Camina llum

0
522

Un cap de setmana igual, però diferent.

Sovint, els caps de setmana s’assemblen a un poema que mentalment intentava repassar: «Poemes de divendres, pàgines de dissabte. Possibilitats obertes, gairebé sempre truncades. Farcell d’il·lusions colgades de desig, d’esperança. Massa sovint de nostàlgia i enyor. Begudes que mai omplen amb el seu degoteig una ànima foradada». Però aquest cap de setmana, d’alguna manera, l’emocional món interior ha quedat relegat per dos fets que semblen diferents, però que al cap i a la fi semblen estranyament relacionats. La decisió de Jordi Sánchez i Jordi Turull d’iniciar una vaga de fam és molt punyent. Però correspon a un fet molt greu: el bloqueig que el Tribunal Constitucional exerceix per sostreure’ls el legal ús dels seus drets. Mai hauria imaginat que arribarien a aquests extrems. Com pot ser que els membres de la Manada, acusats d’una violació en grup fa un any i mig, estiguin en llibertat condicional i, en canvi, els acusats de posar urnes, després de fa més d’un any, continuïn en presó preventiva o a l’exili? Coincident, la convocatòria de les eleccions andaluses. Malgrat els nombrosos problemes que pateixen els andalusos, amb l’endèmica taxa d’atur al capdavant però també amb xacres com la corrupció, ha tingut Catalunya com a eix central. El PP, Cs i VOX han revifat l’anticatalanisme més rònec i recalcitrant. Propugnant l’acarnissament amb els presos polítics i exiliats, l’anorreament de les institucions catalanes (el retorn del 155) i atiant l’ultranacionalisme espanyol. El resultat que han donat les eleccions a Andalusia no poden ser més lamentables. La minsa pèrdua del PP i l’èxit de Cs, i molt especialment VOX, obre un paisatge descoratjador.

Malgrat els segles que han passat, Spinoza continua essent vigent: «és desesperant com els pobles escullen la seva esclavitud». L’enemic extern, el rebuig dels que no són partidaris d’un model tradicional i la por de l’evolució continuen pesant massa. El meu condol pels andalusos que no formen part d’aquesta caterva i els caldrà viure en aquest entorn. Fa anys, un jeroglífic sobre camina llum es resolia amb anda-luz. Enguany, no surt. L’única llum que els queda és la del sol.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz