Cartes des del Duran

0
1294

Dalí i Gala, durant les seves estades a Figueres, s’establien a l’emblemàtic Hotel Duran de la ciutat


 

Diuen que Gala odiava els quefers domĂšstics i aquest era un dels principals motius pels quals el matrimoni s’hostatjava als millors hotels del mĂłn. Òbviament, quan les estades eren a Figueres la parella s’allotjava a l’Hotel Duran, ja se sap, els artistes sempre tenen gustos exquisits. A mĂ©s, a l’hotel figuerenc la confiança i l’amistat eren tal que els Duran liquidaven les despeses efectuades per DalĂ­ al comerç local, sembla que el pintor no tenia nociĂł del valor dels diners, i mai no en duia a sobre. Diuen que deia: «Aneu a Can Duran». I els Duran amb aquella bonhomia tan empordanesa del «Ja ho trobarem», i per a tranquil·litat absoluta de Gala, liquidaven el deute del pintor amb els botiguers. Expliquen que a Nova York certa vegada DalĂ­ oferĂ­ una propina a un taxista la quantitat de la qual era superior a l’import del recorregut efectuat, i d’aquĂ­ que Gala prenguĂ©s cartes en l’assumpte, i deleguĂ©s tal responsabilitat en els amics Duran durant les seves estades a Figueres. Talment una famĂ­lia, doncs. No Ă©s estrany, per tant, que DalĂ­ davant un context tan plĂ cid dibuixĂ©s als restauradors la carta de postres (i diuen que mĂ©s coses), departĂ­s amb ells i escrivĂ­s els amics, aquells que, malgrat totes les distĂ ncies, sentim a prop. I vet aquĂ­ que badoquejant i turistejant pel Museu Picasso de ParĂ­s vaig ensopegar amb aquesta troballa que no he pogut resistir de compartir amb vostĂšs i els la duc a manera de souvenir. Ja veuen: Figueres-Cannes-ParĂ­s.

S’han escrit riuades de tinta especulant respecte a la relaciĂł dels dos genis, i si bĂ© Ă©s cert que els separaven coses com l’edat, i amb els anys el pensament polĂ­tic… Les llums entre ambdĂłs pintors s’imposaven a les ombres, i el figuerenc recordava sovint que fou grĂ cies a Picasso que poguĂ© fer el primer viatge a Nova York embarcat al Champlain el 8 de novembre del 1934. Es conserven diverses postals de la relaciĂł epistolar de DalĂ­ a Picasso, els confessarĂ© que moltes havien sortit del taulell de la recepciĂł del Duran. Recorden aquelles postals folklĂČriques amb una Manola amb castanyoles i vestit de farbalans i brodats en relleu, tan tĂ­piques de l’ùpoca dels turistes? Doncs en una d’aquestes i desprĂ©s d’una xefla el geni figuerenc aconsellava al malagueny: «Pel juliol, ni dona ni cargol», i el convidava a passar unes hores plegats. Aquest tipus de postals obligatĂČriament havien d’anar ensobrades, ja que d’altra manera encallaven la precĂ ria mĂ quina de Correus, estem parlant dels anys cinquanta. I d’aquĂ­ el misteri del sobre que poden veure a la imatge que comparteixo amb vostĂšs, d’un temps en quĂš Picasso vivia a la villa Californie, una construcciĂł de la Belle Époque amb vistes a la Costa Blava on el pintor mateix va manifestar que havia passat els anys mĂ©s feliços de la seva existĂšncia i on es barrejaven l’art, la vida i la llum del Mediterrani. És curiĂłs com Picasso va saber omplir la dolça decadĂšncia de la casa en la qual rebia els amics que el visitaven assegut en una butaca de vĂ­met al seu propi taller, sancta sanctorum, de la seva creaciĂł. Diuen que entrar a l’estudi d’un pintor Ă©s com penetrar la seva Ă nima. Quasi que puc imaginar que la postal del figuerenc va ser llegida mirant el mar. I el que Ă©s una obvietat, fruit d’una amistat sincera, Picasso guardava les postals que rebia del seu amic.

Una missiva amb logotip de l’hotel Duran nomĂ©s pot ser portadora de bones noves, ja veuen que no m’equivoco, una carta d’amistat trencant fronteres i distĂ ncies, i vincle d’uniĂł talment el mateix blau de la mediterrĂ nia que ambdĂłs duien a la pell. A mi, el Duran sempre m’evoca les hores felices, el retrobament de les amistats detingudes pel temps i la distĂ ncia. Potser per aixĂČ i sobretot a l’estiu, temps de vacances i sobretaules interminables, encontres esperats i desitjos ajornats, abandonats tots els rellotges, convoco els amics que em visiten a dinar al restaurant del Duran, ritual inequĂ­voc de temporada estival, i pel qual mai no he sabut trobar millor escenari.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li