenge de Pasqua– cal no oblidar aspectes gastronòmics: els prestigiosos bunyols de l’Empordà, coneguts i reconeguts arreu, en clara competència amb els xuixos centenaris gironins, els tortells amb l’habitual sorpresa i, més generalitzada per arreu de Catalunya, la mona que acostumen a regalar els padrins. I també, per rematar el cicle, recordo de la meva infantesa i adolescència figuerenca el xai del dilluns de Pasqua. I en l’àmbit docent no lectiu, el dimarts per poder pair bé la mona, els bunyols, el tortell i el xai.

I molts anys tot sovint a poca distància segons els capricis de la Lluna que dicta el calendari, dos dies marcadament ben catalans. El dia de St. Jordi i el dia de la Verge de Montserrat. El primer, anomenat Dia del Llibre per recordar la data del traspàs de dos grans escriptors universals: Cervantes i Shakespeare, que moriren el 23-IV-1616. (Afegeixo que també un 23 d’abril, però, de 1981, moria Josep Pla).

Bé, quines connotacions més boniques comporta aquest dia, concebut com la Diada de Primavera. Noms curts –St. Jordi, drac, rosa, llibre– que fan volar la imaginació. De manera concisa: St. Jordi, patró de Catalunya, amb tota la ressonància patriòtica, política, social, literària que es vulgui; el drac, símbol del mal derrotat, vençut pel coratge i valentia de St. Jordi, aplicable a situacions personals, familiars, professionals; la rosa, producte de la natura, penyora d’amor i d’amistat, i matèria primera de poetes, i el llibre, portador de cultura, d’oci, de distracció, tot desitjant-li llarga vida en versió impresa i digital.

I deixo per altra ocasió parlar de les Fires i prioritzo el virus que se les ha empassat. Amb tot, emfatitzo el mot primavera amb el que significa: naixement de vida, d’esperança, d’il·lusió en aquests temps tan complicats, d’incertesa, de grans problemes (fortuna reial, Covid-19 [vegeu el proper article], canvi climàtic, Mediterrània, violència de gènere, tercer i quart món, desequilibris socials). Visquem, però, sempre amb fortalesa d’esperit i esperança tota primavera i més la d’enguany, esquitxada per un problema humà, sanitari i socioeconòmic d’abast mundial!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li