Can Rosa, cent anys de pessebres

0
1449

Els inicis de Can Rosa es remunten al 1882, al carrer Tapis de Figueres, quan la família de terrissers crea el que serà el seu primer forn


 

Ara fa cent anys, el 1922, l’establiment figuerenc Can Rosa va preparar el seu primer pessebre. Ho va fer per seguir la tradició nadalenca i «perquè la petita de la casa jugués i s’entretingués», tal com explica Blanca Rosa Serra Rosa, que ha estat molts anys al capdavant del negoci. Aquell «pessebre per a la petita de casa» va agradar molt a la clientela figuerenca i l’endemà ja hi havia clientes que demanaven si estava a la venda o si podien comprar figures. L’àvia, «que li agradava fer negoci» explica la Blanca, ràpid va dir que sí. Així és com comença la relació comercial de Can Rosa amb els pessebres, avui consolidat com un establiment de referència. La història del negoci, però, va començar anys abans.

1882, CARRER TAPIS. Aquí és on s’inicia el negoci. Els rebesavis de la Blanca van muntar un forn de terrissa al carrer Tapis i, al cap del temps, la següent generació va ampliar-lo al carrer Cendrassos amb un forn modern. Aquest va ser el primer forn amb roda elèctrica de la província de Girona i gairebé de Catalunya, assegura l’antiga propietat. El 1911, la besàvia, «que era una dona amb les idees molt clares», va dir que volia una botiga al carrer de la Jonquera, a prop de la plaça de l’Ajuntament, i van llogar l’actual local. Al cap d’uns anys, en venir la Guerra Civil, es va cremar l’edifici del costat de la botiga, Can Fina, i es va malmetre part de l’edifici de Can Rosa. Finalment, el 1940 la família va poder comprar la botiga i el 4 de desembre de 1942 es va inaugurar el que ara coneixem com a Can Rosa. Un establiment comercial que actualment està dirigit per la sisena generació de la família de terrissers, en Víctor Martí Álvarez.

LA TRADICIÓ NADALENCA. El pessebre és una tradició molt arrelada al Nadal català i, sovint, cristià, ja que és una representació del naixement de Jesús i es fa a través de figures que simbolitzen les diferents escenes del naixement. Després de tota la vida rere el taulell de Can Rosa, amb l’ajuda indiscutible de l’Ana Manzano, l’antiga propietària desgrana que la tradició pessebrista ha evolucionat una mica amb el pas del temps. Explica que una de les figures que ha canviat amb els anys és la de Sant Josep. Abans se’l representava fred i distant amb la Verge Maria i ara se li ha donat un paper més familiar i amorós, tant amb el nen Jesús com amb la Verge, simbolitzant així el lligam familiar.

IBARS, GODIA I ABELLA. A Can Rosa s’hi poden trobar figures de pessebres de tota mena i de totes les mides, ja que n’hi ha des d’1 centímetre fins a 21 centímetres, i sempre s’ha apostat pel talent artesà i de proximitat. La Blanca detalla que quan era petita anava amb la seva mare a Barcelona a buscar les figures i actualment encara compren el producte als artesans del sector, els més coneguts eren Abella, Godia i Ibars. «Sempre hem tingut figures d’artesans i terrissaires d’aquí», constata Serra. Afegeix que «en Godia era un camioner que quan acabava la feina es relaxava pintant figures de pessebre, i encara en tenim algunes de seves, però es venen cares perquè són peces de col·lecció». Com a anècdota, l’antiga propietària afegeix que «quan Godia va morir, els seus motlles es van vendre a l’empresa Caganer.com, que ara està tan de moda». Godia, Ibars i Abella són noms de referència dins el món pessebrista i algunes de les seves creacions encara es poden trobar en negocis com Can Rosa.

L’establiment conserva figures de pessebre d’artesans catalans.

L’EVOLUCIÓ DEL COSTUM. Les figures de pessebre, evidentment, també han evolucionat al llarg dels anys, sobretot els materials. «Les figures més antigues que tenim són sense roba i després es van posar de moda unes figures que feien a Múrcia fetes de roba, és a dir, amb complements fets de tela. Les primeres figures que es van fer eren de terrissa, seguidament de terrissa amb detalls de roba o tela, i després es van fer amb durexina, que va evolucionar amb la marmolina i, finalment, el plàstic.

Algunes escenes també han canviat. Un fet curiós és que antigament els Reis Mags d’Orient es representaven acompanyats de cavalls, no de camells. «Després es va decidir que els Reis arribarien en camells i avui dia no hi ha manera de trobar-los amb cavalls», explica Blanca Rosa Serra. D’altra banda, pel que fa a les escenes representades, una de les noves escenes és l’infern. «Antigament no es posava mai i ara sí. Els meus nets, que són la setena generació familiar, sempre venen a fer l’infern de l’aparador perquè els encanta posar-hi els dimonis i el foc».

Les peces i figures que més demanda tenen actualment són els complements, explica l’antiga propietària, com ara animalons, botigues, pous, rius, cascades, arbres… Tot i això, des de Can Rosa expliquen que s’ha perdut una mica la tradició de fer el pessebre. «Venen sobretot els avis amb els seus nets; l’arbre de Nadal no ha desplaçat el pessebre, però abans es venia molt més».

EL CAGANER. La figura del caganer ha estat sempre present al pessebre i, com en totes les tradicions, hi ha diferents històries o llegendes que n’expliquen l’origen. Segons recull Joan Amades, una de les explicacions de la figureta que fa caca és per representar la fertilització dels camps i així augurar bones collites. D’altra banda, des de Can Rosa ens expliquen una altra versió i és la de la igualtat, «ja que de cagar caga tothom, i era una manera de representar la igualtat entre les persones perquè totes fem caca».

Seguint en el món dels caganers, Serra explica que als anys 60 es va començar a fer el capellà i la monja caganera i després es va fer el capellà amb el paraigua i els Tres Reis caganers. Finalment, a partir dels anys noranta es va posar de moda fer figures de futbolistes i famosos, i després els polítics, però a Can Rosa els va semblar «lleig». Tot i això, el 1998 vam veure que si els polítics no tenien el seu caganer, no eren rellevants i es van acabar comprant tots els que hi havia i el nou que sortia cada any. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li