Carles Chacón: ‘La història del Club Esportiu Llançà és molt rica en emocions’

0
838

L’historiador i futbolista llançanenc és coautor, juntament amb Jordi González, del llibre ‘CE Llançà. 100 anys de força, alegria i coratge’


Com ha estat l’experiència d’escriure el centenari del club?
Una experiència magnífica. La idea inicial que teníem era la de fer un llibre participatiu que involucrés a molta gent, que tothom expliqués amb les seves paraules el que va passar en un moment o una temporada concreta, i el fet de conèixer gent del món del futbol de Llançà, d’entrevistar-los, ha estat molt gratificant. Entre aquestes persones, per exemple, hi ha en Vicenç Pumareda –que va ser vicepresident i que s’ha involucrat molt en cedir-nos un munt de fotos–, en Josep Caula, en Jaume Juher… Gent de futbol a qui ens hem pogut apropar juntament amb en Jordi González, l’altre coautor del llibre i amb qui estic molt content d’haver treballat.

Com definiria el recorregut de l’entitat durant aquest segle?
És una història molt rica en emocions i plena de coratge i alegria. Com diu el nostre himne, «força, alegria i coratge», que és el que s’ha viscut durant aquests cent anys. Amb la força i el coratge en moments molt durs i difícils es va aconseguir tirar endavant, i descobrir tot això ha estat molt bonic. I d’altra banda, l’alegria de veure que hi ha hagut ascensos i que l’entitat ha anat creixent.

Quin episodi de la història l’ha sorprès més?
És molt difícil de dir, hi ha molts moments i de cada època em quedaria alguna cosa. Per exemple, de quan va començar m’ha encantat saber que encara hi ha gent que guarda les factures del material amb què es feien les xarxes de les porteries, estem parlant dels anys vint. O les factures dels para-sols que es posaven en els partits per protegir el públic, o del material per fer les samarretes… També hem descobert que als anys seixanta els joves de Llançà, davant d’una realitat en la qual el bàsquet era el que imperava, van voler anar contra la norma i van apostar pel futbol. Tot i no tenir gaire suport, van ser ells mateixos els qui ho van reactivar. O als noranta, amb el mític equip que va pujar a Preferent amb gent de Llançà… I, d’altra banda, també m’ha sorprès veure que en la rivalitat que hi ha hagut sempre entre els de la vila i els del port, hi havia un club que es deia Arenas FC, que era dels del Port i que tenia al camp davant de la platja. Als anys trenta eren gairebé més potents que el CE Llançà, van arribar a quedar sotscampions de l’Empordà, i hi van tornar a quedar als cinquanta. Alguns portencs ens han explicat que intentaven que no es produïssin derbis, perquè hi havia força rivalitat i fins i tot a vegades s’acabaven a cops de roc.

En quin moment es troba ara mateix l’entitat?
Es troba en un moment d’oportunitat, perquè té el primer equip altre cop a 2a Catalana i existeix l’oportunitat de consolidar-se, mentre que el futbol base està en un moment de transició, hi ha hagut canvi de coordinació. Tenir uns 200 jugadors, en comparació amb els noranta o els inicis del segle XXI, demostra que estem en un moment molt bo i positiu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li