Catalanes que han fet història (I)

0
1362

Enguany hi ha hagut la injusta sentència de la Manada i han aparegut quatre obres reivindicatives del protagonisme de les dones: Elles! 65 dones oblidades de la història; Dones de les terres gironines que han fet història; Dones en majúscula i Dones úniques. És hora ja de recuperar veus femenines de tot Catalunya que han fet història. És la meva modesta aportació, en 5 articles, de 87 (anys que la dona té dret a vot) noms rellevants, citats ara només de forma telegràfica, d’uns 300 inventariats que caldrà estudiar a fons i amb urgència.

Abelló, Montserrat (Tarragona 1918- B. 2014). Poeta i traductora, traduí a l’anglès Espriu, Rodoreda, M. À. Anglada, M. M. Marçal). Patí exili (França, Xile). Enguany homenatjada.

Aleu, Dolors (B. 1857-1913). Metgessa. La primera llicenciada en medicina de l’Estat amb el treball «La necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer». Anava a la universitat amb escorta per ser dona.

Algarra, M. Lluïsa (B. 1916 – Mèxic 1957). Advocada, periodista i escriptora bilingüe, fou la primersajutgessa catalana i de l’Estat.

Anglada, Lola, (B. 1892 – Tiana 1984). Artista polivalent i narradora infantil, prou coneguda.

Arderiu, Clementina (B. 1889-1976). Poeta influïda per J. Carner i J. Maragall. Els seus temes foren l’amor, la condició femenina, la mort, l’alegria, la idealització de la vida diària. Dona de C. Riba.

Arquimbau, Rosa M. (B. 1910-1992). Narradora, comediògrafa i periodista. Els seus temes foren el feminisme, la dona i les relacions de parella. Col·laborà a la premsa d’esquerres.

Avellí, Maria (Girona 1929-B. 1997). Mestra i religiosa missionera de la congregació de Jesús Maria que féu magisteri i apostolat, durant 40 anys, a Guinea i Colòmbia.

Badia, Conxita (B. 1897-1975). Soprano molt destacada en el camp de la cançó culta i popular. Tingué com a mestres M. de Falla, P. Casals i E. Granados.

Ballester, Carme (B. 1900-París 1972). Activista republicana, defensora dels drets de les dona; segona muller de Ll. Companys.

Barrientos, Maria (B. 1883 – Ziburu, 1946). Soprano i cantant d’òpera amb actuacions brillants al Liceu i a l’estranger. (Londres, Nova York).

Bensoussan, Mathilde (B. 1929-Rennes 2012). Filòloga i traductora. Creu de Sant Jordi 1993 per la promoció de la cultura catalana a França.

Bonnemaison, Francesca (B. 1872-1946). Pedagoga i promotora de l’educació femenina popular catalana. Mecenes i creadora de la Biblioteca Popular de la Dona (1909). Dona de Narcís Verdaguer i Callís.

Camprubí, Zenobia (Malgrat de M. 1887- S. Juan de Puerto Rico 1956). Escriptora i traductora de R. Tagore. El 1909 entrà en contacte amb el feminisme americà i anglosaxó. Dona de Juan Ramón Jiménez.

Canals, Maria (B. 1914-2010). Pianista. Com a solista inicià molt jove la seva carrera internacional i la projectà per Europa (París, Lausana). Creu de Sant Jordi 1990.

Capmany, M. Aurèlia (B. 1918-1991). Dona polifacètica prou coneguda, formada a l’Institut-Escola de la Generalitat republicana. Homenatjada enguany.

Cardona, M. Àngels (Tarragona 1923 – B. 2011). Doctora; Professora universitària; catedràtica d’institut: Muntaner de Figueres, Verdaguer de Barcelona; a més, poeta,
traductora (Voltaire, Maquiavel al castellà); mare d’11 fills.

M. Josep Casanellas (Moja-Olèrdola 1922-2007). Mestra i pedagoga compromesa. Fou l’única noia de Moja que anava a l’institut de Vilafranca del Penedès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li