Carles Bastons: «Avui en dia encara no sovinteja la dona portant el volant d’un camió»

0
1228

El figuerenc ha escrit amb la seva filla, també filòloga, Montserrat Bastons (1986), el llibre ‘Dones de les terres gironines que han fet història’. Divendres van presentar a la Biblioteca Fages de Climent aquest recull de 105 biografies de dones, moltes injustament oblidades o desconegudes


 

Quan decidiu, amb la seva filla Montserrat Bastons, escriure la biografia de dones que han deixat petjada a les nostres comarques?
Davant de l’èxit del primer llibre d’aquestes característiques, 115 personatges de les terres gironines que han fet història (Editorial Base), vam pensar que seria interessant, tot compartint la idea amb l’editor, ampliar i actualitzar les dones del primer llibre i afegir-ne a la vora de cent. Pensem que és una primícia en l’àmbit català recollir en una sola obra una galeria de dones, que a la seva manera han fet història. Un altre objectiu va ser destacar el paper de la dona i la seva dignificació.

El llibre conté 87 semblances bibliogràfiques i 18 perfils. Per què hi apareixen 105 dones?
Per una banda, 87 perquè són els anys que les dones tenen dret a vot, des del 1931, amb la República; i per l’altra, 18 per ser l’any en què apareix el llibre i un any de moltes commemoracions. També de dones importants en l’àmbit català, com Montserrat Abelló, de Tarragona, Maria Aurèlia Capmany, de Barcelona, o la mateixa Joaquima Jaume, de Cadaqués. En total són 105 dones, perquè ultrapassa el número simbòlic de 100 i supera amb escreix nombre d’homes tractat en el primer llibre.

Moltes tenen perfils diferents. Parlen de comtesses i de reines; religioses, màrtirs i beates; mestres i bibliotecàries; polítiques i activistes. Com han fet la tria?
Hem intentat incloure dones de tots els àmbits, ideologies, tarannàs, professions, estatus i procedències. Hem buscat la varietat en funció de l’interès de la seva biografia. Dissortadament, per exemple, de la Cerdanya només n’hem trobat una: la primera veterinària de Catalunya. Però cap arquitecte, enginyera, jurista o catedràtica d’universitat.

De l’Empordà, surten una bona colla de dones. Des de l’esportista Roser Llop fins a Lídia Noguer.
De l’Empordà reivindiquem amb força l’escriptora Caterina Albert, la metgessa Glòria Compte i les bibliotecàries Justa Balló, de Llançà, Maria Perxés, d’Agullana i Rosa Ymbert, de Figueres. També Dolors Condom, catedràtica de Llatí al Ramon Muntaner i de l’Institut Vicens Vives, o l’artista Esther Boix, de Llers. I, per descomptat, Anna Maria Dalí.

Segurament heu fet moltes descobertes amb la vostra recerca. Quin personatge us ha sorprès més?
Destacaria dos noms que pertanyen a la Garrotxa i al Gironès. D’Olot, hi ha l’autora Mercè Devesa, que molta gent no sap qui és i que nosaltres també desconeixíem. Va ser la dona de l’escriptor Josep M. de Sagarra, amb qui estaven vinculats al Port de la Selva. De Girona, hem descobert Celestina Vigneaux, muller de Pere Coromines i mare del gran filòleg Joan Corominas. Va ser impulsora de les cantines escolars, precursores dels actuals menjadors.

Hi ha anècdotes curioses. Per exemple, la d’Àngela Clos i Batlle, nascuda a Cantallops l’any 1887, qui va ser la primera regidora de les terres gironines.
Té l’honor de ser la primera regidora municipal de les terres gironines. Per qüestió de dies, i pels famosos nomenaments i preses de possessió, n’és la primera. La segona era de Salt, a qui no hem pogut incloure en la publicació, i la tercera va ser Antònia Adroher, de Girona ciutat.

Laura Bonaset i Moner, de Fortià, va ser la primera dona conductora de camió.
Efectivament. I a més, hi ha detalls curiosos: va haver de demanar permís a Madrid per treure’s el carnet i quan es va presentar a l’examen la resta de candidats eren homes i ella va ser l’única que va aprovar. Cal reconèixer-li aquest gran valor, gosadia i coratge, atès que avui en dia encara no sovinteja la dona portant el volant d’un camió. Serveix com a exemple precisament per la seva valentia, per defensar els drets de la dona, apta per a qualsevol ofici, treball o professió. Admirable!

El llibre és un homenatge a les dones invisibilitzades?
Sí. Amb més motivacions: recuperar aquest patrimoni humà femení tan variat i ric i oferir-lo com un dels valors culturals de les terres gironines, molt pròdiga en personatges famosos, siguin homes o dones . I també per cercar cert efecte dominó i que aquest llibre serveixi de mirall perquè es puguin fer obres semblants de dones lleidatanes, tarragonines i barcelonines. Tot plegat, per obrir línies de recerca en el camp cultural i per reivindicar homes i dones que, a vegades, des de la humilitat per no dir des de l’anonimat, han contribuït a fer país, més enllà de figures mediàtiques, massa potenciades pels mitjans de comunicació.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li