Carme Casacuberta i Carlota Pena: «Volem recuperar una varietat d’aquí que està en perill d’extinció»

0
673

Són enòlogues i les propietàries del celler Vinyes d’Olivardots, a Capmany. Comparteixen el projecte familiar i la seva passió al món del vi les ha portat a recuperar varietats locals oblidades


El seu projecte comença el 2000 per passió al vi. Com s’inicia la seva història?
C.C.: L’any 2000 és quan adquirim les terres per començar a plantar la vinya i el 2002 fem la primera plantació. La nostra història ve per l’afició al vi que teníem, des de ben joves, el meu marit i jo. Portem tota la vida junts i érem els típics que ens agradava fer tastos, anar a fires, visitar bodegues… i sempre dèiem que ens faria il·lusió fer el nostre vi. A més, el meu sogre tenia una casa a Capmany, era caçador, i per a nosaltres, l’Empordà sempre era el nostre destí. I a mesura que ens vam anar introduint al món del vi, vam adonar-nos del que hi havia fora i veiem que aquí no es donava prou valor al què hi havia. El nostre risc va ser pensar això, i amb la família vam decidir plantar cent ceps a la finca del meu sogre, aquí Capmany. Vam fer una trobada familiar, vam plantar i vam començar la prova. I d’alguna manera, el meu sogre, que és molt emprenedor i coneix molta gent del poble, va explicar el que havíem fet perquè ell ja veia que amb el que havíem plantat no faríem gairebé res. Llavors va trobar a dos viticultors que es venien unes finques, que nosaltres després vam unificar, i és el que avui tenim com a paratge Olivardots. El 2002 vam plantar una hectàrea i mitja i el 2003 ja vam plantar l’altra part i amb tot això, hi ha un dia que veus que plantaràs 14.000 plantes i penses «això va de veritat». Vam plantar, però també vam començar a buscar la vinya vella d’aquí perquè si no no partíem de res. I va ser quan vam començar a buscar les varietats d’aquí de vinya vella per fer el vi que volíem fer.

El món del vi demana temps i paciència, com van ser els primers anys?
C.C.: La primera verema va ser el 2006. I va ser una producció complementària entre vinya jove, que li vam deixar una producció de 300 grams perquè fos de gran qualitat tot i ser vinya jove, i vinyes velles que vam anar trobant. Vam fer les primeres 5.000 ampolles i a partir d’aquí, no vam veure la llum fins el 2009, i això vol dir que ja portàvem gairebé deu anys esperant a veure resultats. Ara hem anat aconseguint més vinyes i ens hem centrat molt en el que són les varietats d’aquí, les blanques i les negres.

La passió pel vi salta de generació i la seva filla, també enòloga, entra al projecte. Com és la introducció d’una visió jove?
C.C.: Quan neix el projecte ella tenia onze anys i l’únic moment al dia que ens vèiem amb el meu marit era l’hora de sopar, i el vi era la conversa de cada dia. I ella ho va adquirir, a les primeres veremes, eren petits i venien aquí i per a ells era com un joc. A més, és una enamorada de la natura i es va enganxar ràpidament al projecte i va tenir molt clar que s’hi volia dedicar. En canvi, l’altre fill tira per una altra banda i ens va dir «us vindré a ajudar quan em necessiteu, però de moment no m’hi busqueu». [Entre riures]
C.P.: Quan va començar tot, jo era petita i el joc del cap de setmana era collir en família, fer selecció al celler i col·laborar amb tot el que calia. Recordo que m’ho passava pipa netejant dipòsits amb la mànega, però el que realment fèiem era feina [entre riures]. Quan em vaig plantejar què estudiar, tenia molt clar que això m’agradava molt i quan estava aquí gaudia, més enllà del que suposava la feina, i vaig tenir claríssim que havia d’estudiar enologia per continuar tot el projecte que ells estaven iniciant.

Com definiria els vins que elaboren?
C.C.: A través dels vins busquem transmetre territori i la varietat d’aquest territori, per això el que hem fet ha sigut diversificar molt la nostra línia de vins perquè ens centrem en diferents aspectes: d’allà on venen, quina terra tenen i perquè ens donen unes característiques determinades. A la vegada, però, volem que mostrin la nostra personalitat i la nostra manera de fer el vi. Treballem la vinya de manera manual, també ecològic i en aquests moments, amb l’arribada de la Carlota, ha passat a ser biodinàmic. I al celler, la feina és molt acurada amb una gran selecció del raïm, buscant sempre la millor matèria primera per fer el millor vi que ens transmeti paisatge, territori i varietat.
C.P.: Cada vi té el teu punt, el sistema d’àmfores és un sistema poc comú i s’utilitzava en l’època grecoromana, i a zones com ara Geòrgia va quedar com el sistema tradicional i s’utilitza per a l’elaboració de vi. Aquí es va perdre i una de les nostres fites era recuperar una part històrica i aportar notes diferents al vi. L’àmfora és molt difícil de treballar i és curiosa de veure.

Foto: Àngel Reynal

Una de les curiositats de les seves elaboracions és que fan criança en àmfores . Quin tret característic dona al vi?
C.C.: En l’evolució dels nostres vins, que vam començar amb negres i després ja vam trobar alguna vinya vella de blanc, seguíem treballant amb el sistema tradicional de criança en bota. I un dia vam decidir fer un blanc totalment diferent, volíem un vi que fos fresc i que ens transmetés més la puresa, la varietat, la terra i que no estigués interferit per a res. No el volíem en un inoxidable, ja que sabíem que no ens aportaria cap particularitat, i vam començar a pensar que si antigament els vins es conservaven i es transportaven amb gerres de fang, per què no buscar això, que era un material inert i molt pur, però que a la vegada fos la nostra empremta. El 2013 vam fer la primera prova amb només dues àmfores per veure si el que nosaltres creiem era tal com pensàvem i ens va agradar molt el resultat. Actualment, estem fent una petita gran producció amb quinze àmfores.

Són àmfores de fang de grans dimensions. On les troben?
C.C: Hi ha zones d’Espanya, com Extremadura, on antigament molta gent es dedicava al món del fang i elaborava les conegudes tinajas de barro i les anem a buscar per aquella zona.

Com ha anat la verema d’enguany?
C.C.: Bé, estem contents, tot i la gran sequera que hem patit. Veníem d’una verema pitjor, que era la 2020, ja que vam perdre el 50% de la producció i aquest 2021, que les plantes ja venien una mica tocades, la sequera ens ha afectat força i si el 2020 vam perdre el 50%, aquest 2021 hem perdut el 30%. Els raïms no s’han inflat i a la planta li ha costat molt tenir una mida de raïms justa, la vinya vella encara ha patit més, però el resultat el producte obtingut és molt bo perquè com menys producció i menys aigua, vol dir que el que hi ha a dins té més qualitat, tot i que seguim amb produccions baixetes. Té pinta, però, que seran vins de bona anyada.

A les noves plantacions van utilitzar el sistema de conducció en lira. Què és?
C.P.: La vinya, normalment, va en fila recta. Un cep rere l’altre a través d’una línia contínua. Aquí, en comptes de tenir les vinyes seguides, les intercalem, de manera que aquest sistema ens permet tenir més ceps per hectàrea perquè el cep té més espai per créixer als costats. Per tant, són ceps que podem allargar més horitzontalment. Ens funciona molt bé per obtenir un equilibri a les plantes: primer perquè té més competència, ja de per sí li costarà més treballar i tindrà més competitivitat. I, a banda de generar estrès per competència, també generem estrès per longitud. Són plantes molt més grans horitzontalment, per tant, quan gasten l’energia a la primavera, que és quan fa la brotació, han d’omplir molts més sarments i han de fer més canòpia. D’aquesta manera, l’energia residual que queda per produir fruit és menor, per tant, són vinyes que produeixen al voltant d’un quilo, un quilo i mig de raïm per planta. Podríem dir que és una producció com si fos una vinya vella, però manipulat en una vinya jove. I això ho aconseguim amb els anys, és veritat que al principi havíem de passar a tirar raïm, però un cop l’estructura ja està ben formada i equilibrada a la planta és molt útil per tenir produccions de més qualitat. I, d’altra banda, a l’estar obertes tens més insolació perquè si està en posició vertical hi ha un moment que no toca al raïm, al tenir un punt d’inclinació fa que el sol entri per dins de la ve baixa i tingui més insolació moltes més hores del dia. I per la maduració del raïm va bé i també ens va bé per jugar amb el factor tramuntana, tenim les vinyes plantades nord-sud en direcció al vent i al tenir aquesta forma, el que fem és que es filtri per l’interior de la lira de principi a final de la fila i així surt a través de la planta, això genera més corrents d’aire. A més, és un sistema pensat expressament per no treballar amb maquinària, s’ha de treballar manual com es feia abans.

Quin ha de ser el futur del celler i del projecte?
C.P.: El futur l’hem començat a encaminar, vam trobar una varietat d’aquí l’Empordà que pràcticament està en perill d’extinció, la carinyena roja en format roig o gris, i és una varietat minoritària. De fet, només hi ha dues o tres hectàrees registrades aquí l’Empordà i a França un parell més, però a la resta del món no n’hi ha. I sempre havíem apostat per les varietats locals i el nostre futur és anar més enllà. Ara fa tres anys vam començar un projecte de recuperació d’aquestes varietats, igual que la carinyena blanca, que són poc conegudes i n’hi ha poques. Estem agafant segments de vinyes i les anem replantant per, a poc a poc, tenir més superfície plantada i inclús provar aquestes varietats en terrenys diferents, per saber com s’expressa als altres i investigar una mica. El futur és incert, però l’encarem a recuperar les varietats que s’han perdut i tenen un patrimoni espectacular.

Per tant, l’objectiu és recuperar una varietat autòctona?
C.P.: Sí, una o dues, la carinyena blanca i la carinyena roja.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li