Carles PĂ ramo: ‘De petit ja tenia inquietuds sobre com havien de ser les voreres del poble de Roses’

0
3166

L’exalcalde (PDeCAT) enfila la darrera setmana com a primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme del consistori rosinc, desprĂ©s de trenta anys treballant al servei de la ciutadania i setze com a alcalde del Roses


 

Trenta anys treballant a l’administració i per a la ciutadania. Com serà el primer dia de Carles Pàramo fora de la política activa?
M’he entrenat molt per aquest “primer dia”. Per mi serĂ  un dia molt normal, em llevarĂ©, esmorzarĂ© i anirĂ© a l’olivar a arreglar les meves oliveres. Em va fer molta grĂ cia quan els ho vaig explicar als meus nĂ©ts perquè rĂ pidament em van dir “que bĂ©! Això vol dir que ens portarĂ s a l’escola?” i els vaig contestar que no, “jo us vindrĂ© a recollir a l’escola, perquè al matĂ­ anirĂ© a l’olivar.”

MĂ©s d’un quart de segle en polĂ­tica. Com definiria la seva experiència en aquest ampli sector?
Per mi ha sigut una experiència al servei de la ciutadania importantĂ­ssima. Jo sĂłc polĂ­tic vocacional, tenia la vida molt tranquil·la, era director d’una caixa d’estalvis, tenia una famĂ­lia molt ben organitzada, disposava de petites iniciatives de negoci… És a dir, em podria haver guanyat la vida de moltes mareres, però ho vaig deixar tot per dedicar-me a la polĂ­tica. Segons diuen, ja de petit tenia inquietuds sobre com havien de ser les voreres del poble i de si a les places s’havien de plantar mĂ©s arbres o no. Per tant, aquesta llarga trajectòria la resumeixo com una oportunitat que m’ha donat la gent de Roses, m’han donat suport i ha confiat en mi per fer-me gaudir d’allò que m’agradava i que realment era la meva vocaciĂł.

El 1993 surt elegit, per primera vegada, alcalde de Roses.
Com a alcalde ha sigut una època molt dura. Si a la polĂ­tica tens conviccions, no nomĂ©s personals, sinĂł de partit, i ets ferm amb allò que prediques, aconsegueixes enemics, pocs però poderosos. T’enfrontes a tota aquella gent que vol fer-se rica a partir de la seva manera de gestionar l’urbanisme. Si tu defenses el Parc Natural del Cap de Creus, el no creixement urbanĂ­stic desmesurat, si crees mĂ©s llocs de treball com va passar amb la Zodiac _que van entrar-hi 350 treballadors i alguns empresaris es queixaven per haver de pagar mĂ©s a la seva plantilla_, doncs hi ha gent que s’enfada. Però jo a qui em dec? Al poble de Roses, a tots, als que tenen diners i als que no en tenen. Hi ha gent que voldrien haver construĂŻt fins i tot dalt de les muntanyes, de fet ja ho van fer, si no mirem el Puig Rom. Si tu poses fre a aquestes expectatives, no perjudiques a ningĂş, però limites les ambicions d’algĂş. I si aquest algĂş Ă©s poderĂłs, et fa la vida impossible. Jo he patit molt a l’alcaldia i aguantes per la fermesa de la gent que t’envolta, la famĂ­lia, els amics mĂ©s propers i en definitiva la gent del teu partit.

Durant la seva època d’alcalde hi va haver molts canvis al poble.
A Roses hem fet coses excepcionals. Vam demanar ampliar l’espai protegit del Parc Natural quan tothom deia que no. A escala estatal, hem tingut el port esportiu municipal, una infraestructura que no hi Ă©s en cap altre lloc de Catalunya.

Dic una cosa molt clara, dubto que a cap altre municipi, tant al litoral català com espanyol, en el període del 1993 fins ara, en comptes requalificar terreny per fer urbanitzacions i edificacions, nosaltres en vam eliminar un milió de metres quadrats de sòl urbanitzable amb el POUM del 2007. Amb aquestes mesures, lògicament, no aconsegueixes amics, ni agraïments, perquè la gent no n’és conscient, aconsegueixes enemics i poderosos, com deia abans.

El 2007 guanya les eleccions però l’envien a l’oposició. Com es paeix aquesta jugada política?
No es paeix. No es paeix perquè veus que no era una lluita ideologia aquest quadripartit d’Iniciativa per Catalunya Verds, el PP, un grup independent que descaradament es dedicaven a l’especulaciĂł del sòl i amb el PSC liderant-lo. Qualsevol persona amb un mĂ­nim criteri i una mica d’ètica ideològica, això no ho paeix.

Les conseqüències d’això és que es van aturar grans projectes. Roses era com una nau, que anava a tota vela, i de sobte li van tallar els caps, les veles van quedar voleiant i el vaixell va quedar aturat. La trajectòria d’aquesta nau està escrita al carrer, aquesta l’aturada va ser impressionant pel poble.

I pel que fa a l’Ă mbit personal, l’endemĂ  mateix a les 8 h estava treballant a La Caixa. AlgĂş potser dirĂ  que estava mĂ©s tranquil, però la meva inquietud per veure tants i tants projectes i que aquests quedaven estroncats, va ser traumĂ tica. Potser per això he allargat la meva jubilaciĂł, per anar tancant carpetes sense obrir-ne de noves, d’aquesta manera t’ho agafes mĂ©s bĂ©.

Tot i això, el 2011 torna a guanyar i sembla que Roses volia PĂ ramo d’alcalde.
No és que volguessin Pàramo, Roses va castigar tots aquells que havien fet la malifeta de saltar-se la ideologia i els compromisos polítics. Quan et presentes a unes eleccions i amb un determinat partit, agafes un compromís ètic. Hi ha coses que no cal explicar-les, veure com es va trencar tot va fer que a Roses hi hagués gent empipada de veritat.

En aquest mateix mandat, al cap de dos anys, fa un pas al costat i deixa via a Montse Mindan.
Després de dos anys, ja m’havia recuperat moralment i havia comprovat que aquella jugada política havia fet sentir incòmoda molta gent de Roses, i això va ser un èxit.

A més, jo anava amb un molt bon equip i la Montse ja havia estat a l’oposició i ara que tornava a governar amb mi, estava més que preparada. També es va accelerar aquest pas al costat perquè jo formava part de la llista de les eleccions generals de les corts espanyoles i haver-me posat de número 3 i tenir la sort d’haver sortit elegit diputat, encara va accelerar més el meu moviment a favor de l’estabilitat del poble de Roses.

La Montse ja fa dos anys que Ă©s l’alcaldessa de Roses, però en realitat, jo diria que en fa gairebĂ© sis anys, perquè li vaig delegar molta feina durant els dos anys que vaig estar a Madrid. La Montse Ă©s una persona molt preparada per tirar endavant i amb tots els anys que hem treballat junts li he pogut traspassar moltes experiències.

Ă€NGEL REYNAL

Com Ă©s la seva etapa a Madrid?
És una experiència important per mi. No diré que llavors era independentista ni separatista, jo sempre he dit que sóc nacionalista català, però conèixer l’Estat espanyol des de dins m’ha reafirmat que Catalunya i Espanya no es poden entendre mai de la vida. Són mons diferents que parteixen de valors diferents. Catalunya sempre se sentirà incòmode dins l’Estat espanyol, si no és que el grau de sobirania vagi augmentant. De fet els homes i les dones som molt diferents i convivim però sempre que un i altre mantingui el grau de llibertat suficient.

Actualment, em remeto als fets, i sĂłc absolutament partidari a la independència. DesprĂ©s de l’experiència a Madrid, sempre dic una frase molt bona, que diu: “No sabem on anem però sĂ­ que sĂ© allĂ  on no vull estar”.

Tornant a l’Ă mbit local, dels anys com alcalde, li ha quedat l’espina clavada amb algun tema o projecte important?
Tothom és conscient que a la vida pots fer el que pots fer, no demanis més. Jo he arribat fins aquí i deixo algunes coses apuntades per al futur. No ho considero espina, ni molt menys, però penso que cal solucionar el front marítim de Roses. Quan vam fer el port esportiu ja ho vam proposar a la gent de Roses i el resultat va ser positiu.

Trobo que al segle XXI Ă©s absurd que hi hagi l’aparcament de cotxes davant del mar, i ara hi ha l’oportunitat de fer-lo a una profunditat suficient i soterrar tota l’avinguda de Rhode, des del monument del Pescador, al carrer LluĂ­s Companys, fins al port esportiu. Aquest Ă©s el repte que tĂ© avui dia Roses, i no Ă©s una espina, Ă©s un projecte que deixo a les noves generacions. Per Roses va ser gairebĂ© utòpic cobrir la riera i convertir-la en una rambla, ara tambĂ© sembla una utopia considerar que a l’avinguda de Rhode no hi passaran cotxes, que tots aniran per sota i no es veurĂ  ni un vehicle. Hi haurĂ  les cases, el passeig, la platja i el mar. Repeteixo que pot semblar una utopia però no ho Ă©s, tant econòmicament com tècnicament Ă©s absolutament possible i aquest Ă©s el repte que deixo.

Setze anys d’alcaldia van donar per molt, tambĂ© per diversos temes polèmics com el cas Royal Marine.
El Royal Marine, mal els pesi a aquells que voldrien que la Montse o jo estiguéssim embolicats en el cas, és un problema absolutament tècnic. És un accident d’uns informes tècnics municipals, uns informes jurídics, una llicència mal feta i està en un àmbit totalment fora de la política. Quan estàs en una junta de govern i dónes llicències d’obres i de modificacions, el polític no hi pinta res. El polític té l’obligació d’aprovar el que els tècnics diuen i denegar el que no val.

Van denunciar la Montse però sĂłn ganes de buscar aquell titular del diari que et perjudica. Això Ă©s el que jo he patit tantes vegades. A mi m’han arribat a posar fins a dotze denĂşncies, fins i tot vaig anar davant del jutge perquè feia sis anys havia acceptat un recurs per tres multes de trĂ nsit que sumades feien 102 euros i els diaris van titular “PĂ ramo imputat de prevaricaciĂł”. Aquestes denĂşncies sĂłn de gent que volen minar la voluntat i l’estabilitat de l’alcalde de torn, però no tenen recorregut.

Durant un perĂ­ode va governar amb el Partit Popular. Vista la situaciĂł polĂ­tica actual, tornaria a fer coaliciĂł amb aquest grup polĂ­tic?
Considero que nosaltres no vam governar amb el PP, vam governar amb l’Àngel i en Manel. Es pot dir que, amb l’Ă€ngel, hem jugat pels carrers de Roses des que Ă©rem petits i un cop a l’ajuntament vam aparcar qualsevol tema ideològic. Jo amb ells podria tornar a governar però ara Ă©s impossible, perquè la gent no ho entendria. Nosaltres podrĂ­em governar i ens entendrĂ­em, ells receptarien el meu pensament de la mateixa manera que jo he respectat el seu. Si hi haguessin sigut altres persones, segurament no hauria estat possible aquest pacte. Però ara mateix ni a ells els deixarien governar amb nosaltres, Ă©s allò de nuesto amor es impossible.

Abans parlava d’enemics. Durant la seva carrera polĂ­tica ha fet mĂ©s amics o enemics?
A mi m’agrada mĂ©s parlar dels amics. Els enemics, tant ells com la gent del poble de Roses ja saben qui sĂłn. Però d’amics n’he guanyat molts. Imagino que tota aquella gent que va al teatre de Roses se sent amiga, tota aquella gent que estĂ  a la piscina, que sĂłn milers, se senten amics, tota la gent que se senten beneficiats com ara treballadors, usuaris del port esportiu tambĂ© se senten amics i tambĂ© tota la gent que passeja davant del mar i pels camins de ronda. Tota aquella gent de Roses que viu mĂ©s bĂ© des del 1993, jo els considero amics.

Hi ha qui considera la seva jubilaciĂł una “necessitat” per Roses. Vostè creu que hi ha nova i vella polĂ­tica?
Els que pensen això són gent que no tenen cap notorietat i que no han demostrat res a la vida. Si la seva notorietat és criticar les persones que han sigut un referent al poble de Roses, no és el camí.

Només hi ha una manera de fer política, que és fer-ho ben fet. Ara es fa servir més el Facebook i abans no n’hi havia, però això no canvia les coses. La gent continua necessitant llocs de treball, la gent continua necessitant ordre, netedat al poble i que continuï venint l’estiu amb molts turistes per guanyar-se la vida. No hi ha maneres diferents de fer. Hi ha una manera de fer, que és amb rigor.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li