Campanes de festa

0
1206

La UNESCO declara el toc manual de campanes patrimoni cultural immaterial de la humanitat


 

Exactament a les 12.05 del migdia del passat 3 de desembre, sonaven les campanes de l’església de Sant Pere, a Figueres. I era per un motiu ben especial. Segons una resolució del passat dimecres 30 de novembre de 2022 en la 17a reunió del Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) que s’ha celebrat a Rabat (el Marroc), els tocs manuals de campana han estat declarats patrimoni cultural immaterial (UNESCO).

Un fet que ajudarà a preservar aquest llegat que es va anar perdent amb l’arribada de la mecanització. El melòman i periodista alt-empordanès Jordi Jordà explica la importància de recuperar aquesta tasca de forma manual: «el so mecànic està programat amb un petit ordinador i simplement és un cop. No permet fer un repic seguit, ni pianos, ni fortes. És com posar un robot a tocar un orgue; et seguirà la partitura però no interpretarà res, no hi haurà dinàmiques ni matisos ni sentiments».

EN AUGMENT. Tot i que la mecanització en el repic de campanes va fer que de mica en mica l’ofici de campaner i, per tant, els tocs de campanes manuals anessin desapareixent, s’han mantingut de forma ininterrompuda a zones molt concretes com a Tarragona. A Figueres ja fa tres anys que s’ha recuperat el repic manual. Des del 2020 les cinc campanes: la Verge dels Dolors (1966), la Verge del Sagradíssim Roser (1940), la Maria del Pilar (1940), el Crist Rei (1941) i Sant Pere (1943), dringuen per les festes majors de Sant Pere.

Una revifalla que va més enllà de la capital alt-empordanesa: «cada vegada es recuperen més campanars, i hi ha gent més jove que hi participa. Això augura una continuïtat», explica Jordà.

A més a més, hi ha creada la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya, on s’agrupen tots aquests campaners i entre altres accions se celebra una reunió anual a Os de Balaguer, on es tracten temes comuns del món de les campanes.

ELS TOCS. Tot i que bona part de la població encara relaciona els sons de les campanes únicament amb aspectes religiosos, com l’Àngelus, missa, difunts…, els tocs de les campanes ofereixen un ventall de missatges molt més amplis: «es tocava el sometent quan es volia fer una crida a la població, hi havia el repic de foc, o fins i tot es feien servir per avisar la gent quan algú portava peix als pobles que no n’hi havia. Fins i tot hi ha tocs per trencar tempestes o per evitar la calamarsa i que això no malmeti les collites. Es transmetien moltes informacions, és com el whatsapp d’ara», explica Jordà.

MÉS PCI CATALANS. Aquesta declaració com a patrimoni cultural immaterial (UNESCO) s’afegeix a les d’altres elements patrimonials catalans: l’art de la pedra seca, les festes del foc als Pirineus, la metodologia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial a les reserves de la bioesfera: l’experiència del Montseny, els castells i la Patum. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li