Canvis en el concepte de ciutat

0
968

Quan sembla que ja estem deixant enrere els rebrots a la comarca, costa veure els canvis que ens portarà aquesta pandèmia en el concepte de ciutats. S’evidencia l’impacte vinculat a l’economia però es fa difícil veure com aquesta inesperada crisi afectarà la manera de pensar les ciutats.

Quan parlo dels canvis que provocarà la crisi de la Covid-19 en la conceptualització de la ciutat no m’estic referint als retocs circulatoris per poder mantenir l’espai interpersonal al carrer. Parlo de quelcom més profund.

En primer lloc, entendre les noves connurbacions urbanes. Fa anys que parlem de les ciutats reals quan parlem de les àrees urbanes o metropolitanes a l’entorn d’una ciutat. I enteníem que en el fons, quan parlàvem de ciutat, estàvem parlant de la xarxa de municipis lligats a la ciutat, la famosa àrea urbana. Després del confinament i els rebrots això ja quedarà petit. I la cosa no anirà de corones metropolitanes. Ni tampoc dels municipis mitjans a pocs quilòmetres de distància amb una certa trama urbana contínua. La Covid-19 pot fer realitat el concepte noucentista de la Catalunya ciutat. Fins la pandèmia, era poc realista pensar de viure a 70-100 quilòmetres d’on es treballa. Una minoria connectada amb alta velocitat o autopista s’ho podia plantejar però continuava la lògica de viure o a la ciutat o a la primera o segona corona. De cop, els espais rurals despoblats han esdevingut més sexys que l’àrea urbana. Per dos motius: per la qualitat de vida que suposa viure en un entorn rural després d’estar confinats en un pis de seixanta metres i pel salt que ha fet el teletreball en aquests darrers mesos. Això pot comportar molts canvis en la mobilitat. D’aquí que els plantejaments de les ciutats d’aposta per únicament pel transport públic i la reducció del cotxe poden trobar-se en nous reptes no previstos. Es pensa molt en l’empadronat i no en l’usuari de la ciutat. I el que ha passat ens diu que cal pensar en els ciutadans però també en els usuaris.

I portarà canvis també en la percepció de ciutadania i del rol de les ciutats, que esdevindran encara més generadors de serveis per àrees cada cop més grans i diverses i hauran de fer plantejaments en tots els àmbits que vagin molt més enllà de la població empadronada al seu terme municipal.

Aviat, viure a una hora de distància de la gran o mitjana ciutat serà normal i desitjable.

El segon gran canvi és la redistribució dels usos urbans dels centres de les ciutats. Aquesta crisi impactarà d’una manera important en el comerç que és la vida en els centres de les ciutats. Uns centres pensats com a establiments comercials o de restauració en les plantes baixes i habitatge o apartament turístic en les plantes superiors. Si no es produeix una reducció dels preus dels lloguers per adaptar-los a la nova realitat, és possible que molt locals comercials dels centres urbans estiguin buits. Com ja comencen a estar-ho. L’impacte del comerç electrònic i les grans superfícies comercials també és determinant. Davant aquesta realitat, o es baixa el negoci dels propietaris dels locals o la reconversió de molts locals comercials en habitatge serà una opció molt real.

També es produiran canvis en l’impacte del turisme a la ciutat i a les localitats turístiques. No perquè el turisme s’acabi. Al revés. El fre que representa pel turisme la situació actual provocarà canvis a curt termini que han de suposar una millor planificació per quan el turisme torni amb força. Cal pensar ara quin turisme es vol per quan aquests tornin. Ara és l’hora.

Canvis que ens afectaran a tots però, sobretot, al concepte que tenim de les ciutats. Als usos residencial i a la mobilitat. Ens hi posem?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li