Carme Isern i Manel Rodríguez: «L’atenció al client és molt important i s’ha perdut»

0
961

La propietat de la botiga Alegrí de Figueres, un negoci familiar que avui és un dels pocs establiments centenaris de la ciutat, amb més de cent cinquanta anys d’història


 

Com va la campanya de Nadal d’aquest 2021?
M.R.: És una campanya estranya perquè semblava que aniria molt bé, però amb les últimes notícies que hem vist, la gent ha agafat por. El client francès, que al novembre per Sant Martí va venir, ara ha desaparegut. I pensem que les notícies negatives de la covid i l’evolució de la pandèmia afecten negativament. No podem dir res fins que acabi la campanya, però pinta que serà igual o pitjor que l’any passat.
C.I.: La primera quinzena de novembre es veia un canvi i pensàvem que si tornaven els francesos tindríem una bona campanya de Nadal, que ja fa tres anys que és dolenta, però no ha sigut així…

El client francès comporta un gruix de vendes bastant important, no?
M.R.: El client francès és el que permet que a Figueres hi hagi les botigues que hi ha. I ja fa tres anys que el client francès no ve. Tot i això, hi ha moviment, però no hi ha l’alegria d’altres anys, en general.
C.I.: Home, l’any passat la pandèmia, l’altre les armilles grogues i l’altre la independència, que es va tallar la frontera… Abans sabíem com aniria la campanya, per exemple, el dijous d’abans de Nadal era un dia molt bo i ara la veritat és que no ho sabem i sempre és una incògnita.

La manera de comprar ha canviat. Com ha afectat la venda en línia, al seu negoci?
M.R.: Sí, la gent ha canviat la manera de comprar i es nota… La competència de la venda en línia ja hi era abans, però amb la pandèmia s’ha accentuat. Amb la pandèmia hem avançat deu anys de cop, en aquest sentit.
C.I.: Es nota molt, sí.

Com s’hi han adaptat a la digitalització de les vendes?
M.R.: Venem en línia, però si no tens un producte propi és molt difícil vendre en aquests formats. Si vens productes que no són teus, al final, és una guerra de preus. I el comerç petit sempre hi surt perdent a les guerres de preus respecte a un distribuïdor gran. A més, hi ha el fenomen del posicionament a Internet. Antigament, quan buscaves alguna cosa a Google, et donava el resultat genèric i per ordre d’importància de la web. Avui no, avui et dona quatre anuncis. Fas qualsevol cerca i et surten anuncis i després el cinquè és el senyor Amazon. Per molt bé que ho facis i per més bona web que tinguis, a la primera pàgina gairebé no sortiràs mai. I qui busca a la segona pàgina? I aquí cal afegir-hi la guerra de preus. En línia, si no hi dediques molts esforços i hi apostes molt, difícilment podràs competir.

I es perd l’essència de deixar-se assessorar, ho pensen així?
M.R.: El punt fort que tenim és poder tocar el producte, això per ordinador encara no es pot fer. I l’assessorament de botiga tradicional no és com un supermercat que ningú et diu res i vas posant els productes al carro.
C.I.: És clar, a la botiga et podem explicar els diferents models d’un producte concret, els materials…

I ara, aquest, el punt fort dels comerços locals per competir amb les grans plataformes?
C.I.: Sí, l’atenció personalitzada. I el que ens fa il·lusió és que coneixem molts dels nostres clients, perquè ja són terceres i quartes generacions de famílies que han vingut a comprar tota la vida. I a vegades veus aquí a la botiga les tres generacions juntes i això encara fa més il·lusió.
M.R.: Exacte, el punt fort ara és l’atenció personalitzada i el tracte al client. Al final, molts clients els coneixes pel nom. Ara ens trobem amb gent que ve amb els seus fills o néts i ja havien fet la seva llista de noces aquí.

La pandèmia ha tingut algun efecte en productes concrets?
M.R.: Doncs sí, uns dels efectes que hem notat arran de la pandèmia és que molta gent s’ha independitzat. S’ha notat moltíssim, sobretot en parelles.
C.I.: Moltes vegades venen l’àvia, la mare i la filla, i és cert que ho hem notat molt aquest any. Abans es feia la llista de noces i ara ja no es fa tant, ha evolucionat molt el comerç.

Foto: Àngel Reynal

Anant als inicis, com comença la història d’Alegrí?
M.R.: La documentació més antiga que hem trobat de l’establiment és de 1868 i sempre ha sigut un establiment dedicat a l’equipament de la llar. I ha passat per diferents mans: la nostra família, la família Alegrí, l’agafa a partir del 1951. Feien de pagesos a Vilatenim i decideixen venir a Figueres ciutat i agafen el relleu. I a partir del 1951 per aquí passa l’avi, la mare i el pare, la tieta i ara nosaltres. Fa tres generacions que la família Alegrí s’hi dedica.

Tota una vida.
C.I.: Fa molts anys que hi som, jo tota la vida. Des que estava a la panxa de la meva mare que estava aquí. I de molt joveneta ja em vaig quedar a treballar-hi. I sempre dedicats als productes de la llar, tot i que ha canviat, per exemple, fa anys veníem orinals i ara ja no se’n venen. Vam viure la introducció del plàstic, entre moltes altres coses, perquè abans no es feia res de plàstic.
M.R.: Antigament, es venia càntirs, porrons, orinals… I això ha anat evolucionant. Des que nosaltres regentem l’establiment, tenim molt clar que el que volem oferir és qualitat. Volem productes i marques de prestigi, ja ens hem posicionat en aquest segment. Estem al segment mitjà-alt del mercat i si entrem un producte nou, busquem que sigui d’una marca reconeguda. Com anècdota, un viatjant que ve de tota la vida sempre ens diu: «sou l’única botiga de Catalunya que no us interessa el producte barat, us interessa allò bo» (entre riures).
C.I.: I intentem tenir diferents opcions, que no hi hagi només l’article d’alta gamma, i per això sempre tenim tres, perquè el client pugui escollir.

Quin és el secret per estar tants anys rere el taulell?
C.I.: Ser-hi [entre riures]. És molt bonic tenir una botiga, però has de ser-hi.
M.R.: I fer més hores que un rellotger… Avui un company em deia: «la sort que tenim és que el local és nostre i hi treballem nosaltres», perquè aquesta és la diferència. El secret està en l’atenció personalitzada i fer clients amics, hi ha clients que els coneixes de tota la vida i ja saps el que vindran a buscar. I tenim la gran sort que tenim molt client de comarca i l’Alt Empordà per Figueres és molt important.
C.I.: I el que és una pena és que el nivell de ciutat de Figueres hagi baixat perquè els de la comarca tenen molt mala imatge ara de la ciutat i això ens perjudica.

Per què pensen que en tenen mala imatge?
M.R.: S’ha descuidat certes coses. Qui ve a comprar vol que a la ciutat hi hagi aparcament, que estigui neta i que sigui segura. A més d’una bona oferta comercial i aquests aspectes… Ara costa aparcar, la ciutat no és neta i ha crescut la inseguretat. Figueres no ha paït el creixement que ha tingut.

A un negoci, entenc, és molt rellevant tenir clar el que es vol vendre. Ho pensen així?
M.R.: Exacte, t’has de posicionar: ens posicionem amb l’atenció al client.
C.I.: L’atenció al client és molt important i s’ha perdut molt, encara que hi hagi botigues a peu de carrer sovint no hi ha atenció al client.
wEl seu establiment sempre ha estat a Figueres, per tant, han vist passar els anys de la ciutat comercial. Com creu que està actualment?
M.R.: Tocat, està tocat. Figueres era una plaça que donava servei a tota la comarca perquè no hi havia res més.
C.I.: Als anys seixanta moltes botigues de poble venien a comprar aquí a la botiga per després vendre els productes a les seves botigues. A les botigues petites de pobles tant es venien vetesifils com porrons. No hi havia res a la comarca i ara ves a Roses, l’Escala o Llançà i quin comerç no hi ha?
M.R.: I a part de tot això, els grans centres comercials. Fa vint-i-cinc anys a la ciutat només hi havia l’Hiper Figueres, i ara n’hi ha moltíssim, a més de la venda en línia. Però a part d’això, va fer molt de mal la crisi financera. El comerç encara no s’ha recuperat d’aquella crisi del 2007-08 i va fer molt de mal. Ara que semblava que venia una època millor, ha entrat la covid i això ho ha acabat de rematar. Per això hi ha tants locals buits, ja no a Figueres, sinó a totes les ciutats. I la digitalització del comerç ha fet que el comerç canviï, però, tot i això, el comerç de peu de carrer continua essent el més important. Amb les estadístiques, el comerç en línia representa un 10-15% del total i la resta és venda a les botigues. Un altre efecte de la covid és que han tornat a les botigues i prioritzen el comerç local, això és molt positiu. Si ara el preu i l’atenció és bona, hi ha hagut un canvi de mentalitat amb el comerç local.

Les grans franquícies tampoc ajuden a valorar l’esforç que fa el comerç local.
M.R.: I a més, hi ha una competència deslleial. No pot ser que nosaltres paguem els nostres impostos aquí i aquests grossos estiguin a Irlanda i no paguin IVA. Si el govern o la Unió Europa no hi posa mà, per a ells és un «xollo».

Cap on camina Can Alegrí?
M.R.: Que difícil parlar de futur després de tot el que hem viscut…
C.I.: Val més viure el dia a dia (entre riures).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li