Carles Lloveras: «A la Unió Esportiva Figueres hem de fer l’equip que es mereix la ciutat»

0
1243

És el soci número 8 de la Unió Esportiva Figueres, vicepresident del club i membre de la Junta Directiva des de fa 35 anys. I també és el president del comitè organitzador del centenari de la UEF. La seva passió pel futbol local i comarcal va fer que el 1955, amb la seva dona, Blanca Garcia, editessin el Marcador, un fulletó que recollia els resultats de les categories del cap de setmana


 

Fa més de trenta anys que forma part de la Junta Directiva de la Unió Esportiva Figueres i ara l’han nomenat president del centenari. Són molts anys lligats al club local…
Jo vaig començar a la Junta als anys seixanta, quan hi havia el senyor Aureli Teixidor de president. Llavors vaig anar seguint amb Víctor Ferreras, amb el senyor Giró, amb Antoni Pagès, Manel Blasi i Emili Bach. Llavors, quan feia dos anys que erem a Segona Divisió A vaig plegar perquè la Junta d’aquell moment necessitava més diners que ganes de treballar. Però vaig continuar com a aficionat i col·laborava amb tot el que em demanaven. Al cap de poc va arribar el moment de les vaques magres, que va ser quan va venir Miapuesta i se’n va anar tot en orris. I amb la refundació del club em van tornar a venir a buscar i fins al dia d’avui. En total fa uns 35 anys que estic a la Unió Esportiva Figueres, contant les dues etapes.

I quina valoració en fa, d’aquests anys?
En general és positiva. Cal pensar que en el món del futbol passa de tot. Hi ha temporades bones i temporades dolentes, hi ha alegries i també desencisos… Però als que ens agrada realment, sabem que no som d’un club perquè guanyi, si guanya perfecte, però si perd és igual perquè jo continuaré donant-li escalf.

Ara l’han fet president d’honor, un nou càrrec dins la institució.
Em va agradar molt quan m’ho van notificar i em fa molta il·lusió ser-ho. Quan vaig casar-me amb la meva senyora, al principi del matrimoni sempre em deia que estava més pel futbol que no per ella (entre riures). Jo tinc la meva manera de fer i penso que si em dedico a alguna cosa m’hi dedico en cos i ànima. Si no ho fas així, val més que no t’hi emboliquis.

Un dels objectius de l’efemèride és superar la xifra dels 500 socis. Per què creu que ara ja no hi ha tanta afició? Fa anys l’estadi s’omplia de gom a gom.
Perquè avui dia el futbol es mou d’acord amb els interessos televisius. Com que els clubs grans es prostitueixen per fer diners i fitxatges bons, atrauen la gent. I és per aquesta raó que n’hi ha que estan més pendents de saber a quina hora juga el Barça, l’Atlètic de Madrid o el Reial Madrid que no pas d’interessar-se pel club de la seva ciutat. Durant tots els anys que fa que soc a la UEF, m’he trobat que molts socis, que ja ho eren molt abans, s’han donat de baixa, i a mi això em fa mal al cor. Jo tinc el carnet de soci número 8 i inclús quan vaig anar a fer la mili vaig demanar als meus pares que si us plau em paguessin el carnet.

El soci número 8, vostè és tota una llegenda de la Unió Esportiva Figueres.
Jo devia tenir 18 anys quan em vaig fer soci del club i ara en tinc 81, imagina’t! I quan festejava amb la meva senyora també vaig fer-la sòcia, de seguida.

La passió pel Figueres la porta a la sang…
I tant! Porto a la sang la passió per la Unió Esportiva Figueres i també per tot l’esport, generalment pel figuerenc. La passió em ve dels pares, que acompanyat dels amics em feien viure aquest sentiment pel Figueres i, vulguis o no, aquests moments em van acabar portant fins on estic actualment. A més, quan fèiem l’edició del Marcador anàvem a veure molts partits, no només de futbol, també n’anàvem a veure d’hoquei, de bàsquet… però l’estima sempre la tenia pels equips de Figueres. Quan fèiem aquest fulletó informatiu trucàvem a tots els pobles per saber quins havien estat els resultats de tots els partits i de totes les categories, era molta feina i si no ho fas amb passió, no surt bé.

Vostè s’ha convertit en el principal historiador de la Unió, conservant documents, fotografies, llibres, revistes… Com explicaria aquests 100 anys d’història?
Hi ha hagut anys i situacions difícils, a vegades, però també hi ha hagut temps molt feliços. Ja quan els meus pares em duien al camp de les Monges, quan jo tenia 8 anys, sentia com els adults parlaven que el club no tenia diners i no sabien com tirar-lo endavant.

Aquest club sempre ha estat marcat pels problemes econòmics. Per què creu que és així?
Sempre… El problema és que la gent, i el mateix soci, t’exigeix que facis un bon equip. I tu, des de la Junta Directiva, et trobes que has de fer miracles per aconseguir-ho. Per conservar els socis has de fer un bon equip, però això no sempre és possible. Al futbol, dos i dos mai no són quatre. I què passa llavors? Doncs que et trobes en situacions surrealistes i que et gastes els diners per a un jugador i després veus que si no ho haguessis fet, els resultats haurien estat els mateixos. Això és futbol.

Em sap greu dir-ho però la gent valora molt més les victòries que no l’afecte que té al club. Hi havia socis que em deien: «si el Figueres baixa de categoria, em dono de baixa», i jo sempre dic el mateix: «encara que baixéssim a Tercera Regional jo continuaria amb la UEF, perquè sento la passió, els colors i els valors».

I com els definiria, aquests valors blanc-i-blaus?
La constància és un dels punts forts. Abans hi havia molta arrel, recordo quan era petit que el sentiment per a la UEF era molt fort. Jo vivia al carrer Muralla i anàvem caminant fins al camp de les Monges i de pressa perquè començava el partit a les 15 h. Llavors no hi havia llum als camps de futbol i la veritat és que tothom s’avenia a tot. És ara que hi ha aquesta exigència, que en alguns casos és negativa. Jo només dic una cosa: quan expliquen als socis els problemes que hi ha no se’n fan càrrec. S’ha de pensar que hi ha dies que els jugadors estan millor i n’hi ha que estan pitjor, hi ha temporades que encertes els fitxatges i n’hi ha altres que de deu fixatges n’encertes cinc. I hi ha socis que volen que els deu que has fitxat funcionin a la perfecció, i això no sempre és així… El Figueres és un club que ha jugat a la 2a Divisió A però econòmicament és un club petit.

Guanyar és molt bonic i agrada tant a la gent, però és clar, com diuen en francès, «S’il n’y a pas d’argent, il n’y a pas de musique». A tots els que sempre es queixen, jo els diria que si estiguessin només un any a la Junta canviarien de pensament i veurien els esforços que fem. A la Unió hem de fer l’equip que es mereix la ciutat.

Al llarg d’aquests 100 anys, quin creu que ha estat el moment més important del club?
El més important per a la història de la Unió Esportiva Figueres és quan es va pujar a segona Divisió A. Per mi aquest és el moment més important del club. Però pensant-ho fredament, una ciutat petita com Figueres va haver de fer front a inversions econòmiques molt elevades i no sé si va ser bo.

La UEF va derrotar el Barça. Aquest podria ser un dels moments inoblidables, per exemple? Com ho va viure vostè que és culer?
Sí, aquest també va ser un moment important. Jo soc molt del Barça però quan juga el Figueres soc més del Figueres. Ja pot jugar el Barça que primer vaig a veure la UEF, ho sento, però el Figueres és el meu equip de tota la vida.

I quin creu que ha estat el personatge més rellevant d’aquest centenari?
Jo tinc una persona que sempre recordaré, havia estat un membre de Junta i havíem sigut companys: és en Joan Ubeda Díaz. Aquesta és la persona que ha estat més anys dins del club, en total 40 anys. I jo en porto 35.

Està a punt d’atrapar-lo, doncs…
No hi arribaré pas, cinc anys són molt llargs i no ho crec. Aquest senyor era una bellíssima persona i va treballar molt per a la Unió Esportiva Figueres. Un gran exemple per a tots els socis i aficionats.

Un dels pitjors moments que viu el club és quan el 2007 es perd gairebé els 88 anys d’història amb el canvi de nom, Unió Esportiva Miapuesta Figueres. Com ho viu Carles Lloveras?
Molt malament, però es va produir un fet extraordinari que va fer que la gent sentís molt el que passava i vam arribar als gairebé 800 socis. Vam salvar-ho, però de mica en mica s’ha anat desfent i ara som 400 socis.

Realment van ser moments molt complicats, vam haver de tornar a jugar a camps pelats de pobles. Algun directiu em deia: «a mi anar a jugar a aquests camps així em fa vergonya, no hi vaig». Doncs jo sí que hi anava, amb la meva senyora anàvem a tot arreu per veure el Figueres.

Vostè ha vist l’equip durant set temporades a Segona A, disset a Segona B i dinou temporades a Tercera, on està actualment.
He vist la Unió Esportiva Figueres a totes les categories, fins i tot abans, a preferent i primera regional. I també he vist un infinit de jugadors. Sempre dic que jo estic molt agraït a tots els jugadors que han defensat els nostres colors, l’escut i la nostra samarreta. Amb més o menys sort, però només pel sol fet d’haver-la vestit i haver escollit jugar al Figueres, ja es mereixen tots els meus respectes.

El club, a partir del 1996, aposta clarament per la formació i es crea la Fundació Esportiva Figueres. Actualment compta amb més de 300 jugadors i 24 equips. Per què se li dona tanta importància, al futbol base?
Abans no se li donava aquesta importància, jo recordo que hi havia algun directiu que li sobrava l’equip juvenil, fins i tot. Eren altres temps i s’apostava pel primer equip. Però a mi sempre m’ha agradat el futbol base i els he anat a veure sempre. Sempre he pensat que el futbol base és important perquè si ja no puges als jugadors de casa des dels seus inicis, tens doble cost, perquè els has d’anar a fitxar fora, d’aquesta manera la mainada ja sent els colors des de ben petit i així es crea plantilla.

Actualment al club hi ha més de 300 jugadors i 24 equips, però així i tot no hi ha cap equip femení. Com pot ser?
Ja es va intentar però es va considerar que era un cost afegit, i prou problemes teníem quan no hi havia tants equips. Imagina’t ara. Es va intentar però finalment no es va portar a terme.

D’aquí a poc temps hi haurà un nou president, Narcís Bardalet. Què en pensa que ell sigui el relleu?
Penso que hem tingut la gran sort de trobar una bellíssima persona, intel·ligent en relació amb el futbol i un bon amant del club, perquè ell cada diumenge hi és, no falla mai. I penso que també agafarem una mica d’impuls. Ningú li dirà que no a fer-se soci del club, n’estic convençut. En Bardalet no té ningú que li pugui anar en contra de res.

I com valora els últims anys de José Antonio Revilla?
La valoració ha de ser positiva, s’hi ha dedicat molt i ha tingut molta feina. Amb un club recentment desaparegut, començar de baix és difícil. Vam haver de fer la refundació i ens vam trobar sense res.

I per acabar, què significa la UEF per Carles Lloveras?
Tot! A vegades m’enfado i hi ha moments que em passa pel cap plegar però la meva senyora no em deixa, el president Revilla tampoc i ara segur que en Bardalet tampoc.

El veurem a l’estadi durant anys, no? I a la Junta?
Sí, i tant. Ara soc com la veu del soci, molts em truquen a casa per saber a quina hora juga la UEF. I jo els dic que em truquin sempre que vulguin, sembla que tingui la secretaria a casa.

I sí, formaré part de la nova Junta. Ja ens han demanat que els que formem la Junta actual ens quedem. També n’hi haurà de nous.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li