Càncer, malalties circulatòries i trastorns mentals: primeres causes de mortalitat

0
526

La Fundació Salut Empordà publica el primer informe INDIKA, que fa una radiografia general de la comarca


La població alt-empordanesa té una esperança de vida mitjana de 83,08 anys (85,88 en el cas de les dones, i 80,33 en el cas dels homes). I la principal causa de mortalitat és el càncer (o almenys ho era just abans de l’aparició de la covid-19). L’any 2019, el 30% de les defuncions registrades per la Fundació Salut Empordà (FSE) estaven causades per algun tipus de tumor. Tot i que també n’hi va haver moltes de provocades per alguna malaltia del sistema circulatori (el 20% del total) o per algun trastorn mental i de comportament (19%).

Aquesta és una de les dades que s’extreu de la publicació Indicadors Clau de l’Alt Empordà 2020, el primer document editat per la col·lecció INDIKA, Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà. Es tracta d’un estudi impulsat per la Fundació Salut Empordà (FSE) i finançat pel PECT (Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial) – Feder de Catalunya 2014-2020 que inclou una selecció de dades estadístiques sobre l’Alt Empordà i la demarcació de Girona (en aquest cas, recopilades entre el gener i el juny del 2020 de fonts com l’Institut d’Estadística de Catalunya —Idescat— o diversos departaments encarregats de gestionar la informació).

La idea és que totes les dades (que es divideixen en tres grans àmbits: Persones i població, Economia i negocis, i Entorn i recursos naturals) serveixin per contextualitzar informes posteriors més específics sobre salut i àmbit social, i els condicionants que porten associats. Tot amb l’objectiu final de definir les decisions estratègiques que cal prendre per millorar les condicions de vida de la ciutadania.

El director gerent de l’organisme, Martí Masferrer, diu: «Des de la Fundació Salut Empordà volem contribuir a la millora social i sanitària de l’Alt Empordà, i això només ho aconseguirem coneixent a fons els determinants de salut que l’afecten».

En aquest sentit, fonts de la mateixa fundació afegeixen: «INDIKA neix amb vocació d’observatori social i de salut de la comarca, per tal de disposar de dades i d’informació del territori, ja que és un dèficit històric que tenim». «Sense dades del territori, no es poden prendre decisions estratègiques encertades, i això és una cosa que s’ha posat de manifest sobretot ara amb la pandèmia, que es decidien mesures de salut pensant en Girona o Barcelona, però no en les característiques pròpies d’una comarca com la de l’Alt Empordà», lamenten aquestes mateixes fonts.

CADA COP MÉS VELLS. Una altra de les dades que confirma el document és que la població de la comarca està cada cop més envellida. En l’última dècada, la ràtio d’envelliment —que es calcula comptant el nombre de persones d’entre 15 i 64 anys i dividint-lo pel nombre de persones més grans de 64— ha passat del 4,20 (2009) al 3,59 (2019). I segons les projeccions que ha fet l’Idescat en un escenari mitjà, es preveu que en els propers anys es dispari un 43,02%. En aquest sentit, calculen que l’any 2038 hi haurà 36.968 alt-empordanesos de 65 anys o més; és a dir, que la ràtio serà del 2,04.

Segons fonts de la Fundació Salut Empordà, cal tenir en compte aquesta taxa per dissenyar polítiques que puguin cobrir les necessitats futures de la població, ja sigui formant professionals o proporcionant els espais i recursos necessaris.

ESCOLARITZACIÓ BAIXA. Pel que fa a la taxa d’escolarització als 17 anys, que és just l’edat en què acaba l’obligatorietat d’estudiar, és del 70,5%. Un percentatge que està 9,4 punts percentuals per sota de la mitjana catalana, que és del 79,9%.

COMERÇ A L’ENGRÒS I REPARACIÓ DE VEHICLES. Segons les últimes dades disponibles, que corresponen al 2011, les branques d’activitat que més ocupació generen a l’Alt Empordà són les del comerç a l’engròs o al detall, i la reparació de vehicles a motor i motocicletes. Entre totes dues, donen feina al 19,8% dels treballadors. Per contra, les que menys ocupació creen són els organismes extraterritorials i les indústries extractives, amb un 9 i un 9,19% respectivament.

Pel que fa al PIB (Producte Interior Brut) per capita mitjà de la comarca, és de 23.200 euros. Val a dir que l’Idescat només proporciona dades per municipis amb més de 5.000 habitants. I en aquest sentit, Castelló d’Empúries va liderar el rànquing alt-empordanès, amb 25,2 milions d’euros (xifra que representa un 80,9% de la mitjana catalana, que és de 32,2 milions), mentre que Vilafant va estar a la cua, amb 15,8 milions d’euros. Segons les dades recollides el 2017, l’Alt Empordà va ser la 14a comarca amb el PIB més alt de Catalunya (d’un total de 41), tot i que estem per sota de la mitjana catalana.


  • Pots consultar el gràfic, aquí.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li