Canviar fum per rigor

0
971

Fa poques setmanes apareixia en aquest setmanari un article de l’exregidor Sr. Manel Toro titulat «Canviar Dalí per asfalt», que considero que cal acotar en algunes de les seves afirmacions. De fet puc estar d’acord, encara que sigui en part per algunes imprecisions, amb la majoria de l’article; un breu repàs per les trajectòries de diversos alcaldes que van haver de prendre determinades decisions respecte a l’adquisició de patrimoni i diversos articles, o l’estrena recent del documental sobre Salvador Dalí a «La Cate».

Tot i això, en el moment en què parla de «la casa on va viure Dalí», s’esvaeix el rigor i comença el fum, certament espès i amb poca contrastació. En primer lloc, hi ha un milió de visitants que venen a veure el «Museu Dalí»; d’aquest milió, i el Sr. Toro ho hauria de saber en haver estat regidor de Promoció Econòmica i Hisenda durant anys, poc més de 21.000 persones passen per l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament i s’interessen per la ciutat. Això cal canviar-ho, evidentment, però no sé si ho canviarem adquirint un pis per 250.000 € i ja tenint en marxa la rehabilitació de la Casa Natal.

Estem treballant en la redacció i aplicació d’un Pla estratègic de turisme per Figueres i això ha d’incloure Dalí, per descomptat, i amb ell el projecte de la Casa Natal, del que tot just ara han començat unes obres que costaran prop de 4 milions d’euros; no és una frivolitat anar comprant finques sense saber ben bé què fer-ne? Tota aquesta feina que hem engegat fins ara no existia, i roman la impressió que des de determinats àmbits polítics Dalí ho arregla tot, però malauradament no és així.

No hem de confondre el Museu Dalí i la figura del pintor figuerenc, amb Figueres; poden ser elements complementaris però no es poden confondre. No per invocar el nom de Dalí es generarà el miracle dels pans i els peixos; el fet que Dalí nasqué a Figueres, que l’Ajuntament tingui la propietat de la Casa Natal, i es tingui endegat un projecte de rehabilitació i l’aplicació d’un Pla estratègic de turisme a partir del 2020, és més que suficient per als pròxims anys.

És més, cal recordar que l’alcaldessa de Figueres va afirmar que l’adquisició s’ajornava, de la mateixa manera que el vicealcalde considerava que la gravetat en la qual es troba la ciutat (gravetat de la qual el Sr. Toro intueixo que en té coneixement), no permet fer aquesta adquisició en aquest moment i cal destinar els pocs recursos a altres coses. Algú recorda l’adquisició de la Casa Nouvilas? En què ha quedat?

Però això no acaba aquí, ja que el que es desprèn del seu article juntament amb la documentació municipal consultada, l’anterior govern estava disposat -i pretenen que l’actual govern ho faci també- adquirir aquest immoble a cegues, sense informes tècnics, històrics, de mercat turístic o jurídics que ho avalin. Per a mostra, consta a l’Ajuntament un esborrany de conveni -no consta que hagi tingut cap tràmit- per facilitar les «visites guiades» que interpreto són les que comenta el Sr. Toro i on resulta que el pis a visitar és el primer, quan Dalí va viure en el segon; de tot plegat desconec el desenvolupament però, d’entrada, sembla poc seriós.

Embarcar-se en noves adquisicions, sense projecte, sense validació jurídica, sense informes no només urbanístics i sense pràcticament res més que la fal·lera de comprar-lo perquè podem incloure el nom de Dalí i això se suposa que es revertirà centenars de milers de visitants a Figueres, és il·lusori. La faula de la formiga i la cigala té estranys ressons en tot aquest assumpte.

A aquest Ajuntament li cal molt més rigor en les seves decisions, abandonar els projectes faraònics, les idees poc fonamentades i centrar els seus esforços en projectes reals i realitzables; fer el contrari, ja veiem cada dia on ens ha portat. Cal canviar el fum per més rigor, i en això estem. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li