Carles Fortiana: ‘El més important de ser alcalde és saber escoltar a la gent del teu poble’

0
781

Fa gairebé vint anys que és l’alcalde del poble de Llers. Durant molts anys ha governat amb majoria i sense oposició, una situació que va canviar en les darreres eleccions municipals. En aquesta entrevista, Fortiana desgrana la situació actual del poble, els projectes de futur i les obres de millora que es faran. D’altra banda, també destaca alguna de les problemàtiques com l’incivisme


Com ha sigut aquest últim any pandèmic, a Llers?
Doncs una mica com a tot arreu, la pandèmia ha afectat alguns negocis, sobretot bars i restaurants. Ara sembla que veiem una mica la llum al final del túnel i anem recuperant.

Quines ajudes ha pogut impulsar el consistori per a les empreses afectades?
Hem fet dues línies d’ajudes, una relacionada amb la taxa d’escombraries i l’altra amb subvencions de l’IBI. Fem el que podem, no podem fer tot el que ens agradaria per ajudar a la població que ho ha patit més, però alguna cosa fem.

Llers, com la majoria de pobles, té una part de la població ja envellida. Va haver-hi molta afectació de la covid-19?
No, la vegada que va haver-hi més casos, que jo en tingués constància, em penso que van ser uns deu casos de cop.

A les últimes eleccions municipals, el poble va decidir que entrés l’oposició a l’Ajuntament. Quina relació hi ha?
Bé, l’equip de govern va seguint el programa que vam dissenyar, fem les obres que vam dir, i l’oposició fa la seva feina que és la de controlar i fer oposició. La relació, per part nostra, és bona.

La plaça del Ramal ja té una imatge renovada. Per què s’ha impulsat aquesta obra de millora?
Sí, era una de les obres que portàvem al programa electoral i avui mateix s’ha obert la plaça i s’han acabat totes les obres. És un espai públic que el volem dedicar a la gent i el que hem fet ha sigut retirar la zona d’estacionament de vehicles, hem comprat dues finques per compensar la pèrdua d’aparcament i, de mica en mica, la gent s’haurà d’acostumar a caminar una mica més i no poder deixar el cotxe a la porta, però al final això és qualitat de vida.

Però el pas de vehicles està permès, oi?
El trànsit no quedarà tallat ni prohibit a la plaça, simplement no s’hi podrà aparcar com fins ara. Hi ha una zona de càrrega i descàrrega pels establiments comercials i gastronòmics propers.

Relacionat amb el trànsit, finalment la drecera de l’N-II, a Hostalets de Llers, també ha quedat tallada. Era un punt perillós,no?
Els Mossos d’Esquadra van presentar-nos un informe reclamant el tancament i com que no era competència nostra ho vam enviar a Foment, i finalment Foment va decidir tancar-ho. Ja inicialment, és a dir, fa uns quinze anys, quan es van fer aquestes obres ja era un pas tancat. Però vam demanar que s’obrís pels negocis de La Cabaña i el MoonNight, i ho van acceptar. Però ara, amb el trànsit de camions de la zona, com que hi ha hagut accidents, s’ha decidit tancar. És un punt perillós tant d’entrada com de sortida, perquè de sortida els camions van lents i és precisament un carril d’acceleració i els Mossos d’Esquadra van veure que era perillós i van demanar que Foment ho tanqués.

Esmentava els projectes del programa electoral. Quins s’han pogut tirar endavant, fins el dia d’avui?
D’aturar no n’hem hagut d’aturar cap, de projecte, i això és bon senyal. El que sí hem notat és que amb la pandèmia tot va una mica més lent i durant els quatre anys que dura la legislatura ho anirem fent. Per aquest any ja teníem el projecte i la subvenció de l’INCASÒL i hem fet una plaça al barri de la Vall, hem fet també una escullera a la zona esportiva i estem pendents també d’actuar a la zona infantil. Anem fent petites coses, que són petites, però a mesura que es van fent, és volum pel poble.

A vegades s’ha queixat de l’incivisme i les muntanyes de deixalles que hi ha entre Figueres i Llers. El terme, però, és de Figueres. Com s’hauria de solucionar?
La major part del terreny pertany a Figueres, això no vol dir que amb les qüestions relacionades amb la marihuana quan hi ha batudes, el poble més proper és Llers i en aquests descampats i camins hi aboquen les terres, els testos, les bosses amb marihuana… O simplement tubs de calefacció que utilitzen per fer les insta·lacions de les plantacions. Què fem? Doncs tres o quatre vegades l’any demanem els serveis d’una empresa per recollir-ho i portar-ho a l’abocador.

Qui ho paga, però, això?
L’Ajuntament de Llers, és a dir, el poble de Llers. Però és que no hi ha manera de fer-ho diferent. L’Ajuntament de Figueres tampoc en té cap culpa. El que sí que vull dir és que estic totalment d’acord amb les declaracions de l’inspector en cap dels Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial de Figueres, Alfons Sánchez, en el sentit que si les penes no són més contundents, no ens en sortirem. La brossa i la porqueria la continuarem tenint als pobles veïns. I quan parlo de Llers, parlo des d’aquí a La Vinya Gran. Allà és un desastre i es pateix molt aquest incivisme provocat per les drogues.

Aquest estiu va haver-hi polèmica amb la pedrera. Quina n’és la situació?
L’empresa Cales de Llierca va presentar el projecte d’ampliació d’una zona de xarxa i natura i des de l’Ajuntament estem valorant la situació. Estem mirant què hi ha de positiu i quines repercussions pot tenir en el medi ambient, per tant, per una banda estem valorant les compensacions que podem tenir per recuperar part de pedra seca i barraques i, per l’altra banda, l’afectació ambiental.

Aquest, però, no és el mateix projecte de pedrera que l’Ajuntament va tombar fa uns anys. Oi?
No, allò era una nova pedrera. Aquesta d’ara és una ampliació de la pedrera que ja hi ha. I precisament qui porta aquesta temàtica és la Maite Oliva, per a nosaltres és una garantia que hi sigui ella perquè en temes de pedra seca i medi ambient treballa molt bé i en té molt coneixement.

Foto: Àngel Reynal

El poble està a la zona de la Garriga, és a dir, la pedra seca. Per què no se’n parla prou de la pedra seca?
Sí, estem a la zona de la Garriga. Entre Avinyonet, Cistella, Vilanant i nosaltres. No es coneix prou la pedra seca, és per això que la Maite vol intentar recuperar-ho. Aquí tenim molta pedra seca, paret i barraca, però la tenim tapada de vegetació i una de les raons perquè la Maite s’està movent és intentar, ja que tenim pedreres, que ens ajudessin en la recuperació d’aquestes zones. Ara tenim molta pedra seca però la veiem quan es neteja el bosc.

Llers és un municipi molt actiu i amb molt teixit associatiu. Com s’aconsegueix? No és fàcil.
Doncs la veritat és que és una sort; des de sempre la gent de Llers s’ha involucrat als projectes i esdeveniments del poble. Quan vam començar la fira de la cirera, recordo que érem poquets, però es va tirar endavant i ara és un èxit. També amb la Fira de la Bruixa, i s’hi ha implicat molta gent de fora, l’Ajuntament, sobretot l’Anna i la Nuri, i la veritat és que és un èxit també. Tot i que aquest any no s’ha pogut fer massa res. També hi ha el futbol i les quines, que hi col·laboren una quarantena de persones. I sense oblidar-nos del Pessebre Vivent.

Trenqui’m el mite, és cert que hi ha rivalitat entre les cireres de Llers i les de Terrades?
No hi ha rivalitat… El que passa és que les dues poblacions tenen cireres molt bones [entre riures] i tant és així que vam arribar a un acord amb l’Ajuntament de Terrades perquè ells fessin la fira el primer cap de setmana de juny i nosaltres el segon. Però no hi ha rivalitat, el sistema de fira és diferent però, en tot cas, si hi hagués rivalitat seria bo.

Quin ha de ser el futur de Llers?
Per a mi, no hauríem de créixer gaire més, perquè tenim pràcticament tots els serveis, però els tenim per la gent que som. Això vol dir que si hi ha més volum de gent, haurem d’ampliar els serveis com l’escola, la llar d’infants, el cementiri… Tot va relacionat. I penso que Llers hauria de caminar cap a on camina ara, un poble tranquil, arreglat, al costat de Figueres, amb entorn natural per anar a caminar, té unes instal·lacions esportives prou completes.

Què hi manca?
Si Déu vol i d’aquí a poc temps, és a dir, aquest estiu, ens faran dues pistes de pàdel a la zona esportiva i tornarem a reactivar tota aquella zona que hi ha: la piscina, la pista descoberta, el pavelló, el camp de futbol… I tornarem a tenir la vida de sempre. Tenim unes bones instal·lacions esportives perquè hi ha diferents entitats com el futbol, el club de patinatge, els caçadors, el club d’escacs o el casal de la gent gran.

Què queda al tinter?
El que tenim pendent és el sistema de sanejament, que el teníem pràcticament aprovat amb l’ACA, però com que van fer el túnel de l’AVE, s’ha modificat el traçat i s’està fent. Se suposa que l’any que ve estarà fet el projecte. Volem també endreçar els carrers del poble nou i continuar amb la remodelació que s’ha fet a la plaça del Ramal, però cap als carrers Sant Quirze i de la Força i també hi ha encarregat el projecte de soterrament de serveis i renovació de canonades d’aigua, a la Vinya Gran.

On hi ha moviment de terres és a la zona de Can Padrosa. Hi va un nou aparcament de camions?
Allà hi ha un projecte d’aparcament de camions i una benzinera. Més endavant suposo que hi faran un restaurant o també es parlava d’un hotel per camioners.

Fa vint anys que és alcalde de Llers. Durant aquestes dues dècades, amb què creu que s’ha equivocat?
Ostres, segurament m’he equivocat amb diverses coses, no et sabria dir quines. Bé, i dic vàries perquè un alcalde o un responsable de qualsevol empresa sol cometre errors.

I què n’ha après de ser alcalde?
Molt, molt. S’ha de tenir paciència i ganes d’explicar. El més important de ser alcalde és saber escoltar la gent del teu poble i poder dir, a qui tens davant, «sí, però no podem» o «m’agradaria, però ara no pot ser». Però no pots mentir mai.

Això de no mentir, en política, sovint costa.
Doncs no es pot mentir. Tu li pots dir a una persona «d’aquí a tres anys ho farem», però no l’has de mentir. Si no tens capacitat per fer-ho, no has de donar falses expectatives.

Té intenció de continuar?
És molt aviat encara, no ho sé. És una pregunta que podré respondre d’aquí a un any o any i mig.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li