Carles Bayés: ‘A l’Alt Empordà hi ha un increment constant de la temperatura mitjana anual’

0
1429

És geògraf, climatòleg i l’home del temps d’aquest setmanari. Ens explica el fenomen Gloria, a què ha estat degut i quina és la tendència climatològica de l’Alt Empordà en els propers anys. En aquesta entrevista també ens avança com podria ser el paisatge de comarca les properes dècades i quines planificacions urbanístiques s’haurien de tenir en compte, tant a la franja litoral com a les ciutats


Com s’ha d’entendre el Gloria?
Com un temporal molt dur, no excepcional però sí extraordinari. I dic no excepcional perquè hi ha registres històrics d’algun episodi pel que fa a acumulació d’aigua, molt similar. Va ser el desembre del 1932 i també va haver-hi precipitacions molt importants en aquest sector nord-est de Catalunya, l’Empordà, les Garrotxes, el Ripollès… per tant, no és inèdit però sí extraordinari. I és perquè tot és una depressió mediterrània molt profunda i la particularitat que ha tingut és que ha estat un temporal no només de pluja, sinó també un temporal de vent, de mar i de neu. Tenim un últim precedent, que no va ser tan intens: la llevantada de Sant Esteve del 2008. Però aquest ha estat molt més potent, sobretot pels impactes al territori.

La pregunta que ens hem fet aquesta setmana: per què un temporal d’aquestes dimensions?
Ha estat una llevantada molt forta i ha esdevingut per un cúmul de factors. Ha estat una depressió aïllada en nivells alts (DANA), i és una situació de bloqueig anticiclònic, ja que hi havia un anticicló molt potent i no habitual al nord-centre d’Europa i una bossa d’aire fred en altura que es va despenjar, això és el que se’n diu corrent polar. Per tant, és una massa d’aire molt freda que es despenja de latituds del nord i ens arriba a la mediterrània. I què va passar? Que la mediterrània té la peculiaritat que és ciclogenètica, que vol dir que té la capacitat de crear o d’aprofundir depressions i en entrar en contacte amb aquest aire fred, amb l’aire mediterrani i la pròpia humitat que té, amb una temperatura bastant elevada i a més a més afegint la particularitat que arribava aire humit de l’Atlàntic, va haver-hi un còctel explosiu que va formar aquesta depressió.

La segona pregunta i més repetida d’aquests dies: ha estat causat pel canvi climàtic?
El canvi climàtic no ha fet que apareguin aquests episodis de forta pluja. Estem a la mediterrània i una de les característiques naturals d’aquesta zona és que hi hagi episodis extrems. El que és interessant de relacionar amb el canvi climàtic és la tendència, a mesura que passin els anys i amb les dades històriques, per comprovar si tendim al fet que aquestes depressions profundes vagin a més i cada vegada siguin més freqüents.

A partir d’ara, quan hi hagi llevantades, seran intenses com aquesta?
No sempre. Hem de pensar que continuarà havent-hi llevantades, però ara la clau és saber si les llevantades seran més freqüents i més intenses. I sembla, per les projeccions d’escenaris de canvi climàtic, que tendim a anar per aquí. Per tant, això que hem tingut ara, que és extraordinari, pot ser i tot apunta que en les properes dècades ja no sigui tan extraordinari i sigui més ordinari.

Hi ha un refrany que diu que «les llevantades venen de dos en dos». Hem de preocupar-nos de cara als pròxims dies?
No està demostrat científicament, és cert que hem tingut un patró atmosfèric però res apunta que hagi de tornar a passar d’aquí a poc. A mitjà termini, mirant els mapes, no es veu un altre temporal d’aquest tipus.

Com hauríem de planificar millor la zona per evitar menys danys, si la tendència és aquesta?
Quan parlem del risc que puguin aparèixer nous temporals amb aquesta intensitat depèn de dues coses: una és que no controlem el vessant natural, que és el detonant meteorològic. No podem evitar els temporals, el que podem fer és planificar el territori de tal manera que l’exposició humana a aquests temporals sigui menor, és a dir, que siguem menys vulnerables als impactes de la intensitat d’aquests temporals. De totes maneres, quan dic que la part meteorològica no la podem dominar, si hi vinculem el canvi climàtic, que és d’origen antròpic, es diu que el principal culpable és l’activitat humana. Aquesta és l’altra: estem canviant la composició química de l’atmosfera, per tant, tenim molt a fer i hem de mirar de protegir el planeta per evitar el canvi climàtic, per tal que el clima no canviï. I a la zona mediterrània sembla que els episodis siguin cada vegada més extrems. El que passa és que això és irreversible, si d’aquí a un any hi ha una llevantada, no la podrem dominar.

Com ha canviat el clima de l’Alt Empordà, en l’última dècada?
Molt, pel que és pròpiament la part climàtica, hi ha una dada demostrable que ens diu que hi ha hagut un increment constant de la temperatura mitjana anual. Això no vol dir que cada any faci més calor, però en els últims deu anys hi ha una clara tendència que la temperatura mitjana anual ha augmentat. Hi ha una dada, la dic de memòria, que ens diu que dels últims 30 anys, si definíssim els cinc anys més càlids, aquests se situen en els últims 7-8 anys. Per tant, podem dir que en els últims anys hem tingut els cinc anys més càlids, des que hi ha dades. Això ja és molt significatiu.

Què més s’ha pogut observar?
Per exemple la temporada de nits tropicals. Són aquelles nits en les quals la temperatura mínima és igual o superior als 20 graus. Sembla que s’està demostrant que a l’Alt Empordà i en general a Catalunya, sobretot a la franja costanera, aquesta temporada de nits tropicals s’ha avançat, per tant, ja no només és juliol i agost, sinó també juny i fins i tot maig. I també s’ha allargat, ja no només s’acaben a l’agost, sinó que també n’hi ha al setembre i a principis d’octubre. Això vol dir que el clima s’està fent més càlid i, per tant, les temperatures més extremes. Això és un indicador.

Això va lligat directament amb les onades de calor. En tindrem més?
Estadísticament està demostrat _i la dada és molt fiable_ que els estius cada vegada són més càlids i secs i amb més onades de calor.

I anirà en augment?
Sí, totalment. El clima s’està subtropicalitzant en el sentit que cada vegada en latituds del nord s’està fent més càlid, per tant, està pujant la franja càlida.

BASILI GIRONÈS

Climatològicament parlant, cap on anem?
Cap a un clima cada vegada més càlid i sec i amb més variabilitats extremes del clima i de la meteorologia. Per exemple en la precipitació, tot i que si mirem enrere no hi ha una tendència clara d’un augment o una disminució d’aquesta, però sí que hi ha una lleugera tendència que està disminuint. Les projeccions del canvi climàtic diuen que les precipitacions aniran a la baixa: sembla que hi haurà un augment de la intensitat diària de pluja, plourà menys dies però el dia que plogui hi haurà més precipitació. Per tant, hi haurà més irregularitat de precipitació i més intensitat, perquè la pluja es concentrarà en molt pocs dies. És un dels perills per a les inundacions, sembla que la pluja pot anar a menys a l’hivern i a la tardor. A l’Alt Empordà hi ha projeccions que diuen que de cara als pròxims 10-20 anys, aproximadament, a la zona interior de la plana i la part de les Salines i els Aspres, per tant a tota la zona de la meitat oest, sembla que -i és només una estimació, eh?- els dies amb precipitació superior als 50 litres per metre quadrat poden anar a més. Però a mesura que avancin les dècades, arreu de la comarca anirà a menys. Per tant, ara potser hi haurà un parell de dècades que plourà una mica més que no pas d’aquí a 40 o 50 anys, sobretot a l’interior de la comarca. En canvi, a la costa no; es preveu que a la costa plogui menys.

Hi ha zones més vulnerables, com ara els Aiguamolls, i diuen alguns que Roses desapareixerà. És cert?
La costa baixa, amb l’increment del nivell de l’aigua del mar. Tindrà efectes com el que ha passat ara al Delta. Amb les llevantades, l’aigua del mar acaba ocupant zona interior. I finalment acaba ocupant zones artificialitzades, com ara càmpings. Si mires l’Alt Empordà, hi ha un gran nombre de càmpings que estan primera línia de mar i això tindrà els seus efectes. Això et porta a qüestionar-nos com planifiquem o gestionem el territori. El que ha passat al Delta de l’Ebre és molt il·lustratiu, és vulnerable perquè a la línia de mar no arriben els sediments que hi han d’arribar del riu. El riu Ebre està regulat per uns 200 embassaments i retenen la sorra i els sediments de la circulació d’aquest, i com que no arriben a mar, no hi ha aquesta barrera natural que impedeix que l’aigua de mar pugui penetrar. A l’Alt Empordà seria el mateix, tenim la Muga regulada per embassaments però també hi ha molta pressió urbanística a la costa i la clau és preservar i naturalitzar la franja costanera.

Per tant, deixar d’edificar a primera línia de mar, oi?
Absolutament. Primer de tot perquè estem alternant el medi natural i la condició que li pertoca a primera línia de mar és ser aiguamolls. I a banda, pressionar urbanísticament la primera franja és exposar la gent, els equipaments, etc. a uns riscos ambientals que hi haurà fruit de la pujada del nivell del mar. De planificació del territori podríem parlar-ne a bastament, perquè no només hi ha això…

Expliqui’s…
També cal pensar en els riscos d’incendis forestals. Si cada vegada hi haurà més situacions d’estrès hídric i, per tant, plourà menys i augmentaran les temperatures, passarà que tindrem més sequera i evaporació. I en un territori com l’Alt Empordà, on s’ha abandonat pràcticament l’explotació forestal i la gestió del bosc és precària, hi tenim polvorins. Com va quedar demostrat amb el gran incendi del 2012. Si no es fa bé, són riscos climàtics, meteorològics i ambientals, en general, molt importants.

Tenim força feina a fer…
Moltíssima feina, quan es parla de gestió del territori i de canvi climàtic es parla de dues estratègies: mitigació, d’una banda, perquè no podem intervenir en la natura però podem fer que l’impacte del canvi climàtic sigui menor. S’ha de planificar el territori de tal manera que es redueixi l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera. Des del món local es poden fer coses, tot i que també des del món global, però la gent ha de ser molt conscient de qui vota. Ens agradi o no, l’ordenació del territori són decisions polítiques i és important votar uns polítics que duguin a terme polítiques de preservació del territori i de molta sensibilitat per afrontar el canvi climàtic. I l’educació, a les escoles és fonamental: la cultura de l’educació en el canvi climàtic, per mi, hauria de ser una assignatura troncal. Hem de ser capaços d’interioritzar on vivim, què està passant amb el canvi climàtic, què pot passar i què hem de fer per conviure-hi. I d’altra banda hi hauria les estratègies d’adaptació: el canvi climàtic és inevitable, està demostrat, però es pot minimitzar. Cal per exemple dissenyar bé les ciutats, hem d’apostar per ciutats amb molts parcs urbans, que són els pulmons de la ciutat i fan que el clima urbà no sigui tan càlid. El creixement urbanístic s’ha de reduir, hem de ser conscients que tenim uns recursos naturals i no es poden esgotar. Cal preservar els espais fluvials, els rius han de tenir els seus espais de via, els rius són les lleres i també l’entorn d’aquest. Als rius se’ls ha robat el seu espai i quan plou el recuperen.

Aquests dies els mitjans hem dubtat de com escriure Gloria, amb accent o no. Teníeu alguna indicació?
Jo l’accentuaria perquè és en català. Les depressions es bategen i s’alternen per ordre alfabètic i de gènere. Als Estats Units fa moltes dècades que es fa i a l’Estat espanyol, des del 2017, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMED) i també França, Portugal i Bèlgica van establir aquest convencionalisme que en el moment en què hi hagués depressions potencialment perilloses, és a dir, no totes, les batejarien amb un nom. I quin nom? Es va decidir que el qui batejaria seria el primer lloc on hi hagués un avís de perillositat del fenomen meteorològic. Els països decideixen un calendari per a cada temporada de temporals, per exemple, la propera depressió potencial perillosa tindrà nom d’home i es dirà Herve i la següent, amb nom de dona, serà Inès.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li